81 anys d'unitat lingüística. Dissabte manifestació a Castelló

Avel·lí Flors: “La nostra força major és la unitat d'acció”

RNA / Andorra
 
Dissabte farà 81 anys que la unitat de la llengua va quedar segellada. Fins aquell moment, a tots els territoris s'havien assumit com a pròpies les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans però els valencians encara no s'havien pronunciat. El 21 de desembre del 1932, un grup de representants de les elits intel·lectuals i culturals van signar les anomenades Normes de Castelló, que suposen l'assumpció de l'ortografia catalana per al valencià, amb algunes adaptacions puntuals.

El 1913, l'Institut d'Estudis Catalans va promulgar les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. Però no va ser fins al 21 de desembre de 1932 que els valencians no les van acceptar, amb la signatura de les anomenades Normes de Castelló. Es tracta d'una guia ortogràfica que segueix les normes fabrianes, amb incorporacions de matisos propis de la idiosincràsia valenciana. Va ser “un fet de transcendència lingüística evident” perquè suposava “l'acceptació de la unitat de la llengua i l'acceptació d'un model de llengua comuna”, segons explica a l'Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d'Andorra, Avel·lí Flors, portaveu de Castelló per la Llengua, l'entitat que organitza la commemoració, any rere any, d'aquesta gesta que va tenir lloc a la capital de la Plana.
 
81 anys després, hi ha una “consciència difusa de la importància de les Normes”. Flors assegura que la signatura no va cobrar l'esplendor màxim fins al 1982, amb el famós aplec a la plaça de bous de Castelló en què Joan Fuster va pronunciar la frase mítica “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. Explica que va ser “en ple procés de discussió estatutària, en un moment en què estava fortament discutida la unitat de la llengua” i es van posar les Normes sobre la taula “com a símbol” i des des llavors hi ha aquesta “consciència de la rellevància de les Normes de Castelló”. I el portaveu de l'entitat castellonenca es remet a aquell discurs de Fuster remarcant la “necessitat d'actuar coordinadament per a poder fer que la nostra llengua tinga un futur de plenitud”.



Discurs de Joan Fuster. Aplec de Castelló, 25-4-1982

 
Actes commemoratius

Durant tota aquesta setmana, la ciutat de Castelló viu un seguit d'activitats per commemorar la gesta. La idea és combinar-ne de “mobilitzadores i reivindicatives”, d'altres de “més acadèmiques i reflexió” i una part “lúdica de promoció de la música feta en català al País Valencià”. D'entrada, dilluns i dimecres, s'na celebrat dues taules rodones. Avel·lí Flors les planteja en un context “d'importants agressions a la llengua que compartim tant en el pla de qüestionar la seua unitat des del govern” i es refereix als casos de les Illes Balears, el País Valencià i l'Aragó, com “els atacs a la llengua en l'àmbit de l'educació, els mitjans de comunicació, etc”.

La idea és que els ciutadans de Castelló tinguin informació de primera mà de “les problemàtiques” de la llengua a cada territori posant sobre la taula “les respostes que es donen a estes agressions”. I posa per exemple, la vaga indefinida dels docents de les Illes. La segona taula rodona es planteja amb la presència de representants de les quatre associacions principals que defensen la llengua al País Valencià: Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, el sindicat educatiu STEPV i un representant del comitè d'empresa de Radiotelevisió Valenciana. Per a divendres s'ha programat l'espectacle musical Nus, amb Miquel Gil i Pep Gimeno Botifarra, que Avel·lí Flors descriu com “dos referents de la música en valencià que han situat la nostra llengua en un àmbit de plena normalitat fent unes propostes musicals de qualitat”.
 
Dissabte arriba la tradicional manifestació. El lema principal, preparat des de fa mesos pensant sobretot en el procés d'aprovació de la LOMQE, la Llei orgànica espanyola per la millora de la qualitat educativa, és: “Per un país de tots, escola valenciana, pública i de qualitat”. Flors ho matisa “entenent l'escola com a element bàsic de cohesió social” i per “garantir l'aprenentatge formal de les llengües oficials”. Però cada any, aquesta manifestació es converteix en un clam unitari de moltes reivindicacions que se superposen. Una d'elles, enguany, és “la defensa d'una ràdio i televisió valencianes, públiques i de qualitat”.

