Tragicomèdia a Secundària

Mateu Lluís VivesVoliana Edicions
20 gener 2014 01:00h
Carta a Jordi

Benvolgudes, Benvolguts:

Com a persones interessades en el món de l’ensenyament i en la seva millora, estem convençuts que no sou pas partidaris d’amagar el cap sota l’ala, sinó que sou conscients de la realitat punyent que hi vivim des de fa molts anys, sobretot a Secundària, on molts (pocs ja serien massa) professors pateixen un autèntic calvari que passa desapercebut per la societat, alguns sectors de la qual ho redueixen tot a un “sempre esteu fent vacances” o tòpics semblants. Sovint, aquest patiment i el fracàs conseqüent és minimitzat fins i tot dins dels centres d’ensenyament. L’autoengany és una eina de supervivència, però no hauria de ser l’alternativa bàsica, perquè potser adorm o distreu el patiment, però no ajuda a canviar la realitat en positiu. De la duresa –tragèdia- i absurditat –comèdia- diària, de cada hora, de cada minut dins una aula sembla que ni Déu en vulgui ser conscient.

Per això, quan un professor valencià ens va fer arribar el  mecanoscrit titulat Tragicomèdia a Secundària -punyent, divertit i crític de la seva experiència personal, que no només parla del patiment esmentat, sinó també del caos, de les deficiències i dels oasis d’encerts que viu el món de l’ensenyament-, no vam dubtar ni un segon a acceptar la seva publicació a Voliana Edicions. Els qui hi treballem coneixem també aquesta realitat de manera directa.

Calia dir de manera clara que el rei va nu i, com en el conte, ho diu un adult, però amb esperit de nen, sense embuts.
           
Tragicomèdia a Secundària ha estat escrit per un professor valencià que fa més de 35 anys que treballa a l’aula, sense descans. Primer a EGB i després a Secundària. De manera desacomplexada, va desgranant una denúncia explosiva dels errors i horrors que es viuen a les aules: les zones d’ombra de professors, pares i mares, directors, claustres, alumnes, polítics..., la substitució lingüística del valencià, l’anticultura, l’agressivitat, el feixisme, el maltractament al professorat, la indefensió, l’enveja, la por, l’espanyolització... També, l’esperança dels bons estudiants, el gust per la lectura, la tasca de valencianització i els bons professionals.

Després d’aquest llibre de to necessàriament irònic i alegre, però molt seriós, combatiu, crític sense embuts, emocionant per als professors que ho viuen cada dia, imprescindible per als qui no coneguin el món de l’ensenyament, la nostra societat no hauria de continuar cega i muda davant una realitat que cal canviar radicalment si volem tenir futur.

Conscient del terreny que trepitja, l’autor escriu:  “La llengua és molt castigada. Enemic declarat dels pseudònims com sóc, en aquest llibre he optat per fer-ne ús: Mateu Lluís Vives. L’únic descàrrec que hi puc aportar és que no he actuat d’aquesta manera per por a cap represàlia, sinó per preservar l’anonimat d’alguns menors d’edat que hi són esmentats”.
 
Per tot això us demanem humilment que vulgueu donar a conèixer, en el vostre nom i en el de la digna institució que representeu, aquest llibre mitjançant presentacions, debats, taules rodones, recomanacions o tot allò que estigui al vostre abast. Moltes gràcies.
                                                                         
Jordi Solé i Camardons. Voliana Edicions
next