Així ho ha exposat Vicente Torres -un dels dos fiscals que assisteix al judici de la primera peça del ‘Cas Blasco’- en la segona sessió de la vista, que té lloc en el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) i que està dedicada al fet que les acusacions exposen les seues qüestions prèvies. Aquest dimarts va ser el torn de les defenses, qui van demanar la nul·litat del procés i van ser molt crítics amb les actuacions de la Generalitat i de la magistrada instructora, Pía Calderón.
Durant poc més d’una hora, el fiscal Torres ha contestat a cadascuna de les qüestions plantejades aquest dimarts per les defenses dels nou acusats. En un primer terme, ha mostrat la seua oposició a la nul·litat del judici, a retrotraure les actuacions a la fase d’instrucció, i ha mantingut que en cap cas s’han vulnerat els drets fonamentals dels acusats, especialment el dret de defensa, sobre el qual ha dit que ha existit al llarg del procediment un “absolut respecte”.
Pel que fa a la unió de les dues peces de la causa, sol·licitada pel lletrat de Rafael Blasco, ha comentat que aquesta qüestió ja ha sigut resolta en dues ocasions per la Sala del tribunal, i sempre en sentit negatiu. Sobre aquest tema, ha recordat que es va acordar la divisió per a simplificar el procediment, i la providència en la qual es va adoptar aquesta mesura “no va ser recorreguda en el seu moment per cap de les parts”, ha postil·lat.
El fiscal ha insistit, en aquest sentit, en què tal com es va argumentar en diferents resolucions, és necessària la divisió davant la complexitat del procediment i per a impulsar i simplificar la causa, en la qual -ha puntualitzat- existeixen connexitats però sobre fets “molt concrets i precisos”, que no impedeixen l’adopció d’aquesta mesura.
“Ni un sol acte”
Sobre la presumpta “parcialitat” de la jutgessa instructora, a la qual aquest dimarts va fer al·lusió el lletrat de l’empresari Augusto César Tauroni -únic a la presó-, el fiscal s’ha mostrat contrari i ha reiterat que “no hi ha hagut ni un sol acte de la magistrada en el qual s’haja posat de manifest la seua pèrdua d’imparcialitat en el procés. La instrucció -ha afegit- suposa una recerca objectiva de la veritat. I és el que s’ha fet”.
A més, Torres ha declarat que el lletrat de Tauroni “en cap moment” va al·legar durant el procés eixa pèrdua d’imparcialitat, així com tampoc va impugnar les intervencions telefòniques acordades: “no hi ha cap recurs a cap acte sobre les intervencions. No s’han impugnat en cap moment processal ni s’ha demanat la nul·litat de les mateixes”, ha asseverat.
D’altra banda, en relació amb l’argument del “doble joc” de l’Advocacia de la Generalitat, en actuar com a acusació i com a defensa, en relació amb dos excàrrecs de la Conselleria, Alexandre Català i Josep María Felip, el fiscal ho ha negat i ha al·legat que “l’única vulneració” la va cometre Català, ja que quan va ser assistit pel lletrat de l’Advocacia no va reconèixer cap il·legalitat i després sí ho va fer en el TSJ valencià.
Sobre aquest tema, s’ha preguntat: “Qui vulnera quina norma? ¿Català per no informar el lletrat dels fets que va negar en declaració i que després va reconèixer davant la magistrada instructora? El lletrat de Català manifesta que es van poder utilitzar arguments que el seu client va donar a l’Advocacia en contra seua…¿quin acte en concret va dir Català a l’Advocacia que després va ser utilitzat en contra seua?”.
