Sergi Tarín / València.
Marc Llinares és un home polifacètic. Com Rafael Blasco, ha transitat per nombroses conselleries. Funcionari titular de Medi Ambient, va ser durant un període a Sanitat on se li presentà la cruïlla. El seu cap, Manuel Escolano, director general de Salut Pública, el portà dos vegades a Anantapur, l’Ìndia, amb el missioner Vicente Ferrer. “Allò em captivà i vaig pensar de quedar-me, però el canvi era molt fort i les filles massa menudes”, testificà ahir Llinares tot reconeixent la “forta empremta” i “vocació per la cooperació” que li deixà aquella experiència. Un fet decisiu per donar el pas i, el 2008, optar a una plaça com a cap d’àrea a Solidaritat. “Per això i perquè, a més, suposava guanyar més diners”, matisà.
Fet i fet, el novembre de 2008, Llinares desembarcà enmig d’una conselleria convulsa. Eixe estiu, Blasco havia patit un motí de tres membres de la comissió tècnica reticents a aprovar un expedient d’1,6 milions en favor de la fundació Cultural i d’Estudis Socials (Cyes), entitat sense experiència en desenvolupament i que havia destinat vora un milió a la compra de pisos i garatges a València. “Vaig arribar amb molta il·lusió i em trobí amb la marronada”, relatà Llinares. ¿Pura coincidència? El fiscal Vicent Torres, a qui el funcionari es negà a contestar, no creu en casualitats. Segons la investigació, Llinares, persona de confiança de Blasco, esdevingué un tallafoc entre els tècnics i els directius. En una conselleria de 87 treballadors, 30 quedaren sota les seues ordes. I per a cada boca es disposà una mordassa.
A més, Llinares comptava amb una àmplia visió de conjunt. Darrere de tot hi havia Augusto Tauroni (en presó des de fa dos anys), cervell del saqueig a la cooperació valenciana a través d’una trama d’entitats on Cyes era una pantalla més. Tauroni i Llinares també eren vells coneguts. El 2007 coincidiren en Sanitat i decidiren muntar una cadena de distribució de cafeteries de donuts que finalment no va quallar. Però, com assenyala la investigació, els quedà el cuquet de fer negocis junts i, el mateix mes d’aterrar a Solidaritat, Llinares li comprà a Tauroni el 30% de les accions d’Arcmed, firma que facturà 400.000€ a Cyes de les ajudes a Nicaragua.
Amb uns guanys tan sucosos no resulta estrany que Llinares posara el forrellat als informes de cooperació. “Demaní tots els expedients de grans projectes perquè volia un control absolut, ja que fins al moment estaven per damunt les taules”, justificà, tot i que no pogué evitar que les filtracions es colaren a la premsa el 6 d’octubre de 2010. Llavors arribaren les presses i el funcionari proposà que Cyes fera la Generalitat titular dels immobles o adjuntara inversions similars a l’ajuda concedida. Calia posar terra damunt “la marronada”. I si la cosa fallava, responsabilitzar els subalterns: “No sé d’assumptes jurídics. Va ser la tècnic Francisca Codina la que tramità l’expedient. Jo només vaig firmar el que em passà”.
Però l’activitat de peó de Llinares arribà enllà dels despatxos a través d’un viatge amb triple escala. Primer a Panamà, amb diners de l’ONU, per representar la Generalitat en la cloenda d’un projecte on havia estat sòcia principal. D’allí volà a Miami “per parlar amb un responsable de la constructora Orion”, que segons l’aleshores portaveu socialista en Les Corts, Ángel Luna, estava involucrada en un projecte fraudulent d’edificació d’un hospital a Haití amb diners de la Generalitat. Aquell periple, “amb estades que vaig assumir particularment”, finalitzà precisament al país caribeny tot i que Llinares no precisà més detalls. El Tribunal Superior de Justícia instrueix una segona peça, més voluminosa, sobre el saqueig a la cooperació on s’analitza l’ajuda de 4 milions que rebé la trama per edificar el sanatori. La investigació especifica que, tot i que l’obra es descartà, les empreses de Tauroni reberen uns 200.000€.
