La biografia de Martínez Guerricabeitia, editada per la Universitat de València (dins de la col·lecció Paranimf) i la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, a través de la Biblioteca Valenciana, reflecteix la personalitat polièdrica de l’empresari valencià que va donar a sengles institucions la seua col·lecció pictòrica i una extensíssima biblioteca, respectivament.
Jesús Amor Martínez Guerricabeitia va nàixer a la localitat de Villar del Arzobispo (Els Serrans) el 1922. Empresari, col·leccionista i mecenes, va rebre una primera educació del seu pare, miner anarcosindicalista culte que li va transmetre la curiositat intel·lectual que li acompanyà al llarg de tota la vida. “A Jesús li va marcar molt la seua infància i joventut. La seua infància perquè el seu pare, amb una personalitat captivadora, interessant, culta malgrat les limitacions de l’època i l’estatus social, en resposta a la tradició anarquista, es va formar a sí mateix, era un lector constant i tot allò li ho va transmetre als seus fills, tant a Jesús com al seu germà José, fundador de la mítica editorial Ruedo Ibérico”, explica José Martín.
Segons apunta el biògraf, Jesús va ser molt bon estudiant, però l’esclat de la Guerra Civil espanyola i la dura repressió posterior van truncar les seues expectatives acadèmiques. “La presó va ser per a ell la universitat que no va tindre. Durant el presidi, en la seua joventut, va coincidir amb altres intel·lectuals, també empresonats pel franquisme, com el rector Peset, que li van influir d’alguna manera. Ell admirava les persones que sabien, que coneixien, que tenien cultura, i no va perdre l’oportunitat d’acostar-se a elles”, afirma.
Aquestes influències van enfortir la personalitat de Jesús Martínez Guerricabeitia. “És una persona de trets admirables per la sorprenent recuperació del colp que va suposar per a ell i per a la seua família el final de la guerra, per la seua capacitat de reinventar-se després d’eixir de la presó, les ganes de superar-se i de lluitar per una vida millor”, el descriu Martín.
Per aquestes raons, José Martín ha volgut deixar palesa en aquesta biografia una història “d’interés estrictament humà”, com diu ell, d’una persona “que ha sabut lluitar amb tenacitat i optimisme per a sobreposar-se a les dificultats fins a millorar el seu estatus i poder tornar a Espanya, on va fer realitat el seu amor pels llibres, amb la construcció d’una àmplia biblioteca, i per l’art, amb una exquisida col·lecció de pintura de temàtica social”.
Així, la intensitat del moment duu a Jesús Martínez Guerricabeitia a improvisar, prendre decisions que li faran recórrer el món. Durant la postguerra espanyola es va obrir camí, en primer lloc, en el comerç de pells, fins que l’any 1951 va emigrar a Colòmbia. “Jesús, a diferència del seu germà José que va haver de fugir a França pel seu compromís polític, va tractar de conéixer altres cultures i ser independent en contextos distints al seu, de manera que va viatjar voluntàriament a Amèrica, on va fer una estada que acabà de construir la seua personalitat”, afegeix el professor.
Allà, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, es dedicà al comerç internacional. El 1965 tornà a València i es va establir en el negoci de l’exportació de calçat alacantí als EUA. Aquest és el moment en què va començar a desenvolupar la seua inclinació col·leccionista, reunint, d’una banda, una extensa biblioteca especialitzada en pensament polític i, d’una altra, una important col·lecció de pintura de temàtica social.
La generositat de Jesús Martínez Guerricabeitia i el seu convenciment de què la cultura ha de ser accessible per a tothom va fer que es desprenguera del seu llegat, lliurant-lo a les institucions públiques valencianes per tal de posar-ho a disposició de les joves generacions, del coneixement i de l’ensenyament.
En 1989, la família va fundar el Patronat Martínez Guerricabeitia dins la Fundació General de la Universitat de València, amb la finalitat de fomentar i difondre les arts plàstiques contemporànies i incrementar el patrimoni artístic de la institució acadèmica, una tasca que fa possible la Biennal Martínez Guerricabeitia i que en 2014 arribarà a la seua dotzena edició. En 1999, va tindre lloc la donació de la col·lecció d’art Martínez Guerricabeitia a la Universitat de València, la més important del gènere a l’Estat espanyol gestionada per una universitat pública, en definitiva, un valuós patrimoni artístic de contingut polític i social. En el document de donació, la família va especificar la seua voluntat de posar aquests fons a l’abast de la comunitat universitària, en primer lloc, i per extensió, fer-lo accessible a tota la ciutadania. De fet, La Nau, l’edifici històric de la Universitat, compta amb la Sala Martínez Guerricabeitia, un espai específic dedicat a aquesta tasca.
La donació va constar de 129 obres úniques, entre pintura, obres en paper i fotografies, realitzades per una seixantena d’autors diferents i 274 exemplars d’obra gràfica d’altres 140 artistes. Aquesta col·lecció narra la història de l’art contemporani de la segona meitat del segle XX, paral·lela a les preocupacions dels artistes més compromesos, reflectint així la repressió social i ideològica de l’època.
La segona donació es va produir quatre anys després. En 2003, es va desprendre de la biblioteca familiar, formada per 23.000 volums, que va donar a la Biblioteca Valenciana, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Bibliòfil i col·leccionista, va reservar-ne 2.000 de poesia per al seu gaudi personal, si bé l’any 2009, en morir Carmen García, esposa de l’empresari, el fill d’ambdós els va dipositar també en la Biblioteca Valenciana junt a l’arxiu personal dels seus pares.
‘Jesús Martínez Guerricabeitia: coleccionista y mecenas’ Aquest és el títol de l’obra coordinada pel professor José Martín Martínez, autor del relat biogràfic que ha volgut centrar en la figura humana i familiar de l’empresari. Amb més de 400 pàgines, el llibre ha comptat amb la col·laboració de Jesús Huguet, Facundo Tomás, Juan Manuel Bonet i Vicente Navarro de Luján, que fan referència al seu llegat artístic i bibliogràfic.
L’obra també arreplega els discursos de l’acte acadèmic de lliurament de la Medalla de la Universitat de València que la institució acadèmica li va concedir, en reconeixement del seu mecenatge, en 1977. Altres reconeixements lliurats a Jesús Martínez Guerricabeitia són els de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (1998), el Consell Valencià de Cultura (2008), l’Ajuntament de València (2010) i el diari Levante-EMV (2013).
Ara, la biografia ‘Jesús Martínez Guerricabeitia: coleccionista y mecenas’ es configura com un reconeixement definitiu que rescata la figura d’un valencià generós, que va exercir un paper fonamental dins l’antifranquisme valencià, mecenes ja en aquell moment del Partit Comunista, per tal de no oblidar la seua activitat, el seu compromís social, polític i cultural, i recordar per sempre més el seu nom i tot allò que va fer amb la fortalesa d’un lluitador i la inventiva d’un emprenedor nat.
