Premi per parlar en català

Dos instituts de les Illes i Andorra fan intercanvi d'alumnes per fomentar l'ús del català. Els seus organitzadors ho expliquen al programa ‘Estira la Llengua!’ de RNA

RNA / Andorra

“Els alumnes, a les Illes Balears, és una realitat que entre ells xarren en castellà”. Així defineix la realitat lingüística dels seus estudiants Joan Ramírez, coordinador de la comissió de política lingüística de l'IES Baltasar Porcel d'Andratx. Molt diferent és el cas de l'Escola Andorrana de segona ensenyança d'Encamp. Gemma Segura, professora de català d'aquest centre, assegura que no és el seu cas; que es troba que majoritàriament els alumnes fan vida plenament en català i amb normalitat. Justament això és el que buscava Ramírez, amb l'experiència de tres anys d'intercanvis lingüístics amb el Liceu Jean Lurçat de Perpinyà, que van merèixer un dels premis Baldiri Reixac.

Després de diferents contactes i una reunió de professors el maig passat a Girona, així va nàixer el projecte ‘Les set claus i sa Dragonera’, un nom format per un referent andorrà i un de mallorquí. L'objectiu, fomentar l'ús del català en la vida social dels alumnes andritxols. Des de la part andorrana, a Gemma Segura la proposta li va semblar “molt interessant”. “Com a professora de català, he explicat moltes vegades les diferències dialectals i vaig pensar que per als alumnes seria molt interessant veure-ho en primera persona”, explica. El fet és que s'hi ha apuntat una quinzena d'estudiants de cada centre. Al gener ja han fet la primera trobada a Encamp, durant una setmana. Un cop a Andorra, els mallorquins van constatar que els encampadans “la majoria d'ells, entre ells, xarren en català”. I de la mateixa manera, als andorrans els va “sorprendre”, segons Segura, la preeminència del castellà entre els de l'illa.

La teoria és molt maca però sabent què passa quan un parla castellà i l'altre català, des de l'IES d'Andratx apliquen un mètode per fomentar que la llengua dominant siga el català. Joan Ramírez n'explica la mecànica: “Un alumne que rectifica, un que utilitza un registre més acurat... té una espècie de tarja (de punts) que, en acabar l'intercanvi, l'alumne que més diners aconsegueix té un premi”. Un sistema curiós, als ulls dels andorrans, que inicialment van considerar que ells no necessitaven, perquè “ja dominaven el català”, segons Gemma Segura. Però ella mateixa explica: “Quan van venir aquí, ens vam adonar que potser sí que hauria calgut perquè quan es dirigien a ells en castellà, molts d'ells (els encampadans) canviaven al castellà”. El problema universal dels catalanoparlants de territoris jurídicament espanyols. A més d'això, es va constatar l'àmplia varietat dialectal, no només el nord-occidental i el mallorquí, sinó també el valencià del professor Ramírez o el central de Gemma Segura, que és de Girona, o altres varietats del departament de català de l'escola d'Encamp. Tot això ha permès, segons Ramírez, que “els al·lots veuen que diferents varietats dialectals no són cap impediment per tenir clar que tenim una llengua que és la llengua catalana i que tots ens entenem”.

Però el programa ‘Les set claus i sa Dragonera’ no només consisteix en parlar. Tot i que aquesta siga una qüestió transversal del programa, l'objectiu final és confeccionar dos web sota els títols ‘Jove, vine a conèixer Andorra’ i ‘Jove, vine a conèixer Mallorca’. Cada web recollirà l'oferta turística gastronòmica, cultural, d'oci i d'esports. Segura explica que els alumnes “van fer una pluja d'idees, van triar els més significatius per Andorra i van fer un calendari per ajustar que inclogués les activitats”. O sigui que, com afirma Ramírez, “és un projecte on l'alumne és l'element actiu”. Així, durant l'estada a Andorra, van visitar el Museu del Tabac, la Casa Museu d'Areny-Plandolit, el Museu Postal, Caldea, el centre comercial Illa Carlemany i van agafar el Funicamp per fer una excursió amb raquetes per la neu. Ara és el torn dels mallorquins de fer de cicerones i organitzar l'estada cultural dels andorrans a l'illa, que serà el maig. Però la professora d'Andorra assegura, convençudíssima, que “els alumnes (d'Encamp) tenen moltes ganes d'anar cap allà i, de fet, ja volien marxar l'endemà mateix per no separar-se” i que “la vivència ha estat molt bonica perquè s'han fet de seguida”.

I, la pregunta estrella: l'ús del català es va potenciar i va millorar? Segura diu que pel que van “presenciar”, tot “va ben encaminat”. Ramírez mostra proves palpables: “Una de les professores (d'Andratx) ja m'ha dit que ha tornat Carolina i que Carolina ara se'm dirigeix en català. Han pres conscienciació i això anima a fer feina”. Uns progressos que, a Mallorca, amb l'aplicació del Tractament Integrat de Llengües (TIL) serà “difícil” de contrarestar “perquè si tens un grup que són tots castellanoparlants i damunt utilitzes la llengua castellana com a llengua vehicular o d'aprenentatge res potencia la llengua catalana. Totes les hores que se donen en anglès han minvat les hores de català”.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat