RedactaVeu / Tavernes.
L’informe del regidor Josep Llàcer naix de la premissa fonamental de la gestió del govern municipal: la transparència. L’estudi assenyala que després de 3 edicions de Festivern a Tavernes, aquest festival de música de les comarques centrals valencianes s’ha consolidat com un referent de les festes de Cap d’Any del País Valencià. “Tavernes és una ciutat viva eixos dies gràcies al Festivern. Només fa falta recordar com era una nit de cap d’any en la ciutat fa 4 anys”.
L’objectiu de realitzar l’estudi d’impacte econòmic del Festivern permet un coneixement del perfil dels visitants i una aproximació al patró de despesa. Les entrevistes han estat realitzades en el període de celebració de l’esdeveniment i els dies immediatament posteriors en distints punts de la ciutat. L’informe aporta exemples concrets d’establiments, comerços i empreses que cita com a exemple. A més, es va realitzar un registre dels assistents al Festivern directament des de les zones d’acampada, que van acollir un total estimat de 6.500 persones.
El regidor de Foment Local i Joventut, Josep Llàcer, ha indicat que “més de 8.000 jóvens ens han visitat. S’ha dinamitzat el comerç local, com demostren les enquestes realitzades, s’ha aconseguit que moltes famílies dormiren tranquil·les la nit de Cap d’Any perquè sabien que els fills no eren a la carretera, i la ciutat de Tavernes ha tingut -vull remarcar-ho- un comportament exemplar. Encara que el més destacable és el que no ha passat: cap incident rellevant. El civisme i l’educació han sigut exemplars”.
La metodologia dels estudis d’impacte econòmic distingix tres tipus: els efectes directes, indirectes i induïts. En els directes es preveuen totes les depeses necessàries per a posar en marxa l’esdeveniment: les despeses de l’Ajuntament de Tavernes en hores extra de la Policia Local, brigada municipal, servei extraordinari de neteja, així com el cost dels concerts de Sènior i el Cor Brutal, i El Corredor Polonés. Del punt d’informació i seguretat, casa cultura, lloguer de banys portàtils i ampliació del servei d’autobús són, descomptant els ingressos, de 19.441,05 euros. Les despeses realitzades per l’organització en empreses locals i taxes ha sigut de 14.640,69 euros. El total dels efectes directes arriba a 36.698 euros.
Els efectes indirectes analitzats integren les despeses que realitzen els participants en l’esdeveniment, directament relacionats amb la demanda explícita, cas d’allotjament, restauració, compres, etc. Així, els estudis d’impacte econòmic que existeixen per a diversos festivals musicals calculen una despesa entre 45 i 55 euros per persona i dia. Des de l’Ajuntament de Tavernes calculen una despesa més prudent entre 25 i 35 euros per persona i dia, la qual cosa suposaria un impacte econòmic entre 375.000 i 525.000 euros.
Quant als efectes induïts, és necessari estudiar com estes despeses inicials directes i indirectes flueixen cap als sectors productius per a conéixer i determinar l’efecte o impacte total sobre el sistema econòmic local.
Cal fer referència a un aspecte també molt rellevant que forma part dels efectes induïts: la publicitat i promoció que el Festivern ha donat a Tavernes. Ressò massiu en mitjans de comunicació, TV, ràdio, premsa i xarxes socials. Entre el 8 de desembre i el 8 de gener més de 20.000 visitants únics han accedit a la pàgina web oficial, amb més de 80.000 pàgines vistes.
El top ten de les ciutats d’on provenen les visites són València, Barcelona, Madrid, Alacant i Castelló, amb un gran increment de Múrcia, Albacete, Granada i Saragossa. La paraula Festivern té 63.400 resultats a Google, 11.700 si afegim Tavernes de la Valldigna a la cerca, i 749 vídeos. Són incomptables les vegades que s’ha fet referència a Tavernes i al Festivern 2013 en les xarxes socials.
A més, l’opinió dels assistents, per norma general, ha sigut molt positiva per a Tavernes i l’organització del festival, i, segons l’informe, calfen motors per al 10é aniversari del Festivern aquest 2014, ja que la bona sintonia entre la ciutat i els visitants s’ha convertit en un estímul per continuar gaudint del festival.
El cost d’una campanya publicitària d’esta magnitud si fóra contractada per l’Ajuntament de Tavernes és pràcticament incalculable; el ben cert és que Tavernes “ha tingut una promoció magnífica, ha sigut notícia en els mitjans audiovisuals, ràdio, premsa escrita, revistes, webs i blocs d’Internet i, per descomptat, en les xarxes socials… En definitiva, gràcies al Festivern, Tavernes ha sigut coneguda, el seu nom ha arribat a llocs insospitats i ha estat en boca de milers de persones que difícilment s’haurien interessat per saber alguna cosa de Tavernes o s’haurien plantejat mai visitar la nostra ciutat”, segons l’informe.
