Segons el president de l’entitat, Vicent Moreno, la capacitat de reacció dels centres públics compta amb molts entrebancs ja que “cal tindre present que aquesta setmana els centres estan bolcats en activitats prèvies al Nadal i ha coincidit en un període molt intens d’avaluacions”.
Moreno afegeix que l’administració “és molt conscient que fins el 7 de gener les escoles i els instituts no estaran actius, per això fixar el dia 2 com a data límit per a fer al·legacions és una mesura que caldria rectificar pel bé de la comunitat educativa”.
Escola Valenciana ha anunciat que proposarà ampliar el període d’al·legacions fins el 15 de gener. En cas que la Conselleria no admeta les al·legacions per impedir l’eliminació d’alguna de les unitats educatives, ha de ser el centre qui esculla.
En el cas que compte amb unitats d’ensenyament en valencià i unitats d’ensenyament en castellà, el model més estès en el sistema educatiu públic valencià, caldrà que l’escola o l’institut trie quina de les dues eliminar.
En aquest cas, Escola Valenciana recomana mantenir la unitat d’ensenyament en valencià com a garantia de qualitat educativa.
La justícia dictamina de nou a favor l’obertura de noves línies
La secció cinquena de la sala contenciós administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià ha donat la raó a un grup de famílies del centre Ramón y Cajal de Xirivella que reivindicaven el dret a matricular en un programa d’ensenyament en valencià els seus fills i a la necessitat d’obrir-hi una línia en valencià per la manca d’oferta.
La família que ha guanyat el judici presentarà en breu una reclamació al Ministeri d’Educació per recuperar les despeses que durant tres cursos ha hagut d’assumir per garantir-li a la seua filla l’ensenyament en valencià en un centre d’una altra localitat.
La manca d’oferta d’ensenyament en valencià a les escoles públiques de Xirivella va fer que la família busqués l’ensenyament en valencià a l’Escola cooperativa Les Carolines de Picassent (Horta Oest). Durant tres cursos han hagut d’assumir les despeses de transport, menjador i pagament d’aquest centre per garantir un dret social bàsic, el dret a l’ensenyament en valencià.
L’escola Ramón y Cajal comptava amb tres unitats d’ensenyament des d’Infantil, dues en valencià i l’altra en castellà. Des de feia tres cursos que estaven pendents de sentència per tindre les tres unitats en valencià, ja que hi havia més demanda de línies en valencià per part de les famílies que places s’oferien.
És el tercer dels centres assessorats per l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana al qual li faltava una sentència, després del CC Sant Cristòfor Màrtir de Picassent i del CP Rei En Jaume de Xirivella.
