Cas Blasco / El fiscal acorrala Tauroni, el capitost de la trama

Va recomanar al president de la Fundació Cyes retornar els diners dels pisos en veure' "angoixat"
10 gener 2014 01:00h

Editorial / El judici de la vergonya


Europa Press / RedactaVeu / València

Tauroni ha sigut confús a l'hora d'oferir justificacions en relació a la seua participació en els projectes de la Fundació Cyes a Nicaragua, per a "conduccions d'aigua", tant a l'hora de donar explicacions sobre rebuts que, d'acord amb correus electrònics, va recomanar elaborar tres anys després amb l'import i en la data en la qual la seua empresa Arcmed va facturar a l'entitat, com sobre l'ús que donava a internet a favor dels seus projectes.

En primer lloc, ha afirmat que aquests rebuts de 2011 en els quals aconsellava al seu germà Arturo posar la data de novembre de 2008 no es referien a la Fundació Cyes. Tot seguit, ha apuntat que no estan en cap comptabilitat, que no es van arribar a fer. "És una cosa que no utilitzem per res. Em pot dir on estan i on els utilitzem? ", ha instat el fiscal, per a negar que tingueren relació amb els projectes que va desenvolupar Arcmed a Nicaragua.

Una vegada exhibits els correus i, en un intercanvi de frases amb el fiscal, la presidenta de la sala, Pilar de l'Oliva, ha intervingut per a demanar-li que no es “desviara del tema”. Segons l'acusat, van desistir de fer els rebuts i no es van emprar "en cap moment ni per a justificar res".

"Van començar a ploure pals"

"Si hi ha un tema fiscal ja ho pagarem i ja està", ha dit que va pensar en aquell moment, per a defensar que el treball està fet i que l'empresa, malgrat el que al·lega la Inspecció de Treball, tenia seu, treballadors, "ordinadors i de tot". "Ho vam fer de la millor manera possible. Quan van començar a ploure pals ens vam posar nerviosos i potser vam fer el que no havíem de fer", ha dit Tauroni.

Així mateix, ha defensat l'ús d'internet com a font d'informació en el seu treball. "L'únic que pot fer un retalla i enganxa d'internet són els altres?; "és que hi ha algú d'ací que no haja tret una mica d'internet?", ha preguntat en veu alta a la sala, encara que ha negat que Marcial López li diguera que el treball sobre Nicaragua haguera sigut copiat de la xarxa d'un informe que suposadament tindria origen en un treball d'un institut txec.
 

Es nega, com Blasco, a respondre a l'Advocacia de la Generalitat

L'empresari, que ha sigut traslladat fins al tribunal valencià en un furgó policial des de la presó de Picassent, ha començat a declarar a les 9.45 hores, i ha anunciat que no  respondrà a les preguntes formulades per l'Advocacia de la Generalitat, qui exerceix d'acusació particular.

Així, ha començat l'interrogatori amb les preguntes del fiscal, qui ha incidit a saber com va conéixer el president de la Fundació Cyes i quina relació va mantenir amb ell en la concurrència d'ajudes a la Conselleria de Solidaritat. Sobre aquest tema, l'acusat ha explicat que el coneix des de fa 15 o 20 anys, i després, en 2008 van contactar -no recorda qui va prendre la iniciativa- per a parlar sobre projectes.

En aquestes trobades, ha indicat que no li va proposar que concorreguera a grans projectes de la Conselleria, -en relació amb els relacionats amb Nicaragua, pels quals la fundació va rebre 1,8 milions d'euros-: "les ONGs són les que decideixen el que fan. Jo no puc proposar a una ONG què ha de fer. El normal és que cadascun trie allò que presentarà", ha postil·lat.

Així, ha exposat que va ser López qui li va comentar l'assumpte dels projectes de Nicaragua, i quan li ho va dir li va comentar que si li podia ajudar en alguna cosa, amb el tema de la formació "o el que siga", li ajudaria. "Ell em va dir que s'anava a presentar, li vaig preguntar per la seua idea i me la va explicar", ha exposat. Després, com és "empresari", va intentar "proposar coses": "pensava en què podia fer o vendre a aquest home"; "li vaig dir que si li podia tirar una mà amb el que fóra, ho faria, per a intentar guanyar diners".
 

Blasco i Tauroni.
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next