Tots ells li han ofrenat els millors presents a Alberto Fabra amb la intenció que aquest Cap d’Any li resulte molt especial. Han sigut dotze mesos tan durs que Esther Pastor, la dona de ferro de Presidència, li ha organitzat una entrada al 2014 farcida d’emocions fortes. Sense secretisme ni discreció, com ja és habitual, però no importa gens que tothom se n’haja assabentat, a la perruqueria de Tono Sanmartín o pels diaris… Demà, fins i tot l’enigmàtic filtrador de Palau seria benvingut.
En efecte, fa algunes setmanes que Esther Pastor dóna pistes de com serà la vetllada del 31 de desembre. La diputada Pilar Sol va proposar de dur una televisió de plasma com la que tenen les famílies sense recursos i va contestar-li que no, que enguany el presi no en vol saber res, de televisions: encara li cou el tancament de RTVV i s’estima més de no veure ni escoltar les dotze campanades, sinó que seguirà el canvi d’any a través del seu rellotge de mà. La mestra de cerimònies ha pensat que tampoc no era convenient cridar Noemí Ramal –ex-mammachicho i dona d’Álvaro Pérez, conductora de diversos caps d’any a Canal 9– perquè oficiara una retransmissió privada de bracet de Paco Nadal. Ell està de dol per la defunció de la tele i la ràdio públiques.
Sí que hi assistiran, en canvi, Eduardo Zaplana i Lola Johnson, dos dels convidats estrella, la presència dels quals, però, no significarà una gran sorpresa per al president, que darrerament –veient el panorama tan i tan negre– els ha recuperats com a assessors àulics. El déu del zaplanisme i la musa del campisme es donaran cita en una nit que anirà de més a més i en què no sols estaran representades les principals famílies del partit, sinó també algun antic referent –com ara el condemnat a quatre anys de presó Carlos Fabra, sense carnet del PP i indecís amb vista als pròxims comicis, a qui el president provarà de convèncer entre copa i copa, encara que toparà amb la seua filla Andrea, que li contestarà “¡no le votes, papi, que se joda y acabe en el paro!”– i càrrecs públics de tots els àmbits de poder, des del Congrés fins a l’administració local.
Perquè l’alcohol el durà, transportat en un taxi, el diputat madrileny –escollit per la circumscripció de València– Nacho Uriarte, i com a colofó farà acte d’aparició, directament des d’Oriola i en exclusiva mundial, el grup popular d’aquell ajuntament, que 48 hores després –amb un condemnat i cinc imputats per corrupció en les seues files– assaltarà l’alcaldia del seu municipi amb una moció de censura que augura un 2014 encara més tràgic que el 2013, per Alberto Fabra.
Però ell, embriagat a aquelles hores de la matinada, s’abraçarà a les regidores Mónica Lorente i Pepa Ferrando, una a cada costat, i amb un cubalibre de ron Brugal a la mà, exclamarà tot embogit: “¡A la mierda mis líneas rojas!”
