AraMultimèdia / Rafa Cerdà M. / Alcoi.
El poble i els personatges del Tirisiti han encapçalat el seguici del Ban Reial amb el Grup de Danses El Carrascal i la Música Nova amb el poble interpretant “Pastorets i Pastoretes” amb els arranjaments de Moisés Olcina. L’altra banda que ha participat ha estat la part de la Primitiva, que dirigida per Àngel Lluís Ferrando ha tocat “Crits i Clams al Bàndol Reial”, de Gregorio Casasempere, això anunciava que l’Ambaixador Reial anava a parlar.
Tancant la comitiva l’Ambaixador Reial, que ha demanat a la seua carta treball, pau i llibertat. També ha demanat a la gent que deixen un espai en blanc a la carta per als qui més ho necessiten i ha recordat també ha demanat que “conteu-ho tot als que estan treballant, als iaios i als malalts, perquè no ho veuran a la televisió, com anava sent tradició”, aquesta frase ha fet que per un moment i pesar de la pluja part del públic deixés el paraigües per aplaudir.
Darrere han arribat les burretes que han vist com els xiquets omplien les seues bústies d’il·lusió de forma embogida.
Aquest ha estat el Ban Reial:
Us porte bones notícies:
Melcior, Gaspar I Baltasar ja hi han arribat!
Vinc de molt lluny
amb un manament reial,
per anunciar-vos a tots
que ja està prop la nit més gran.
Els Reis d’Orient vénen d’un llarg viatge,
xafant fang i neu gelada.
Per la Mariola els patges munten l’equipatge.
Obriu els ulls i mireu cap al Preventori!
Veureu les torxes de llum daurada.
Ara estan descansant.
Demà en nàixer la nit
els Reis baixaran a Alcoi ben acompanyats.
Eixiu al carrer al primer crit!
Contents, il•lusionats i, això sí, ben abrigats!
No ho oblideu, demà és el gran dia!
M’acompanyen huit burretes,
amb dues bústies cada una.
¡Afanyeu-vos! ¡Claveu les cartes!
I arribaran als Reis abans que s’amague la lluna.
Vingueu, vingueu! Porteu les cartes!
Aquesta nit Ses Majestats tot ho sabran.
Els vostres desitjos dins de poc coneixeran!
Els pares, oncles i iaios
demà no podran estar-se quiets.
Perquè la màgia d’aquest dia
tornarà a fer-los xiquets.
Jo, com a Ambaixador Reial,
també he escrit una carta.
He posat poca cosa material.
Però amb molta il•lusió i esperança
per a tots demane treball, pau i llibertat.
Guardeu un raconet de la carta en blanc
per als que ho tenen més complicat.
Que la vida, per desgràcia,
no és per a tots igual.
Abans d’obrir els regals,
conteu-ho tot als que estan treballant,
als iaios i als malalts,
perquè no ho veuran a la televisió
com anava sent tradició.
Per damunt de tot, no ho oblideu mai,
vos ho dic a tots i a cadascú:
Per a aquells que més us volen
el millor regal, ara i sempre, seràs tu.
I ara que ja tot ho sabeu, callaré.
Xiquets i xiquetes d’Alcoi, fins demà.
Somieu tranquils”.
P. S.
