Les trobades conquisten el cor del cap i casal

Més de 30.000 persones, entre elles Puig, Oltra i Ribó, van participar en una trobada “històrica” en què Escola Valenciana va demanar al Consell una llei d’igualtat lingüísticaimatge
/ València
10 abril 2017 01:00h
Aspecte de la plaça de l\'Ajuntament de València durant la celebració de la trobada.

Les Trobades d'Escoles en Valencià han conquerit enguany per primera vegada el cor del cap i casal. La plaça de l’Ajuntament de València es va convertir ahir diumenge en l’escenari de la 30a edició de les Trobades d’Escoles en Valencià, un fet històric, ja que aquestes festes pel valencià no s’havien celebrat mai abans a aquesta ubicació. En paraules del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i de la vicepresidenta, Mónica Oltra, -tots dos van participar en la trobada- aquest fet és “un símbol del fet que les places tornen a ser del poble” i d'una ciutat que “entén que la vida en valencià és la nostra vida”.

Reportatge fotogràfic: DANIEL GARCÍA-SALA

Aquestes trobades fa dècades que se celebren a barris perifèrics de la ciutat, però ahir la festa va reunir més de 30.000 persones de totes les edats en un ambient plenament festiu i marcat per la presència de muixerangues i dolçainers, així com de destacats dirigents polítics i institucionals que van voler donar suport a aquesta trobada històrica. En la festa d’estima al valencià, els portaveus d’Escola Valenciana van aprofitar per a tornar a reclamar al Consell la creació d’una llei d’igualtat lingüística –principal reivindicació de les trobades del 2017– “que garantisca els drets dels valencians”, un objectiu per al qual l’entitat ha engegat una campanya de recollida de firmes.

La 30a edició de la ja “històrica” Trobada de València, celebrada sota el lema “En valencià, creixem” va comptar amb la presència i suport dels principals representants del govern valencià, com ara Ximo Puig i Mónica Oltra, el president de les Corts, Enric Morera; l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, i el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, entre d'altres. De fet, Puig, Oltra i Morera van aprofitar el matí per a prendre un vermut en una coneguda cerveseria a prop de la plaça de l'Ajuntament. Una reunió improvisada a la qual també es va sumar el secretari autonòmic d'Educació, Miquel Soler.

Tant el president com la vicepresidenta coincidiren a destacar la importància que aquest esdeveniment s’haja dut a terme enguany al mateix cor del cap i casal. En aquest sentit, la també consellera d’Igualtat va celebrar l’esdeveniment “perquè és un símbol del fet que les places tornen a ser del poble”. “És una alegria veure aquesta plaça, que és la plaça de tots els valencians i valencianes, plena de xiquets, d'educació pública i de comunitat educativa compromesa amb una educació que té com a objectiu formar els nostres xiquets i xiquetes, però també donar-los valors”, va assenyalar Oltra.

DANIEL GARCÍA-SALA

Per la seua banda, el president del Consell, Ximo Puig, va qualificar com a “fonamental” que els xiquets “entenguen tota aquesta societat inclusiva, una societat de persones iguals que volen les llengües perquè volen aprendre”. Segons Puig, la festa pel valencià, celebrada per primera vegada en la història de les trobades a la plaça de l’Ajuntament, ha permés comprovar, d’una banda, que València “entén que la vida en valencià és la nostra vida” i, d’una altra, que és “una ciutat amable per a la nostra llengua”, així com “un lloc on preval la convivència i la llibertat”, un fet que suposa “un triomf de la societat valenciana”, va assegurar Puig

També la presidenta de la CAPPEPV, Laura Font, va voler mostrar la seua “satisfacció” per l’escenari triat: “És una meravella poder trobar-nos en aquest espai urbà tan simbòlic. Avui, el valencià està en el lloc que li correspon: davant de l’Ajuntament de València recorrent tots els carrers del centre i estenent-se pertot arreu”.

DANIEL GARCÍA-SALA

Entre la gran varietat d’activitats dutes a terme al llarg de la jornada, no va faltar la tradicional manifestació per l’escola en valencià, el més d’un centenar de tallers confeccionats per 53 escoles, associacions, i universitats; els concerts de Ramonets i de la Gira, i els contacontes, les bandes de música, les dolçaines i els tabals, les batucades, els grups de danses i les torres humanes alçades entre la multitud pels membres la colla muixeranguera local que inundaren de música i color l’epicentre de València.

“Tenim el dret de viure en valencià”

Però, a més de les activitats lúdiques i festives, les reivindicacions en defensa del valencià també van estar presents en aquesta històrica jornada. Així, el vicepresident d’Escola Valenciana, Joan Cortés, va aprofitar per a reivindicar la “necessitat” d’una llei d’Igualtat Lingüística donat que, segons va indicar, “som conscients que la Llei d’ús i ensenyament del valencià, després de 33 anys, no ha donat els fruits que esperàvem, per la qual cosa s’ha de completar”. Per a Cortés, “si bé és cert que fa tres dècades teníem un context social i lingüístic diferent”, des d’Escola pensen que “cal desenvolupar una normativa que corregisca les asimetries lingüístiques i les actituds discriminatòries des del principi del respecte i la interculturalitat”.

Joan Cortés (Escola):“Tots els valencians tenim el dret de viure en valencià i, no obstant això, ens veiem obligats a canviar de llengua. Volem que una llei ens garantisca el nostre dret de parlar valencià en tots els àmbits”

En aquest sentit i amb el lema ‘Construïm la Igualtat Lingüística’, Escola Valenciana està recollint signatures en el marc de les Trobades d’Escoles en Valencià, amb l’objectiu de demanar al 'Govern del Botànic' la creació d’una llei d’igualtat lingüística. Joan Cortés va al·ludir a les “dificultats” que sovint troben les valencianes quan s’expressen en la seua llengua: “Totes les valencianes i tots els valencians tenim el dret de viure en valencià i, no obstant això, ens veiem obligats a canviar de llengua. Malauradament, ens trobem en una situació de marginació: volem que una llei d’igualtat lingüística ens garantisca el nostre dret de parlar valencià en tots els àmbits”. Per aquesta raó, Cortés va qualificar de “coherent i justa” la creació d’una llei “que assegure els drets dels valencians”, i més quan “altres territoris amb llengua pròpia, com poden ser Galícia, el País Basc i Catalunya, tenen lleis de protecció lingüística”.

DANIEL GARCÍA-SALA

La Trobada de València ha estat l'última de les festes pel valencià que ja s’han celebrat enguany a les comarques de la Marina Alta, les Valls del Vinalopó, l’Alacantí, l’Horta Nord, el Baix Vinalopó, el Baix Segura i la Vall d’Albaida amb una afluència de 89.000 persones que han demostrat, amb la seua participació, la seua estima pel valencià. La pròxima cita serà el 30 d’abril en la Trobada de la Ribera, que enguany tindrà lloc a Guadassuar.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next