Les obres de la variant de la carretera N-340 al seu pas pels terrenys del Mas de Fabra, al peu del Puig de la Nau, van treure a la llum, ara fa dos anys, les primeres pistes del que ara s’ha confirmat com un assentament humà a cavall entre els segles VII i VI aC de característiques ben singulars. El regidor de Cultura, Josep Barberà, i els codirectors de l’excavació, Ramiro Pérez i Miguel Vicente, han presentat la memòria dels treballs portats a terme fins al moment i les conclusions que es desprenen de les primeres investigacions.
El jaciment, que es troba acotat i protegit des del moment del seu descobriment, s’assenta a una parcel·la de 1.800 metres quadrats sense explotar, fet que ha sigut determinant per al seu estat de conservació, que no ha patit els efectes de l’activitat humana sobre les terres, especialment invasiva en les zones de cultiu de cítrics com és el cas dels terrenys que l’envolten. De fet, tal i com han explicat els arqueòlegs, «estem davant de l’únic assentament de l’època en zona de pla que ha arribat als nostres dies».
Les troballes
Els treballs a la parcel·la del Mas de Fabra han tret a la llum la base o cimentació dels murs i diferents estructures excavades a terra, com una gran sitja que podria haver servit per emmagatzemar gra i cereal. Tanmateix, s’han descobert els suports dels pals que sustentaven les teulades de les edificacions, i que, curiosament, amaguen elements simbòlics com petxines o caragoles que complirien una funció ritual.
El regidor de Cultura, Josep Barberà, ha compromès «tots els esforços de l’Ajuntament per a posar en valor aquest jaciment únic». Barberà ha assegurat que la troballa «ha d’animar-nos a impulsar una ruta ibera conjunta amb els municipis del voltant que satisfaça les inquietuds culturals dels turistes que ens visiten», ja que «els jaciments de la nostra zona geogràfica articulen un discurs històric al voltant de la proto-història que es pot convertir en un potent reclam turístic».