Els successos als quals es refereix aquesta carta van començar el 13 d’abril de 1766, quan es procedia a suspendre l’arrendament de la casa farinera en la plaça de la Universitat de Sant Joan. Uns 1.500 jornalers del camp, a crits de “viva el rei i muira el doctor Ricardo Sánchez, segon Squillace” es van alçar contra els capitulessis que allí estaven i, més especialment contra el síndic doctor Ricardo Sánchez, els quals van haver de refugiar-se en l’ajuntament per a evitar ser apedregats. Els amotinats es van dirigir llavors a la Plaça Major d’Elx, engrossint-se en el recorregut fins a unes 2.500 persones. Van entrar en l’ajuntament i van forçar a l’alcalde major i l’escrivà a publicar un bàndol amb les seues reivindicacions: supressió dels monopolis senyorials de duana, tenda i fleca, així com les regalies de la vila, lliure venda i comercialització dels productes agrícoles i reintegració de les terres saladars als pobres.
A la vesprada d’aqueix mateix dia va prendre protagonisme un nou personatge, l’advocat José Beltrán *Esclapez, que va plantejar una nova reivindicació: la supressió del domini feudal i la incorporació de la vila a la Corona. Jaime Àlber, en aqueix moment alcalde ordinari, va assumir la jurisdicció en ser nomenat pels revoltats com a corregidor interí; dies després l’alcalde major nomenat pel duc va fugir de la ciutat.
L’endemà, 14 d’abril, es va baixar el preu del pa i es va procedir a eliminar els símbols de la casa d’Arcs: es va derrocar l’horca, es va prendre possessió de l’arxiu i del jutjat ducal, i es van picar els escuts del duc en les façana de l’ajuntament, en l’església de Santa María, així com els que existien a Santa Pola i en Sant Francisco d’Assís, substituint-los per l’escut del rei.
El motí a Elx presenta una gran complexitat. Si bé s’havia iniciat com una “revolta del fam”, després de tres anys de males collites, açò només no hauria provocat la revolta. Existia també un malestar entre els sectors burgesos vinculats al comerç de productes com la barrilla i l’oli, per la crisi que venia gestant-se des dels anys 50 d’aqueixa centúria. A més, presenta un doble caràcter antifeudal, ja que es dirigeix contra els monopolis senyorials i municipals (tendes, fleques…); i un caràcter popular, que es manifesta en la pretensió de les classes populars a tornar a l’ús de les propietats comunals, principalment els saladars, que havien sigut privatitzades pel senyor i l’oligarquia. Aquest últim aspecte va fer que la burgesia i l’oligarquia, que van recolzar en un primer moment la revolta en anar contra el senyor, s’allunyaren de les classes populars en radicalitzar-se l’aixecament i participara amb el jutge Felipe Musoles en l’esbrinament dels fets i la repressió de la revolta.
Una vegada sufocat el motí, es van aconseguir algunes de les reivindicacions que s’havien plantejat per a afavorir el lliure comerç: el 25 d’agost de 1766 es va establir un mercat de grans; el 17 de setembre es va deixar lliure l’entrada d’oli i de vi, i el 16 se suprimia l’estanc de la farina i la sisa o impost municipal anomenat dret de mòlta. A l’any següent, el 20 d’abril de 1767, Carlos III va concedir un mercat franc a Elx tots els dissabtes.
El 29 de setembre de 1767, en una sessió extraordinària, el jutge Musoles considerant que ja havia finalitzat la comesa pel qual havia sigut comissionat, es va acomiadar dels capitulessis, noblesa, ciutadans, pagesos i homes d’honor que li havien ajudat en la seua tasca, amb la convicció que cap d’ells havia participat en el motí, i que aquest havia sigut provocat únicament per “gents infelices pobres i jornalers”.
