Sergi Tarín / València.
Tants anys a la vora de Rafael Blasco donen perquè s’apeguen costums, gestos i maneres. És el cas d’Agustina “Tina” Sanjuán, secretària general administrativa de l’etern conseller des de 1991, quan reaparegué com a titular d’Ocupació amb Eduardo Zaplana. Dimarts, l’interrogatori del fiscal Vicent Torres despullà un caràcter agrest de dona feta al poder. I més en concret al poder en l’ombra, infinitament més embriagador. La deixebla de Blasco es mostrà altiva i de vegades insolent. “M’està embolicant, senyor fiscal…”, li arribà a dir. Per darrere, Blasco –molt concentrat- murmurejava i assentia amb cada resposta tot bellugant els fils d’una llarga telepatia de dècades.
“No entenc de cooperació”, reconegué. Cert. La seua tasca consisteix a crear atmosferes propícies perquè números i informes quadren més enllà de la matemàtica. És el que pensa el fiscal, que li demana 13 anys i mig de presó per falsificar documents públics. Un fet relacionat amb la subvenció el 2008 d’1,6 milions a la fundació Cultural i d’Estudis Socials (Cyes) per dos projectes a Nicaragua. D’eixos diners, 969.875€ es destinaren a pisos i garatges a València. I 456.960 anaren a mans d’Augusto Tauroni, líder de la trama de saqueig a la cooperació i en presó des de fa dos anys. A Nicaragua només aplegaren 43.000€. Segons la investigació, Cyes va ser una mera empresa de palla tan evident que féu botar les alarmes d’alguns funcionaris de la comissió tècnica, encarregada d’aprovar les ajudes. Concretament, Teresa Clemente li plantejà dubtes a Sanjuán sobre l’experiència en desenvolupament de Cyes i per les contraparts (altres ONG) que li ajudarien a bastir un projecte tan voluminós. El 9 i el 16 de juny es tramitaren dos requeriments per completar l’expedient als que Cyes feu oïdes sordes.
Niu de rumors
Arribats al juliol, la Conselleria ja era un niu de rumors sobre un possible tracte de favor. Per contrarestar-los, Sanjuán demanà un estudi jurídic als despatxos Caaz-Broseta. L’ informe corroborà les sospites: Cyes no té cap experiència ni solvència prèvies. Calia, per tant, falsejar el text i suprimir la crítica. Qui ho féu? Dimarts, Sanjuán negà tota influència i ho deixà en un “error dels que sempre hi ha a l’Administració”.
Però la tensió acumulada esclatà, per fi, el 31 de juliol, data límit per aprovar l’acta de les ajudes. Almenys tres tècnics es negaren a estampar la firma i Blasco hi intervingué. Les pressions apuraren matí i vesprada. “Doneu-me el que siga, doneu-me l’acta”, bramà el conseller. I a última hora, els crítics capitularen i acordaren signar a canvi de no cloure l’expedient fins que Cyes no aportara els justificants de la trajectòria. A preguntes de fiscal, Sanjuán relativitzà l’episodi: “En Cooperació s’era i s’és molt lax amb els requisits. Tan lax que mai no es tancaven els expedients”. “¿Com es pot ser lax amb una subvenció de 1,6 milions?”, li replicà Torres.
Finalment, Cyes afegí a principis d’agost escrits de quatre alcaldes de Nicaragua certificant tasques de cooperació. Sanjuán viatjà de la platja a València per coordinar personalment la clausura de l’expedient. I en tornar de vacances, els tècnics díscols cessaren i es reforçà la plantilla amb Marc Llinares, també processat. Però el 6 d’octubre de 2010 s’obrí la gran escletxa en botar a les portades l’existència d’una trama corrupta per desviar fons de la cooperació valenciana. El fiscal defèn que Blasco i Sanjuán conegueren la filtració amb uns dies d’antelació. Ho prova un quadre amb data de l’1 d’octubre elaborat per Tauroni i confiscat per la policia durant l’escorcoll del seu domicili. El document aporta dades per disculpar les qüestions més polèmiques: l’experiència, els pisos, les ONG… “Preguntar a Tina” finalitza cada paràgraf.
Per tant, Blasco i Sanjuán disposaren d’un temps valuós per alliçonar-s’hi i maquillar la documentació que exhibiren a redactors i polítics el 7 i 8 d’octubre en una assajada demostració de transparència. Als despatxos de la Conselleria també accediren treballadors del Síndic de Comptes, que després de tres reunions entre gener i abril de 2011, determinaren que el informe d’avaluació favorable a Cyes havia estat manipulat. Però al juny, Francesc Camps remodelà el Consell i cessà Blasco. I amb ell desaparegué la Conselleria de Solidaritat.
“¿Què passà amb els diners? ¿I amb els pisos? ¿Per què no li demanaren a Cyes extractes bancaris de la subvenció? ¿Sabia que els pisos s’havien pagat amb diners de la subvenció i que si els demanava això eixiria reflectit?” Fou el darrer diluvi de fiscal que Sanjuán hagué de patir abans de respondre freda i eixuta: “Tancaren la Conselleria de la nit al matí. Ja no era la meua competència”.
