En 1966 Ballester -membre d’una il·lustre família d’artistes, ja que era nebot de Josep Renau i fill de Tonico Ballester- va irrompre, al costat de Cardells, en el panorama pictòric amb l’Equip Realitat, un projecte que va utilitzar el llenguatge del pop art per a reflectir el vessant més compromès i social de l’art.
Però la fi de les utopies que van marcar aquell període històric i la creixent espectacularització d’allò artístic van portar al creador a romandre en l’ombra durant més de tres dècades. No obstant açò, Ballester va continuar amb el seu treball d’una manera absolutament lliure, allunyat de les modes i els dictats de la crítica i els galeristes.
En els últims temps, el creador havia tornat a l’escena pública i artística. Així, en 2011 va reaparèixer després de 37 anys de retir voluntari amb una exposició en la Universitat de València que va recopilar la seua obra “indignada” i antimercantilista.
En aquella ocasió, l’autor va declarar que la seua decisió de deixar d’exposar es va deure al seu desig de no participar en el ‘circ’ en el qual s’estava convertint el món de l’art. “Em vaig dir: jo no vull jugar a açò”. Així mateix, va ironitzar amb el fet que “la societat actual té la virtut de provocar mala llet”. “I la nostra obligació és saber canalitzar-la, jo ho he fet a través dels meus quadres”.
Inclassificable
Ja en 2013, Jorge Ballester va presentar en la Galería Punto de València -que va apostar per ell en 1972- la seua primera exposició comercial individual en la qual, sota el títol Inclassificable, repassava els seus 35 anys de treball en solitari i incloïa obres inèdites.
Vendre les seues creacions, confessava llavors, li produïa “una sensació dolorosa, perquè són una mica fills”. “Preferisc el quadre que els diners que et proporciona i, per açò mateix, he volgut pintar i conservar l’obra però ara estic disposat al toque”, asseverava el creador.
El Govern valencià, pel seu costat i a través de la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mª José Català, ha transmès a la família de Jordi Ballester la seua condolença “davant la pèrdua d’un dels referents de l’art contemporani valencià”.
