El passat ple de març, i amb molt poca antelació, el PP de Petrer va presentar una moció per la qual pretenia reduir l’IBI a les casernes ‘cuartelillo’. Aquesta moció ens recorda l’ús que molts li han donat a la política i les institucions: una utilització exclusivament partidista amb la finalitat de confrontar i dividir, imposant falsos problemes en compte de solucionar els reals.
El PP volia bonificar-los basant-se en una entelèquia per la qual els definia com un immoble amb activitat econòmica. Aquesta pirueta legal pretenia encaixar la seua proposta amb la llei d’hisenda local, que regula els impostos i les bonificacions d’aquest. Però els ‘cuartelillos’, segons el reglament autonòmic d’espais festers no són un immoble on es desenvolupe una activitat econòmica, sinó un espai per als espectacles i activitats recreatives que es realitzen a les festes locals. En cas contrari haurien de tenir llicència d’obertura i estar donats d’alta en el cens de l’IAE. Caldria filar molt prim i transvasar els límits legals per declarar-los com activitat econòmica.
A més a més basant-se en altra llei cadastral i amb molt bon criteri tècnic, van tipificar el seu ús ‘d’espectacle’, no confondre, com volia el PP, amb ‘sala d’espectacles’ la qual té activitat econòmica. Hi havia d’altres com residencial, industrial, comercial, esports…, però espectacles era la millor tipologia, perquè no es pot equiparar a una vivenda però tampoc a l’ús d’un bar o a un pub, ja que aquests últims tenen un ús lucratiu i estan registrats en altre epígraf. Per tant ni vivenda ni bar: ‘cuartelillo’.
Quan el portaveu del PP local declarà que és factible incorporar bonificacions, està literalment enganyant els festers i generant falses expectatives.
Aquesta proposta d’aprovar-se s’estaria botant la legislació vigent. I això efectivament em sorprèn, el PP desobeint al marc legal constitucional!!. Espere que no siga una doble vara de mesurar i que efectivament el PP s’haja passat al ‘costat rebel per la democràcia’ i quan tornem a proposar desobeir, per exemple, la injusta llei Montoro que asfixia la sobirania de les administracions locals, també practiquen aquesta rebel·lia al costat nostre.
Però qui no es consola és perquè no vol. Anem a les arrels. Des de Podem, defensem una fiscalitat justa, equitativa i progressiva i l’hem donat moltes voltes a la llei i a les possibles excepcions i bonificacions per a la gent. Però ens hem topat en una legislació desfasada, feta abans de la crisi i on es beneficiava les grans empreses i financeres.
L’objectiu és bonificar l’IBI a totes les famílies que han patit una situació sobrevinguda de pobresa per culpa de l’atur o la precarietat laboral, també als nostres majors, amb exigües pensions resultat de les retallades dels governs del règim, o a famílies amb membres amb discapacitat, a mares soles o que hi han patit violència de gènere, etc. Però per fer això cal desobeir o esquivar obstacles legals i plantejar altres alternatives, com les subvencions municipals, ja que els impostos, no admeten més bonificacions que les que n’hi ha per llei. L’administració pública ha de defensar a tothom però amb especial atenció als més vulnerables, ja que està afectant uns més que altres. Els impostos són essencials en democràcia per poder garantir drets i serveis. El més just és que qui més té que pague més. Per això vam votar en contra de la proposta oportunista de la baixada generalitzada de l’IBI, perquè no estava encaminada a fer l’impost més just sinó que obeïa a aquesta instrumentalització de la fiscalitat de la qual fan gala els partits del règim quan més els interessa.
Puc entendre la contrarietat que pot suposar per alguns propietaris de ‘cuartelillos’, igual que em pose i deurien posar-se ells, en la pell dels altres sectors afectats. D’aquesta manera entendríem l’urgència d’unes ordenances justes i progressives en les quals cadascú aporte segons la seua capacitat. Cal donar solucions integrals i no parcials. No ens limitem a posar pegats a les contradiccions d’una llei injusta, intentem tots plegats canviar la llei.
