L’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó retrata en la seua l’última novel·la Els invisibles, el malestar de moltes persones, els èxits de les quals han sigut sempre ignorats per una societat que no els dóna veu.
Dones, treballadors o immigrants són alguns dels ʹinvisiblesʹ de la novel·lista. Amb aquesta obra coral pretén explorar algunes qüestions d’actualitat.
Isabel-Clara Simó concentra múltiples històries en un mateix escenari, el poble imaginari de Volterà, on cada lector podrà trobar al seu propi invisible. Els habitants d’aquesta localitat fantàstica, partida en dos per una carretera absurda, són persones que han fet coses admirables però no han tingut el canal necessari per explicar-les.
L’escriptora dóna així veu pròpia al malestar dels invisibles, els que sempre han estat ʹputejatsʹ, però aclareix que no pretén apel·lar amb aquesta història a les protestes del moviment d’indignats sorgida recentment a Espanya.
La desaparició d’una xiqueta engega els engranatges d’un relat que serveix d’excusa a l’autora per a abordar preocupacions actuals com la funció de les forces de seguretat, la política o la llibertat.
Una parella d’excursionistes perd a la seua filla, de 4 anys, a la muntanya, després de perdre-la de vista durant un breu instant, la qual cosa desencadena una cerca per part de la policia i nombrosos voluntaris. La recerca, que resulta infructuosa, aboca al lector a un nou recorregut per les vides dels habitants del poble, on tots troben el seu lloc a costa de tornar-se invisibles per a la resta del món.
La història revelarà interioritats, secrets i tragèdies insuperables dels protagonistes, que potser siguen semblants a les dels lectors. És per això que l’escriptora els anima a interpretar “el que vulguen”.
Isabel-Clara Simó (Alcoi, Alacant, 1943) valora el moment extraordinari de la literatura valenciana, la millor des de fa “molts anys”, sosté. No obstant, troba a faltar, un major nombre de dones valencianes dedicades a la literatura, ja que aquestes amb prou faenes representen el 10% dels autors, percentatge que al conjunt d’Espanya arriba al 25%. Amb tot, l’escriptora està convençuda que quan la dona entre en la literatura com “un cavall sicilià”, provocarà un “terratrèmol” en les lletres valencianes.
Isabel-Clara Simó compta amb reconeixements com el Premi Víctor Català (1978), el Premi de la Crítica del País Valencià (1986), el Premi de la Crítica Serra D’Or (1993), el Premi Sant Jordi (1993) i el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira (2007).
