81 anys d'unitat lingüística. Dissabte manifestació a Castelló

Avel·lí Flors: “La nostra força major és la unitat d'acció”

RNA / Andorra
 
Dissabte farà 81 anys que la unitat de la llengua va quedar segellada. Fins aquell moment, a tots els territoris s'havien assumit com a pròpies les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans però els valencians encara no s'havien pronunciat. El 21 de desembre del 1932, un grup de representants de les elits intel·lectuals i culturals van signar les anomenades Normes de Castelló, que suposen l'assumpció de l'ortografia catalana per al valencià, amb algunes adaptacions puntuals.

El 1913, l'Institut d'Estudis Catalans va promulgar les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. Però no va ser fins al 21 de desembre de 1932 que els valencians no les van acceptar, amb la signatura de les anomenades Normes de Castelló. Es tracta d'una guia ortogràfica que segueix les normes fabrianes, amb incorporacions de matisos propis de la idiosincràsia valenciana. Va ser “un fet de transcendència lingüística evident” perquè suposava “l'acceptació de la unitat de la llengua i l'acceptació d'un model de llengua comuna”, segons explica a l'Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d'Andorra, Avel·lí Flors, portaveu de Castelló per la Llengua, l'entitat que organitza la commemoració, any rere any, d'aquesta gesta que va tenir lloc a la capital de la Plana.
 
81 anys després, hi ha una “consciència difusa de la importància de les Normes”. Flors assegura que la signatura no va cobrar l'esplendor màxim fins al 1982, amb el famós aplec a la plaça de bous de Castelló en què Joan Fuster va pronunciar la frase mítica “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. Explica que va ser “en ple procés de discussió estatutària, en un moment en què estava fortament discutida la unitat de la llengua” i es van posar les Normes sobre la taula “com a símbol” i des des llavors hi ha aquesta “consciència de la rellevància de les Normes de Castelló”. I el portaveu de l'entitat castellonenca es remet a aquell discurs de Fuster remarcant la “necessitat d'actuar coordinadament per a poder fer que la nostra llengua tinga un futur de plenitud”.



Discurs de Joan Fuster. Aplec de Castelló, 25-4-1982

 
Actes commemoratius

Durant tota aquesta setmana, la ciutat de Castelló viu un seguit d'activitats per commemorar la gesta. La idea és combinar-ne de “mobilitzadores i reivindicatives”, d'altres de “més acadèmiques i reflexió” i una part “lúdica de promoció de la música feta en català al País Valencià”. D'entrada, dilluns i dimecres, s'na celebrat dues taules rodones. Avel·lí Flors les planteja en un context “d'importants agressions a la llengua que compartim tant en el pla de qüestionar la seua unitat des del govern” i es refereix als casos de les Illes Balears, el País Valencià i l'Aragó, com “els atacs a la llengua en l'àmbit de l'educació, els mitjans de comunicació, etc”.

La idea és que els ciutadans de Castelló tinguin informació de primera mà de “les problemàtiques” de la llengua a cada territori posant sobre la taula “les respostes que es donen a estes agressions”. I posa per exemple, la vaga indefinida dels docents de les Illes. La segona taula rodona es planteja amb la presència de representants de les quatre associacions principals que defensen la llengua al País Valencià: Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, el sindicat educatiu STEPV i un representant del comitè d'empresa de Radiotelevisió Valenciana. Per a divendres s'ha programat l'espectacle musical Nus, amb Miquel Gil i Pep Gimeno Botifarra, que Avel·lí Flors descriu com “dos referents de la música en valencià que han situat la nostra llengua en un àmbit de plena normalitat fent unes propostes musicals de qualitat”.
 
Dissabte arriba la tradicional manifestació. El lema principal, preparat des de fa mesos pensant sobretot en el procés d'aprovació de la LOMQE, la Llei orgànica espanyola per la millora de la qualitat educativa, és: “Per un país de tots, escola valenciana, pública i de qualitat”. Flors ho matisa “entenent l'escola com a element bàsic de cohesió social” i per “garantir l'aprenentatge formal de les llengües oficials”. Però cada any, aquesta manifestació es converteix en un clam unitari de moltes reivindicacions que se superposen. Una d'elles, enguany, és “la defensa d'una ràdio i televisió valencianes, públiques i de qualitat”.

Això, a més del respecte pels “drets lingüístics dels catalanoparlants del País Valencià” després d'alguns fets ocorreguts, com la condemna a mig any de presó d'un veí d'Almenara, a la Plana Baixa, per negar-se a parlar en castellà a un guàrdia civil o les discriminacions al festival de música l'Arenal Sound, a Borriana, la capital de la mateixa comarca. La marxa començarà a les sis a la plaça de la Independència i avançarà pel centre, passarà per davant de la casa Matutano, on es van signar les Normes, fins a la plaça de les Aules. El final de festa serà amb un concert dels catalanovalencians Pepet i Marieta i dels Agraviats.


 
Un any d'enllaçats per la llengua

Ara fa un any que, recollint el testimoni del moviment dels llaços quadribarrats a les escoles de les Illes per protestar contra el Tractament Integrat de Llengües, el TIL, entitats en defensa de la llengua d'arreu dels Països Catalans van fundar la plataforma Enllaçats per la Llengua. Va ser en una assemblea a Castelló. Avel·lí Flors explica que “el projecte avança”. La lògica de la plataforma la defineix molt clarament en una frase: “Que quan els mestres de les Illes estan en una vaga molt potent contra una política que discrimina la llengua a l'escola, la gent del País Valencià, la gent del Principat, la gent de la Catalunya  Nord...siga conscient que aquesta lluita és també una lluita pròpia”.
 
Es tracta d'un moviment que topa frontalment amb l'aprovació, per part del parlament de les Illes, d'una resolució afirmant que els Països Catalans no existeixen. Per a Flors, aquesta mesura referma que sí que hi ha “un fet compartit entre diversos territoris i són conscients que la nostra força major és la unitat d'acció”.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat