Preguen al Govern que no permeta els talls de calefacció per no poder pagar

El PP bloqueja en solitari la proposta per a combatre la pobresa energètica
18 desembre 2013 01:00h
La Marea / Maria Cappa
 
El diputat del grup parlamentari popular, José Flores, ha començat la seua intervenció solidaritzant-se amb aquells que pateixen les conseqüències de la crisi en forma de pobresa energètica, que ha reconegut que han crescut exponencialment des de l'inici de la crisi. No obstant açò, ha considerat que amb la reforma de llei energètica que va elaborar el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme i que encara s'està debatent, ja s'ofereixen suficients eines per a lluitar contra la pobresa energètica.

Amb la seua proposta de llei, Esquerra Plural pretenia que es regularen els subministraments bàsics de la llar per a establir mecanismes que prevalgueren l'estalvi i penalitzaren el consum ineficient, i garantir que les tarifes de la llum, l'aigua o el gas no es convertiren en un “objecte de mercat“. Per a açò, proposaven establir preus socials i incloure elements de fiscalitat energètica que afavorisquen les famílies amb ingressos més baixos.

Precisament, del minvament de poder adquisitiu i l'encariment de la llum ha sigut del que ha volgut parlar el diputat socialista Pedro Sánchez, qui ha acusat el Govern d'haver tractat de “tapar, ignorar,  o més bé agreujar la pobresa energètica“. Ha posat com a exemple dues notícies. D'una banda, l'anunci del ministre d'Indústria, José Manuel Soria, qui, a pesar que fa poques setmanes va assegurar que no l'augmentaria, ha hagut de contradir-se per a confirmar que el rebut de la llum pujarà al gener un 1,3%.

“Aquest anunci –ha continuat Sánchez- coincideix amb una dada publicada ahir per l'Institut Nacional d'Estadística que toca de ple la pobresa energètica“. Es referia al fet que, segons aquestes dades, el cost laboral mitjà per treballador i mes (que inclou conceptes com el seu salari o la cotització a la Seguretat Social) s'ha reduït un 0,3% en el segon trimestre de 2013, la qual cosa suposa que ja són cinc els trimestres consecutius de baixada.

Laia Ortiz, diputada per Esquerra Plural, ha proposat, entre altres mesures, implantar un bo social eficaç, la concessió del qual es base en la renda familiar; garantir el subministrament d'energia en moments crítics, com pot ser l'hivern, i elaborar un pla global contra la pobresa energètica l'objectiu del qual siga garantir els drets dels ciutadans als subministraments bàsics de la llar.

Segons asseveren en la seua proposta, els “ajuntaments i les entitats socials incrementen les ajudes destinades a urgència social“, sobretot pel que fa al pagament de factures de la llum, el gas i l'aigua. Mentrestant, les grans empreses a l’Estat espanyol han incrementat els seus beneficis fins a un 6,78%, mentre que en la resta de la Unió Europea la mitjana ha sigut del 2,62%. A més, no ofereixen dades sobre quants dels seus clients no poden fer front als seus pagaments i, per tant, es quedaran sense subministrament, cosa que aprofundirà en la seua pobresa energètica.

Què és la pobresa energètica?

Segons es defineix en aquesta proposta normativa, la pobresa energètica apareix quan en una llar no hi ha diners per a pagar la suficient energia com per a cobrir les necessitats bàsiques; o quan es destina una part excessiva dels ingressos familiars a pagar la factura energètica d'un habitatge. Aquest fenomen, en xifres, afecta actualment quatre milions d'espanyols i, segons denuncia l'Esquerra Plural, anirà en augment pel descens de poder adquisitiu en el qual s'està traduint la crisi per a la majoria de la població, així com la permanent pujada dels serveis bàsics d'aigua, llum i gas. I és que, tal com ja va documentar Creu Roja, des de 2010 fins a 2012, el gas va augmentar un 22%, la llum un 34%, l'aigua un 8,5% i el preu de la bombona de butà es va incrementar en un 23%.

A més, segons un informe publicat per Eurostat, la factura elèctrica a l’Estat espanyol és un 105% més cara, de mitjana, que a la resta dels països de la Unió Europea. Entre 2006 i 2012, el petit consumidor espanyol va haver d'abonar un 88% més pel rebut de la llum que la resta dels ciutadans europeus.

Aquest tipus de pobresa sol romandre oculta: primer perquè es dóna en la intimitat de les llars, i segon perquè sol estar interrelacionada amb altres manifestacions de manca de recursos i amb l'exclusió social, per la qual cosa s'hi dilueix. No obstant açò, té greus conseqüències sobre la salut i l'economia de les persones.

En no poder-se pagar subministraments com el de l'aigua calenta, la llum o el gas, a més de la falta d'higiene, la pobresa energètica obliga, a qui la pateix, a triar entre pagar l'electricitat o comprar menjar ja que no poden córrer amb les despeses d'ambdues partides, encara que també pot generar sobreendeutament i esdevenir en aïllament social.

Les conseqüències més greus d'aquest fenomen afecten, finalment, la salut de les persones. Atès que els habitatges no estan ben climatitzats, la població que és víctima d'aquesta classe de pobresa corre risc de contraure malalties respiratòries, que si no es guareixen bé, sumat a una possible malnutrició, també poden comportar la seua mort prematura. De fet, en 2011, s'estima que entre 2.300 i 9.300 persones van morir per aquesta causa quan, en aquest mateix any, es van registrar 1.480 morts per accidents de trànsit a l'Estat espanyol.

Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next