La dificultat de ser una frontissa

L'Associació Cultural del Matarranya explica al programa Estira la Llengua de RNA la situació amb el Govern d’Aragó

RNA / Andorra

“Si abans teníem dificultats, ara pot ser que en tinguem una mica més”. Així valora José Miguel Gràcia, l'afectació del debat de la sobirania de Catalunya sobre l'activitat cultural en català a la Franja de Ponent, un territori que fa de frontissa. Gràcia, bloguer de referència del territori, ho viu de prop com a portaveu de l'Associació Cultural del Matarranya. Això sí, constata dos fets empírics. El primer: “A tots els actes que hem fet sobre la llengua on han assistit autoritats o algun representant de Catalunya, tots, actes culturals i de la llengua, no hi ha assistit cap representant del Govern d'Aragó”. El segon, sobre les subvencions: “Ens les han negat totes; les poques que teníem estan a zero”. Això sí, immediatament afegeix: “Això no vol dir que nosaltres no lluitem igual o més”.

Tot això, pel que fa al Govern d'Aragó. Perquè Gràcia de seguida recorda que la Diputació de Terol subvenciona l'edició anual d'un llibre de l'entitat en català i que hi ha molt bona relació amb la Comarca del Matarranya i amb “molts alcaldes”, sense obviar que la majoria són del Partit Aragonès (PAR) o del Partit Popular (PP), les dues formacions que van impulsar la Llei de llengües de l'Aragó que anomena LAPAO el català. Però a la comarca no tot són flors i violes pel que fa al català. El portaveu de l'ASCUMA s'ha referit a l'aparició de diverses pintades a Vall-de-roures amb el lema “Yo parlo chapurriau”, que és com molts franjolins anomenen el català que parlen. Unes pintades, ja sigui per treure ferro al debat del LAPAO, per desmarcar-se'n o per crear més polèmica. La seva resposta és que “aquest esperit contra el català, de rebuig contra el nom, hi ha estat sempre i ara una miqueta més”. I que no s'hi ha de donar gaire importància.

ANY DESIDERI LOMBARTE

Totes aquestes reflexions han sorgit a propòsit de parlar de l'assemblea extraordinària que l'associació matarranyenca ha fet el 29 de desembre a Calaceit. L'objectiu, fer balanç de l'any 2013 però sobretot, projectar l'acció del 2014. El president va remarcar la voluntat d'estar presents, més que mai, a tots els actes relacionats amb la llengua catalana que es facin arreu dels Països Catalans. Però, per damunt de tot, els esforços se centraran en homenatjar l'escriptor de Pena-roja Desideri Lombarte coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort.
 

José Miguel Gràcia explica que és una figura molt coneguda a la comarca i “més conegut en terres de parla catalana catalanes que a l'Aragó de parla castellana”, per bé que l'Institut d'Estudis Terolencs ha finançat la publicació d'algun llibre seu a través de l'ASCUMA. Malgrat que Lombarte va estudiar a Alcanyís (Terol) i als dinou anys es va instal·lar a Barcelona, la seva obra mostra un punt de vista molt matarranyenc. De fet, tota la producció literària la concentra en nou anys, a partir de la dècada dels setanta, quan per motius de salut deixa de treballar i comença una vida molt a cavall de la ciutat comtal i el mas Molinar de Pena-Roja. “El més important de tot jo crec que és l'obra poètica”, destaca Gràcia. Però també va fer teatre, narrativa i investigació.
 

Per recordar Desideri Lombarte, l'ASCUMA li dedicarà els dos suplements anuals, Styli locus, de la revista Temps de Franja, “amb col·laboracions inèdites d'autors del Matarranya”; es presentarà a diferents pobles l'última novel·la que va publicar, Les aventures del sastre Roc d'Arça; se li dedicarà la Trobada Cultural del Matarranya del 2014 i es farà a la seva població natal; hi haurà actuacions musicals, lectures d'obres seves en col·laboració amb artistes de la comarca; etc. I la cirereta del pastís seria obtenir els fons suficients per reeditar l'obra, “exhaurida des de fa molt temps”, Ataüllar el món des del Molinar. I aquí és on l'ASCUMA troba a faltar la complicitat que dèiem al principi, segons José Miguel Gràcia: “El més dolent és que el Govern d'Aragó està tancat a tot i no obtindrem cap solució”. Però no es donen per rendits i picaran tantes portes com calgui: la de l'Institut Ramon Muntaner, la de la Comarca del Matarranya, l'Institut d'Estudis Ilerdencs...

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat