Així mateix, ha defensat la gestió de l’exconseller (PP) i diputat No Adscrit en Les Corts, Rafael Blasco, i ha ressaltat -igual que Català- que aquest els va demanar que exhibiren tota la documentació “en honor de la transparència”.
Felip s’ha pronunciat en aquests termes en la seua declaració com a acusat en la primera peça del ‘Cas Blasco’, en la qual li demanen 10 anys de presó i 27 d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic per presumpte frau en la tramitació d’ajudes a la Fundació Cyes. L’acusat tampoc ha volgut contestar a les preguntes de les acusacions, fent “seus” els passos de Català, qui l’ha precedit en el torn de paraula.
L’exdirector general ha explicat que es va incorporar a Direcció General de Cooperació el 3 de maig de 2010, després que li ho demanara Blasco. En concret, ha explicat que mai abans havia tingut contacte amb el món de la cooperació, però com li ho va demanar el llavors conseller, ho va fer.
A la seua arribada a la Direcció general, ha explicat que ja s’havien tramitat i gestionat les ajudes concedides a la Fundació Cyes -se li van atorgar 1,6 milions d’euros en subvencions per a projectes a Nicaragua dels quals solament 43.000 euros van arribar a la seua destinació-, amb els quals es va limitar a fer un certificat “de tràmit”, a exercir de “corretja de distribució”. Ha indicat que els expedients “ja estaven tancats -administrativament-“, i que ell va signar uns certificats per a traslladar-los a la seua fiscalització.
“Commoció”
Quan va eixir a la llum pública la presumpta trama en relació amb les subvencions, Felip ha indicat que a la Conselleria va haver-hi una “commoció” perquè “s’havien vulnerat les mínimes garanties de custòdia de documents públics -ja que una part d’ells s’havien publicat en la premsa-.
Així mateix, es va convocar una reunió -ha agregat- en la qual Blasco els va demanar que s’exhibiren els expedients i es donaren “totes les explicacions” a ONGs, polítics i mitjans de comunicació. “L’ordre del conseller era transparència i resposta política”, ha agregat.
Així, i sobre la base d’aquestes premisses, ha explicat que va cridar el representant de Compromís, Enric Morera, la d’EUPV, Marga Sanz, i el PSPV, encara que sobre aquest últim partit ha dit que no li van agafar el telèfon. D’aquesta forma, “tots menys el PSPV” es van personar en la Conselleria per a veure els documents. Després “van quedar custodiats en un despatx, en un xicotet armari”.
Va sol·licitar el cessament de Llinares
D’altra banda, li han preguntat si va sol·licitar a Blasco el cessament de l’excap d’àrea de Solidaritat, Marc Llinares, i ha respost que “sí”, i va ser -ha explicat- en relació amb un “problema de seguretat en la garantia dels documents públics”. Així, ha assenyalat que era ell el responsable de custodiar els escrits, i com van aparèixer en premsa, va demanar el seu cessament a Blasco. L’exconseller en aquell moment li va dir que es “deixara d’històries”, que el fonamental era “donar resposta a la situació”.
