En la seua contraportada es van publicar els noms dels agents, els seus domicilis i telèfons. Aquesta va ser la resposta a les tortures que va denunciar haver rebut un grup de joves estudiants detinguts a l’abril de 1971. Alguns d’ells s’han adherit a la querella argentina que investiga els crims del franquisme, en la qual denuncien haver patit les tortures i maltractaments dels policies Manuel Ballesteros, Benjamín Solsona o Jacinto López Acosta.
La Marea ha parlat amb ells per al número amb el qual, a partir d’aquest divendres, complim ja un any als quioscs. Ha arreplegat el relat dels fets, d’aqueixos 15 dies en comissaria on asseguren que es van sentir en mans d’una policia que “podia fer el que volguera”, una història esgarrifosa més de quatre dècades després. Solament quan eixien de la comissaria i perdien de vista els policies de la BPS, respiraven amb tranquil·litat.
Molts d’aquests membres de la BPS van tenir càrrecs de gran responsabilitat després de la caiguda del franquisme. Ells ja ho deien en el seu moment: “No us equivoqueu, quan arribe la democràcia nosaltres seguirem ací”. I es va complir. Ara, la via argentina obri una nova via perquè els seus actes “no queden impunes”, segons expliquen els denunciants, que la resumeixen en una sola frase: “no és una qüestió de revenja, sinó de justícia”.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
