Hui, com cada dia 3 des de fa més set anys, l’Associació de Víctimes del Metro de València es tornaran a reunir a la plaça de la Mare de Déu. Una nova concetració amb el mateixos objectius: que s’assumisquen responsabilitats.
Al manifest que l’AVM3J llegirà hui tornaran a recordar que els dirigents de MetroValencia que no van considerar convenient dotar la Línia 1 de les mateixes mesures de seguretat que disposen la resta de línies, segueixen sense assumir la seua responsabilitat en l’accident.
També tindran paraules per als polítics dels que depèn la gestió de MetroValencia, que segueixen “defensant que les mesures de seguretat eren suficients, i que no va haver-hi cap errada tècnica”.
I com no, per a la jutgessa Nieves Molina, qui segueix insistint que l’accident va ser a causa d’un excés de velocitat, la responsabilitat penal de la qual, recau única i exclusivament en el conductor, i que no importa res més…..
“Potser és que esperàvem massa d’ells”, lamenten.
“Esperàvem que els dirigents de MetroValencia anteposaren la seguretat dels usuaris del metre abans de res. Esperàvem que els polítics que ens representen anteposaren l’interès dels ciutadans i milloraren la seguretat de la Línia 1. Esperàvem que el Govern Valencià demostrant la transparència de la qual tant fa gala, depurara les responsabilitats en la mort de 43 persones i per les lesions d’altres 47”, asseguren des de l’associació.
Però sobretot, “esperàvem de la jutgessa, que tinguera intenció d’esclarir les causes de l’accident, i que qualificara la conducta de FGV, ocultant informació a la investigació, d’una mica més que “reprotxable”. Que il·lusos! Esperàvem massa d’ells!”
No obstant açò, reconeixen en el comunicat, “mirant arrere, veiem que alguna cosa sí que ha canviat. JA NO ESTEM SOLS”.
“I amb la vostra ajuda i el vostre suport, potser estiguem cada dia més a prop que es complisca el refrany i arribe eixa vida nova, en la qual vegem complides les nostres demandes i puguem, per fi, passar pàgina i continuar amb les nostres vides”.
Estar segur que entre tots i totes “aconseguirem una societat més justa, on tots i totes tinguem els mateixos drets i obligacions, sense privilegis adquirits en jurar el càrrec.
Una societat, on els ciutadans i els seus problemes, siguem persones i no nombres en una pissarra que es poden esborrar d’una plomada, segons l’interès de les finances del polític de torn”.
TOTS JUNTS, SÍ ES POT.
