Mónica Oltra ha insistit que “els adults i les empreses són els que determinen que un joguet és per a xiquets o per a xiquetes, per la qual cosa el comportament, la reacció i opinions de la família és vital per a educar en igualtat de gènere”. Referent a açò, ha assenyalat que “el rebuig dels pares cap a l’espontaneïtat dels xiquets i les xiquetes és un dels fets que ha motivat aquesta campanya”.
Trencar amb l’assignació de rols
La campanya es difondrà en televisions, premsa escrita i plataformes digitals i és una acció “transversal, que recorre els principals pilars en matèria d’igualtat: igualtat de gènere, diversitat i el dret a jugar”, segons la consellera d’Igualtat. Oltra ha explicat que una de les bases sobre la qual es construeix i perpetua la igualtat “és la donada per l’assignació de rols per gènere, que d’una manera tan explícita es pot veure en els joguets”.
També es pretén fomentar la diversitat “perquè un xiquet pot jugar amb el que vulga i és responsabilitat de les administracions trencar les exclusions de gènere que després donen lloc a situacions d’assetjament”, ha indicat la vicepresidenta, qui també ha defès “el dret universal de qualsevol xiquet a jugar, que ha de poder exercir-se sense perjudicis ni restriccions, que en la majoria dels casos vénen imposades per estereotips rancis”.
Els anuncis de joguets no s’ajusten als canvis socials
Durant la seua intervenció, la vicepresidenta ha fet referència a l’últim estudi realitzat per l’Observatori Espanyol de Publicitat Sexista sobre la publicitat de joguets, realitzat en el Nadal de 2003. En aquest informe es desprèn que el contingut dels anuncis no s’ha adequat als canvis socials. D’aquesta manera, el 80,5% dels anuncis de nines i el 86,6% dels relacionats amb imitacions d’objectes de l’entorn domèstic van dirigits a xiquetes, mentre que el 91,6% dels jocs d’acció i el 87,5% dels vehicles tenen com a destinataris els xiquets.
L’actitud de les xiquetes que reflecteix la publicitat és generalment més passiva que la dels xiquets i enalteix, sobretot, les manifestacions d’afecte i atenció a la coqueteria, mentre que als xiquets se’ls atorguen rols molt més actius.
Segon Oltra, també els codis de color i l’empaquetat fan perpetuar el model de desigualtat de rols”, davant la qual cosa “cal respectar els gustos dels xiquets i evitar que siguen les marques les que decidisquen per codis preestablits”.
En la presentació de la campanya ‘El joguet no te gènere’, ha estat present, a més d’Oltra, la responsable de la lluita contra els delictes d’odi del col·lectiu Lambda, Mar Ortega. Aquesta iniciativa, que s’ha engegat en col·laboració amb el col·lectiu, naix d’una idea d’un grup d’estudiants de la Universitat Politècnica de València, del Campus Universitari de Gandia, que es va posar en contacte amb Lambda amb l’objectiu de desenvolupar una campanya sobre el gènere i els joguets.