La victòria per 170 a 131 delegats d’Arturo León López per a liderar CCOO-PV deixa per davant al sindicat una tasca d’integració. Des del 1996 no hi havia un congrés confederal en què es presentaren dos candidatures. En aquell any, Antonio Montalbán va obtindre un percentatge similar al de Mayor (45%) i va perdre davant Joan Sifre.
En aquest XI Congrés, León va bastir la seua victòria en el suport de federacions com ara la de Construcció i Servicis, la de Sanitat o la de Servicis a la Ciutadania. Per la seua banda, Mayor rebre els els vots en bloc de la federació d’Indústria, una de les més potents del sindicat.
Per a teixir el consens intern, León compta amb el bagatge de tretze anys al capdavant de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris. També juga a favor seu el fet que els representants de la comissió executiva de la confederació es trien de forma proporcional, de manera que les dues llistes situen un nombre equitatiu de delegats (15 de la candidatura de León per 11 de la de Mayor).
León destaca que el sindicat és l’organització social més potent del territori valencià.
“Aquest és un congrés aparentment traumàtic i el millor és dir-se les coses i deixar-ho tot arrere, ací dins, aquesta mateixa nit, perquè el que té per davant la societat espanyola no pot permetre’s el luxe d’una organització dividida en què es malbarate la contribució d’una part”, va defensar aquest dimecres Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO.
Un altre dels desafiaments és fer valdre el pes del sindicat a l’hora d’influir en les polítiques del Consell. “No en tenim prou amb tindre una informació més o menys abundant, perquè som aliats lleials i estratègics, perquè no som una organització més, som la primera organització social de la Comunitat Valenciana”, va sostindre León a la cloenda del congrés.
A més, León té, per als quatre propers anys, el propòsit d’apropar CCOO-PV a col·lectius com ara les persones sense faena, els joves precaris, els falsos autònoms o els immigrants. No debades, en el seu primer discurs com a secretari general del sindicat es va referir a aquests grups i als treballadors “que continuen sent pobres perquè els seus salaris els impedeixen tindre una vida digna”.
