En 1999 es va inaugurar l’hospital d’Alzira després d’un concurs que va guanyar la Unió Temporal d’empreses (UTE), formada per Adeslas (51%), tres bancs valencians, CAM, Bancaixa i Caixa Carlet (45%) i dues constructores Dragados (2%) i Lubasa (2%). Naixia el model Alzira, que prompte es transformaria en un model de gestió que s’expandiria per cinc hospitals més del País Valencià.
Esperonats per la decisió del TSJ madrileny que anul·la l’externalització dels serveis sanitaris en aquesta comunitat autònoma, el PSPV ja treballa en dos fronts. D’una banda, la no renovació dels contractes si guanyen les eleccions en la pròxima legislatura; i d’una altra, interposar un recurs en els tribunals que anul·le les concessions.
La clau, segons fonts jurídiques, està en el model de contracte on es reconeix que es privatitza/externalitza l’assegurament. En el plec de condicions del 25 de febrer de 1997 amb el qual es dóna inici al conegut com a model Alzira, s’explica que l’objecte de la licitació és “la gestió sanitària especialitzada de l’àrea 10 del Servei Valencià de Salut”.
Des del PSOE consideren que no són concessions sobre la gestió sinó sobre l’assegurament de la població. Com explica el portaveu de Sanitat d’aquest partit en l’Assemblea de Madrid, José Manuel Freire, “el que es gestiona és la caixa, encara que en el contracte no pose que és d’assegurament perquè seria il·legal, el que és clar és que el govern els paga una prima per habitant i ells gestionen el risc i fins i tot amb carència”.
Possible conflicte d’interessos
En el contracte de l’hospital d’Alzira es parla de “persona assegurada” per a referir-se als pacients i a l’hora d’establir els diners que l’Administració ha de pagar anualment per la població que, potencialment, pot atendre. Per a Freire, hauria de parlar-se de “atenció sanitària de la població d’Alzira, ja que estem davant un contracte d’assegurança i no de gestió de l’hospital”. A més, critica que companyies com Adeslas, Sanitas o DKV participen en la gestió, ja que “tenen accés com a companyies d’assegurances privades a informació sobre la població i podria haver-hi un conflicte d’interessos”.
El procés privatitzador de la sanitat valenciana ja va tenir una impugnació en els tribunals l’any 2000. Llavors, el TSJ va establir que no hi havia objecció legal a la gestió indirecta del servei sanitari en virtut d’una concessió i que el caràcter públic del sistema no quedava qüestionat per les fórmules de gestió.
Ara, els socialistes valencians esperen que el Tribunal tinga en compte els seus nous arguments i que fins i tot si el Tribunal Constitucional els dóna la raó en el seu recurs sobre una possible afectació de l’article 41 de la Constitució (“els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans”), tindrà efectes jurídics sobre València.
El diputat Ignacio Subías també afig que “estem veient les escletxes que poden haver-hi, com poden ser incompliments de contracte, temes de qualitat del servei, etc.”. I posa un exemple: “Veiem com en un centre públic, les asseguradores aprofiten per a atendre als seus clients, però es fa en les mateixes condicions que l’atenció als pacients que vénen de la sanitat pública? entren tots de la mateixa forma? tenen les mateixes llistes d’espera?”.
Sobre els motius pels quals es prepara un recurs d’aquest tipus 17 anys després, des del PSPV admeten el seu error, “no ens vam adonar abans, però ara amb tot el de Madrid hem vist que hi havia aquesta possibilitat i anem a treballar en ella fins al final”.
Competència veu irregularitats en les concessions
Aquest moviment també ha sigut motivat per la publicació de l’informe de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) sobre els processos de licitació per a la provisió de la sanitat pública en l’Estat Espanyol. En les seues 76 pàgines, la CNC presenta una sèrie d’exemples pràctics de situacions potencialment negatives sobre la competència en l’àmbit de les licitacions i que haurien de ser evitades pels òrgans responsables.
Per exemple, censura la manera amb qual es va fer la licitació dels contractes per a gestionar les àrees de salut que no assegurava la competència. Un dels problemes va ser la participació “alarmantment reduïda d’empreses” que van participar en el concurs. I la CNC dóna una pista, ja que aprecia que l’empresa que apareix en totes les licitacions, Ribera Salut, podria tenir algun avantatge d’informació.
L’externalització de l’hospital de Manises en la qual “no figura el preu” en l’adjudicació del contracte, la utilització de les infraestructures públiques per a atendre a pacients privats o la “indeterminació” en els “mecanismes de retribució” a l’hora de calcular la quota anual, són uns altres dels problemes que veu el CNC en el seu informe.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