Això, a més del respecte pels “drets lingüístics dels catalanoparlants del País Valencià” després d'alguns fets ocorreguts, com la condemna a mig any de presó d'un veí d'Almenara, a la Plana Baixa, per negar-se a parlar en castellà a un guàrdia civil o les discriminacions al festival de música l'Arenal Sound, a Borriana, la capital de la mateixa comarca. La marxa començarà a les sis a la plaça de la Independència i avançarà pel centre, passarà per davant de la casa Matutano, on es van signar les Normes, fins a la plaça de les Aules. El final de festa serà amb un concert dels catalanovalencians Pepet i Marieta i dels Agraviats.


 
Un any d'enllaçats per la llengua

Ara fa un any que, recollint el testimoni del moviment dels llaços quadribarrats a les escoles de les Illes per protestar contra el Tractament Integrat de Llengües, el TIL, entitats en defensa de la llengua d'arreu dels Països Catalans van fundar la plataforma Enllaçats per la Llengua. Va ser en una assemblea a Castelló. Avel·lí Flors explica que “el projecte avança”. La lògica de la plataforma la defineix molt clarament en una frase: “Que quan els mestres de les Illes estan en una vaga molt potent contra una política que discrimina la llengua a l'escola, la gent del País Valencià, la gent del Principat, la gent de la Catalunya  Nord...siga conscient que aquesta lluita és també una lluita pròpia”.
 
Es tracta d'un moviment que topa frontalment amb l'aprovació, per part del parlament de les Illes, d'una resolució afirmant que els Països Catalans no existeixen. Per a Flors, aquesta mesura referma que sí que hi ha “un fet compartit entre diversos territoris i són conscients que la nostra força major és la unitat d'acció”.

 

Comentaris

carme valencia
1.
Naturalesa del valencià i ús públic
20.12.2013 | 02:27
Abelard Saragossà Levante-opinió

L a recuperació de la Generalitat (1982) i la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV, 1983) són fites importants. Però la millor manera de celebrar aniversaris és reflexionar sobre el futur. L´aniversari de la LUEV hauria d´aprofitar per a assentar una nova política lingüística.
Per a Taula de Filologia Valenciana, és tan necessari potenciar l´ús del valencià com acabar de superar la fractura social per la interpretació de la seua naturalesa. A més de llevar-li cohesió a la societat valenciana, eixe conflicte té efectes negatius en les persones i els partits polítics. La problematització del valencià facilita que una part dels valencians es senta poc identificada amb una afirmació de la LUEV: dir que el valencià és «la llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constituïx la més peculiar senya d´identitat». En efecte, la identificació amb una llengua porta a usar-la, i és notori que una bona part dels parlamentaris valencians no parla en valencià, amb inclusió de molts consellers i de presidents de la Generalitat.
Socialment, la falta de consens sobre la naturalesa del valencià i sobre les funcions socials que hauria de tindre encomanades impedix que els governs valencians executen acords establits. Així, tant el dictamen sobre el valencià que va elaborar el Consell Valencià de Cultura (1998) com el Pacte pel Valencià firmat pel PP i el PSOE (2001) indiquen quines són les absències de la política lingüística seguida de 1983 al 2001. En eixa situació, les declaracions a favor del valencià són poc més que recursos retòrics.
Certament, hi han actuacions en els governants que fan pensar en la hipocresia. Però també és veritat que l´oposició pareix que ha tret poques lliçons de l´anomenada Batalla de València. Com ara, en el mes de desembre ha donat suport a un document que ha permés este titular de periòdic: «PSPV,
Compromís y EU firman un manifiesto para proteger el catalán en la Comunitat» (2013-12-05). Taula de Filologia pensa que, mentres cada sector no assumixca la responsabilitat de les coses que no fa bé, seguirà pagant el resultat el poble valencià: el grau baix de cohesió de la societat valenciana i d´identificació com a valencians.
En la naturalesa i el nom del valencià, en el potenciament de l´ús públic i en el compromís per un model lingüístic valencià digne, identificador i aplicable a l´oralitat, hauria d´existir una base comuna a la dreta i a l´esquerra, als partits més valencianistes i als que no ho són tant. Mentres això no passe, seguiran apareixent acords que no es satisfan, o l´ús particular de mitjans públics (com passava en Canal 9). Taula de Filologia Valenciana demana als partits polítics valencians que treballen per a arribar a una base realment compartida en factors fonamentals, tant en els símbols com en l´ús del valencià i en el seu ensenyament (com ara, ¿no és un mal símptoma social que l´ensenyament en valencià siga pràcticament privatiu de les escoles públiques?).

  • 0
  • 1

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat