L’origen de ‘Els enfarinats’ es remunta a més de cent anys encara que va agafar auge a partir de la dècada de 1980. La festa s’ha iniciat amb mitja hora de retard quan els 14 “insurgents”, tots ells amb el requisit de ser casats, han corregut fins a l’ajuntament per a arrabassar la vara de comandament del poble a l’alcalde, Rafael Serralta (PP), amb la finalitat d’instaurar unes normes no escrites que criden “Justícia nova”.
Durant el seu curt mandat i en un to eminentment festiu, s’han dedicat a multar vianants i comerços amb l’amenaça del llançament de farina, ous i carretons encara que amb un encomiable fi: enguany els diners sufragaran la nova caldera de la residència d’ancians.
Aquest govern de l’absurd sanciona ja que, per exemple, es multa tant el caminar per la vorera com per la calçada, o anar pel sol i també per l’ombra. Amb unes vestimentes impossibles, ‘els enfarinats’ s’organitzen amb la direcció de l’alcalde i també compten amb un jutge, fiscal, secretari i caixer, i s’enfronten a l’oposició, ‘els tapats, que tenen el denominador comú de portar una cistella negra adornada amb estels de paper.
Durant diverses hores es desenvolupen les escaramusses, principalment a la plaça de l’Església, davall el baluern de milers de petards, carretons i llançant varis milers de quilos de farina. El llançament de la farina es produeix amb qualsevol mitjà, ja siguen sacs, poals, a mà i fins amb extintors especialment emplenats, com per exemple ha fet en cadira de rodes el regidor Rubén Barea, mentre que els ous han estat podrits a consciència, ja que molts han sigut foradats fa dies per a l’ocasió.
Molts comerços han sigut objecte del “xantatge” per a arreplegar fons i no s’han lliurat de la farina, mentre que els insurgents han lamentat que, en coincidir en dissabte, enguany s’hagen salvat les sucursals bancàries, una de les seues víctimes favorites.
Les escaramusses conclouen amb un copiós menjar a l’aire lliure on se serveix un gran perol de ‘llegum’ plat a base de carn de porc i fesols blancs, i a partir de les 17 hores s’ha de tornar a la normalitat mitjançant la devolució de la vara de comandament a qui és alcalde els 364 dies restants de l’any.
A més, la jornada inclou el ‘ball del Virrei’ i la ‘dançà’ en les quals participen dones vestides amb luxosos vestits, homes coberts amb elegants capes, i uns altres peculiars personatges disfressats de les formes més diverses i amb màscares. L’alcalde, Rafael Serralta, ha explicat que intenten mantenir l’autèntica tradició d’aquesta festa que cada vegada té més repercussió internacional, com ho reflecteix que enguany hagen cobert aquesta peculiar ‘batalla de farina’ televisions d’Alemanya i Austràlia.
També ha destacat l’absència d’incidències i ha valorat la seguretat en el llançament de petards i carretons, ja que els llançadors han hagut d’obtenir un carnet prèviament.
