Es tracta de la primera convocatòria dels premis del Magnànim amb la nova adreça de Vicent Flor després del canvi polític en la Diputació de València i presenta com a novetats la creació d’un premi d’assaig i la creació dels premis València Nova per a menors de 30 anys en totes les modalitats de poesia, narrativa i assaig. Els llibres premiats són publicats per Edicions Bromera (narrativa i poesia en valencià), Versàtil (narrativa en castellà), Hiperion (poesia en castellà) i el propi Magnànim en la modalitat d’assaig. Van integrar els diversos jurats, presidits per Xavier Rius, en narrativa en castellà Víctor de l’Arbre, Rosa Ribas, Carmen Amoraga i Eva Olaya; en narrativa en valencià Carme Manuel, Gonçal López-Pampló; Raquel Ricart i Pere Antoni Pons; en poesia en castellà Amalia Bautista, Carlos Marzal, Jaime Siles i Jesús Munárriz; en poesia en valencià Vicent Berenguer, Josep Vicent Fluixà, Josep Porcar i Begonya Pou, i en assaig Antonio Ariño, Ismael Saz, Vicent Martínez i Anacleto Ferrer.
Autors premiats
JORDI JULIÀ (Premi València d’assaig)
La modalitat d’assaig és una de les grans novetats de la convocatòria d’enguany i el primer premiat és Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) amb Poesia i identitat. Lírica contemporània i formes de despersonalització, treball considerat pel jurat com “un llibre ben escrit que planteja un recorregut ben traçat i amé abordant la problemàtica de la dissolució del jo en algunes fites i autors rellevants de la poesia contemporània, amb un to assagístic que atrau l’interés també per a un públic no especialitzat”. Julià, poeta, assagista i professor a l’Autònoma de Barcelona, està especialitzat en l’anàlisi de la poesia i la literatura contemporània, camp en el qual les seues investigacions han rebut destacades distincions, com ara els premis Siglo XXI (Mèxic), Miguel de Unamuno (Bilbao) o Dámaso Alonso (Santiago de Compostela), i més recentment el Cátedra Blasco (Universitat de València, 2015) i el premi internacional Walter Benjamin (2016), per El cants de l’èxode, sobre la poesia de l’exili republicà.
MANEL MARÍ (Premi València de poesia en valencià)
L’obra premiada és Tavernàries, de Manel Marí (Eivissa, 1975), en paraules del jurat, “és una visió original, desimbolta i profundament moderna d’actituds morals actuals a través de la celebració de l’embriaguesa com a referent de la llibertat individual”. L’autor, sociòleg, poeta i guionista de televisió resident en Alboraia,ha publicat Poemes en gris (1999), Poemari de descortesia (2000), Clarisse (2000), Patrimoni dels dies (2001), Deshàbitat (2004), No pas jo (2006), Suite a mitges (2006) i El tàlem (2008), alguns dels quals han estat reconeguts amb diversos premis literaris.
BRUNA GENEROSO (Premi València Nova de poesia en castellà)
Bruna Generooso (Barcelona, 1986), amb el llibre Abstraccions i certeses inaugura el palmarés d’esta modalitat creada enguany. Anteriorment, Bruna Generoso ha publicat el recull On has deixat la veu? (2010), premi de poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat (2011).
CONSTANTINO MOLINA (Premi València de poesia en castellà)
Silbando un eco extraño,de Constantino Molina (Pozo-Lorente, Albacete, 1985), obra guanyadora de la modalitat de poesia en castellà, és “un cant de les modestes realitats, amb bona factura, ritme i harmonia en el vers, configurant una poesia reflexiva al voltant de l’estranyesa de la realitat”. Molina, col·laborador habitual en suplements culturals de premsa, ja va ser guardonat amb el Premio Adonáis 2014 amb el seu primer llibre, Las ramas de azar.
RAQUEL VÁZQUEZ (Premi València Nova de poesia en castellà)
La filòloga Raquel Vázquez (Lugo, 1990) aborda amb el poemari El hilo del invierno, premi poesia jove en castellà, “una temàtica contemporània de gran musicalitat, plasmant una varietat d’interessos i punts de vista que van des del social fins al crític i existencial”. La jove autora gallega ha publicat un llibre de contes La ocarina del tiempo (2016) i diversos poemaris, com ara Si el neón no basta (2015), Lied de lluvia para una piel ausente (2014) o Luna turbia (2013).
TERESA BROSETA (Premi València de narrativa en valencià)
Teresa Broseta(València, 1963) rebrà el premi de narrativa en valencià per El dia de demà, novel·la que “narra un triangle amorós, apassionat i dramàtic entre tres personatges que retraten els diferents mons i rostres que conviuen en la València actual, convertida així en matèria literària”. Broseta, prolífica autora d’obres de narrativa, teatre i poesia destinada fonamentalment al públic infantil i juvenil des que guanyara el premi Carmesina en 2001 amb la seua primera obra, La botiga del Carme, torna així a la narrativa per a adults.
JOSÉ VICENTE PASCUAL (Premi València de narrativa en castellà)
Un total de 79 obres competiren pel premi de narrativa en castellà que finalment recaurà en Isla de Lobos, l’obra de José Vicente Pascual (Madrid, 1956), considerada pel jurat “molt entretinguda, amb un punt màgic que conjuga hàbilment elements de ficció realista i màgica i aconsegueix crear una atmosfera molt original”. Pascual és un experimentat narrador amb una vintena de novel·les publicades des de 1990. Les seues obres més recents són Los fantasmas del Retiro (2011), La hermandad de la nieve (premi Hislibris 2012 a la millor novel·la històrica), Almirante en tierra firme (premi Hispania 2013) o Interregno (2015).
Per la vesprada (19.30 hores, a la sala Gregori Mayans del MuVIM), el Magnànim ha organitzat una taula redona per presentar públicament la revista: “Comunitats imaginades al segle XXI”, amb la participació de Joaquim Rius (director de la revista), Albert Moncusí (professor d’Antropologia, UV), Àlvar Peris (professor Comunicació Audiovisual, UV) i Enric Castelló (professor del Departament d’Estudis de Comunicació de la U. Rovira i Virgili).
