Llinares, per a qui Fiscalia sol·licita una pena de huit anys de presó i 18 d’inhabilitació per ocupació o càrrec públic, ha sigut el primer acusat a declarar aquesta setmana pel ‘Cas Blasco’, dia en el qual també està citada l’exsecretària general d’administració de la Conselleria, Tina Sanjuán. La passada setmana ho van fer l’exconseller del PP i diputat No Adscrit en Les Corts, Rafael Blasco, i l’empresari i presumpte capitost de la trama Augusto César Tauroni.
Llinares tan sol ha volgut respondre a les preguntes formulades per les defenses dels nou acusats, alguna cosa similar al que ja va fer en la seua declaració en fase d’instrucció, quan únicament va respondre al seu advocat. En aquell moment va defensar la legalitat de les subvencions atorgades a la Fundació Cyes i va negar qualsevol irregularitat, tal com també ha mantingut aquest dimarts.
Així mateix, respecte a aquests expedients, ha indicat que considera que s’estava complint amb la finalitat de la subvenció, ja que es concretava des de l’inici que l’ajuda s’anava a destinar a la compra d’immobles i una altra petita quantitat a Nicaragua. I tot açò, ha dit, va passar pels tècnics, els qui van donar en el seu moment el vistiplau.
La “discrepància” va arribar -ha afegit- quan la cap de servei, Amparo Ortiz, va dir que allò concedit era “inadmissible”, però al seu judici, la Fundació Cyes “va complir amb la seua finalitat”. Així, ha defensat que l’única “irregularitat” va ser que el decret que estava en vigor en aquell moment deia que en qualsevol cas, els béns havien d’estar adscrits als beneficiaris durant un termini mínim de 15 anys.
“En la meua lògica d’enginyer”
“En la meua lògica d’enginyer entenc que una subvenció s’atorga per a un objecte i per una quantia. Quan arriba l’informe final, fita important en el procés del projecte, arriba l’explicació documental exhaustiva, i en aquest moment sabem si l’objecte de la subvenció s’ha complit i si les despeses corresponen amb les que es van donar en inici. Poden haver-hi lleugeres variacions, i ja està”, ha dit, al mateix temps que ha reconegut que “sí que és veritat que els fets més cridaners eren el tema dels locals i el tema de la quantia a Nicaragua, però era el que deia l’expedient”.
En general, ha insistit en la funció dels tècnics: “la tramitació dels expedients correspon sempre al personal tècnic, i dins hi ha fases: la inicial, la de seguiment -en la qual els tècnics es distribueixen els projectes dels quals són responsables-, i la fase de finalització o tancament”. Aquesta última corresponia “fonamentalment”, segons ha dit, al tècnic Francine Codina.
Nega amistat amb Blasco
Llinares ha negat així mateix al llarg de la seua declaració haver tingut una relació d’amistat o personal amb Blasco, així com que rebera alguna instrucció per a intervenir en algun expedient davant alguna possible irregularitat. “Amb el conseller, sobre expedients, no vaig tenir cap relació ni contacte”, ha asseverat.
Llinares també ha assegurat que no hi havia “cap consigna” per a afavorir l’entorn de Tauroni -únic acusat a la presó per aquest procediment- i ha negat que fóra soci de Arcmed, una de les empreses del presumpte capitost de la trama. “Mai de la vida he tingut cap relació amb Arcmed i mai he sigut soci de Arcmed”, ha agregat.
Una altra part de la declaració s’ha centrat en un viatge que va realitzar Llinares a Panamà i a Miami. Preguntat per aquest assumpte, ha explicat que és un viatge amb un “triple objectiu”, i ha aclarit que és una de les dues “úniques ocasions” que va tenir per a eixir a l’estranger, perquè “estaven vetades pel Govern per a tots els funcionaris”, cosa que ha qualificat de “incomprensible” per a la cooperació internacional.
