Cesc Franquesa, director pedagògic de la Bressola, ha explicat al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que “és un treball molt ben fet i molt ben estructurat”. L’objectiu, poder-lo fer servir tant en contextos escolars com extraescolars. De moment n’han editat cent exemplars gràcies al finançament provinent del projecte de cooperació transfronterera CulturPro, que involucra la Universitat de Girona amb la de Perpinyà.
Franquesa explica com aquest fitxer permet “estimular la llengua a partir d’una altra manera de fer”; una qüestió molt interessant tenint en compte una de les fixacions d’aquesta xarxa d’escoles nord-catalanes: “Des de fa anys, el que nosaltres mirem de fer és d’estimular el joc al pati, d’estar proposant contínuament activitats perquè s’instal·le l’ús de la llengua en un context i un registre no formal, i això demana una implicació dels mestres enorme”. Una qüestió important veient com la Bressola es resisteix com una illa de normalització lingüística en català a la Catalunya Nord: entres a dins i el català és la llengua majoritària. En surts, i el francès és el que predomina. Tenint en compte que el 90% dels alumnes, segons Cesc Franquesa, a casa són francòfons, cal buscar estratègies perquè en l’espontaneïtat del pati aquesta illa de normalitat no flaquege.
EL PROJECTE DE LA BRESSOLA
“A Catalunya Nord, quan grates, hi ha un percentatge important de gent que encara parla la llengua, però no és la llengua d’ús”, explica Franquesa. I com que no es fa servir, les noves generacions no l’aprenen. “Aquí hi havia un buit”, que és el que cobreix la Bressola, amb l’objectiu, de retruc, de potenciar l’ús del català dins i fora de l’escola. I el fet és que, darrere dels fills, als pares també els acaba picant la curiositat de millorar el coneixement del català i s’acaben convertint en clients de la Llibreria Catalana de Perpinyà.
La Bressola disposa de sis escoles d’educació infantil i primària: dues són a Perpinyà mateix (Sant Galdric i el Vernet) i les altres són totes al Rosselló (Nils, el Soler i Sant Esteve del Monestir) excepte una, que és al Conflent, a Prada. A més, tenen un col·legi de segona ensenyança, el Pompeu Fabra, al Soler, que cobreix fins a l’equivalent del tercer d’ESO espanyol. Tot això dóna servei a 850 alumnes. I Cesc Franquesa explica: “Cada any deixem infants a la porta per manca de recursos per oferir més places; la demanda d’ensenyament en català a la Catalunya Nord és superior a l’oferta”. Diu que, segons dades de la Generalitat de Catalunya, el 40% de les famílies amb nens en edat escolar a la Catalunya Nord voldrien que els fills estudiaren català, sense especificar la fórmula. Des de la Bressola, calculen que hi ha cent famílies que voldrien immersió lingüística en català que es queden sense plaça.
Les llars que aposten pel model de la Bressola són molt variades. El director pedagògic d’aquesta escola explica que “com a mínim, són famílies que s’han plantejat quin tipus d’educació volen per als fills”, en el sentit que no l’escullen simplement per proximitat. I destaca que molts hi recorren “atrets pel model pedagògic”, que combina alumnes de fins a tres o quatre cursos diferents a la mateixa aula, de forma que “es treballa molt la col·laboració entre el grans i els petits i aprendre a ajudar-se els uns als altres”. També hi ha famílies que provenen del nord de França i que, quan arriben “han vist que hi ha quelcom de diferent” i “vénen a les escoles cercant aquesta arrel per als infants” perquè volen que esdevinguen “del país”. Òbviament, també hi ha famílies que porten els fills a la Bressola “conscienciades per la recuperació de la llengua”.
