“Sembla mentida que en el segle XXI es limite la possibilitat que les persones puguem triar el mitjà de comunicació que volem sintonitzar”. Així es pronunciava el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, en el seu perfil de Facebook el 22 de febrer de 2011, cinc mesos abans de succeir en el càrrec Francisco Camps. El llavors alcalde de Castelló es referia a la decisió de multar Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per tenir repetidors per poder veure TV3 al País Valencià.
Hui (per dimarts) mateix, ACPV ha fet públic un expedient sancionador de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions en el qual l’insten a tancar els repetidors a través dels quals es pot escoltar el senyal de Catalunya Ràdio a Castelló, València i Alacant. En els pròxims dies o setmanes hauran de tallar el senyal o en cas contrari s’enfrontaran a una multa de fins a mig milió d’euros.
La decisió del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme arriba després d’una denúncia del grup ultra Cercle Cívic Valencià, un grupuscle conservador que es va crear fa poc més d’un any i que té entre el seu objectiu principal fer desaparèixer tot allò que sona a “catalanisme” al País Valencià.
En la seua ofensiva anticatalanista, Cercle arriba a atacar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (un òrgan dependent de la Generalitat Valenciana amb majoria del PP) qualificant-la de “pancatalanista” mentre es llança als braços d’organitzacions amigues com el Grup d’Acció Valencianista (GAV) o la plataforma Fes-te Sentir .
La resolució del Ministeri arriba quasi dos mesos després que el govern de Fabra deixara sense televisió en llengua pròpia tot el País Valencià. Amb aquesta nova sentència, no hi haurà cap mitjà públic que informe els valencians en llengua catalana, ni de València ni de Catalunya.
L’obsessió de l’extrema dreta valenciana s’entén com una forma d’aconseguir rèdit polític a costa de crear un enemic fora. No massa lluny queden aquells adhesius que van envair el centre de València amb el lema “No mos [sic]] fareu catalans” que van seguir a la ‘Batalla de València’ pels senyals d’identitat (nom de la llengua, bandera i denominació de l’autonomia).
Amb la connivència del Partit Popular al País Valencià, que vol eliminar aquesta denominació (malgrat que es nomena explícitament en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia), el secessionisme lingüístic cerca el seu espai de cara a unes eleccions que es preveuen molt ajustades.
Limitar les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià en defensa d’una suposada ingerència del Principat en els assumptes dels seus veïns del sud és una mostra més del desconeixement i un atac a la llibertat d’expressió. En ple segle XXI, on es poden escoltar comunicacions des de qualsevol part del planeta, és impossible establir una frontera al nord i al sud del riu Sénia. Què faran els tècnics de la Generalitat Valenciana amb Internet? Aniran casa per casa perquè els ordinadors no accedisquen a les adreces .cat?
Les decisions del govern de Fabra (amb el suport de Rita Barberà i l’ala més blavera del PP) i la seua ofensiva anticatalanista, no serviran per a trencar ponts entre el nord i el sud. Les obsessions mai són bones, però en aquest cas, posar tanques al camp en l’era de la informació és molt difícil. Ja ho deia el mateix Alberto Fabra quan era alcalde de Castelló, ara haurà de sintonitzar la ràdio a través d’Internet. Ell mateix s’autocensura.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
