Una sigla amb tres lletres ha esdevingut el principal maldecap del sector del taxi. Les llicències de transport amb conductor (VTC), les que fan servir els conductors de Cabify i Uber, estan proliferant al territori valencià per mandat judicial i han posat en guàrdia els taxistes, que hi veuen “competència deslleial” i, per això, han anunciat mobilitzacions.
L’any 2009 el govern de Rodríguez Zapatero va liberalitzar la concessió de llicències VTC i va obrir la porta perquè centenars d’empreses i particulars sol·licitaren permissos, que van ser denegats sistemàticament pel Consell del Partit Popular. L’any 2013, l’executiu de Mariano Rajoy va legislar per a limitar aquestes llicències i al 2015 va establir un màxim d’una llicència VTC per cada 30 taxis.
Els afectats per la denegació de llicències van recórrer a la justícia, que els està donant ara la raó. Al territori valencià hi ha 450 permissos VTC, dels quals 234 estan pendents d’execució de sentència. És el cas de les 200 llicències guanyades al Tribunal Superior de Justícia valencià, al gener, per l’empresa Ares Capital, que podrien fer augmentar l’oferta de la plataforma Cabify al cap i casal.
1.529 llicències pendents dels tribunals
Segons explica la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori a Diari La Veu, hi ha pendents de sentència un total de 1.529 peticions denegades per la Generalitat. És a dir, en el pitjor escenari per als taxistes, en els propers mesos podrien circular 1.979 vehicles amb llicència VTC. El president de l’Associació Gremial d’Autotaxis de València, Ismael Arraez, lamenta que la proliferació d’aquesta mena de conductors “precaritza” el servici i satura un sector que té 2.900 conductors a l’àrea metropolitana de València.
Els VTC tenen condicions especials, com ara que els seus servicis s’han de contractar prèviament. És a dir, els conductors que operen amb aquests permisos no poden arreplegar clients al carrer sinó que s’han de limitar a atendre les peticions de transport que els arriben per telèfon o mitjançant una app.
Prèviament a recollir un usuari, els xòfers professionals han de signar un precontracte amb el client en què aparega el trajecte que es farà. Els taxistes, però, denuncien que molts titulars de VTC obvien la legalitat.
“Aparquen en zones cèntriques i obrin l’app per a rebre clients. Alguns conductors fins i tot es queden a dormir a prop d’hotels per a arreplegar turistes”, assegura Arraez, que també denuncia que Cabify munta estands promocionals a l’aeroport de Manises, a l’estació Joaquín Sorolla i a FiraValència per a oferir els servicis dels seus conductors. Una pràctica del tot “il·legal”, denuncia.
Uber prepara el retorn a València
Cabify va aterrar al cap i casal a finals del 2014 i compta amb prop de 80 conductors a la ciutat. La companyia assegura que només actua com a intermediària entre els propietaris de llicències VTC i els usuaris. Des de l’associació de taxistes repliquen que la companyia exigeix “dedicació exclusiva als conductors” i, si algun d’ells rebutja servicis, prescindeixen del treballador.
L’start-up de xòfers privats pot tindre prompte un nou competidor a València: Uber. La companyia americana sondeja el mercat per a reprendre el servici a València, que va oferir fugaçment a finals del 2014 fins que la justícia va prohibir la plataforma a tot l’Estat. Uber ja funciona a Madrid i la concessió de noves llicències per a xòfers professionals l’anima a tornar als carrers valencians.
Mentrestant, els taxistes comencen a fer front comú i han format una taula contra l’intrusisme que agrupa l’Associació Gremial, la Federació Sindical del Taxi, Élite Taxi, USO i ACTV. A la seua agenda hi ha una manifestació en la línia de recents mobilitzacions dels taxistes madrilenys i catalans, tot i que encara no hi ha una data fixada per a la protesta.
