La construcció d’una “societat segura” i “lliure de violència de gènere” requereix del compromís de tots els agents socials i de la mobilització de recursos. Aquesta és la idea que ahir va voler transmetre la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, durant la primera reunió del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista per a implicar en la construcció d’aquest acord els 73 representants de les institucions, universitats, judicatura, fiscalia, cossos policials, sindicats, patronals, i col·lectius cívics i culturals que hi van participar.
Es tracta d’un gran acord contra la violència de gènere que veurà la llum al juliol i que vol ser “exemple i guia” per a un pacte semblant a escala estatal. Una de les principals línies d’actuació se centra a blindar la consignació pressupostària destinada a la lluita contra el masclisme perquè aquesta partida no estiga afectada per les possibles retallades.
Contra el “terrorisme masclista”
El Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista s’aproxima al problema des d’una perspectiva directa. L’objectiu és convertir l’anomenat “terrorisme masclista” en un “conflicte polític i social” de primera magnitud a ulls de la ciutadania. Si s’han de mobilitzar grans esforços i recursos, cal que la societat perceba el problema com es va percebre “el terrorisme d’ETA” i actuar en conseqüència, va assenyalar Oltra. El paral·lelisme d’aquest pacte amb el d’Ajuria Enea, per exemple, sembla evident des del moment que es proposa “traure la violència de gènere del debat partidista”.
Durant la reunió, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va insistir en la necessitat de fer encara “majors esforços” i teixir complicitats entre administracions i el conjunt de la societat civil per a acabar amb una xacra que cal combatre “actuant a través de l’educació, d’una política global i d’una gestió major i més eficient”.
Mónica Oltra va establir-hi ahir cinc reptes per a posar fi a la violència de gènere i masclista, que enguany ja suma 22 dones assassinades. El primer, “garantir una societat segura i lliure de violència de gènere”, inclou des de la “sensibilització amb la perspectiva de gènere” fins a mesures concretes com ara la formació obligatòria dels treballadors públics implicats en l’atenció de les víctimes, la garantia d’un habitatge i l’eradicació de l’assetjament sexual en l’àmbit laboral.
Per a aconseguir el segon dels eixos proposats al document marc i feminitzar la societat, des de la Conselleria d’Igualtat es proposa fomentar la “coeducació, la convivència i la gestió de les emocions”, un treball de base que inclou “els valors de les noves masculinitats”, la reinserció dels agressors sexuals i els plans d’igualtat en la contractació pública i privada, amb clàsules socials que eviten “l’empobriment de les víctimes de violència”.
L’atenció integral a les víctimes és una altra de les línies estratègiques del pacte, que especifica la necessitat de parar especial atenció als grups de dones més vulnerables com ara migrants, exrecluses, amb diversitat funcional o forçades a prostituir-se.
Blindar les polítiques antimasclistes
Un dels grans reptes d’aquest pacte és fer visible el problema de la violència de gènere, mostrar-lo com “un relat compartit” en què el masclisme ja no és un afer privat, sinó un “conflicte social i polític” que afecta el conjunt de la societat. D’aquesta manera s’intenta evitar “la doble victimització” associada a la vergonya amb què carrega qui ha patit una agressió masclista. Seguint amb l’exemple que va posar ahir Oltra en la roda de premsa, sobre les vícitmes d’ETA, es tracta del fet que les persones que han patit violència de gènere vagen assolint visibilitat i reconeixement social i polític.
Però la garantia última de qualsevol mesura es troba als pressupostos. El cinqué repte del pacte reclama el blindatge dels fons adreçats a la lluIta contra la violència de gènere, més enllà de crisis econòmiques i retallades. “Sense recursos no es podrà dur a terme” el pacte, va concloure Oltra.
9 milions per al 2017
Cadascun dels cinc eixos de l’acord s’ha de tractar en comissions separades que, al maig, elaboraran les primeres conclusions. Per a juliol està prevista la signatura solemne del pacte. Per un costat s’establirà una llista d’objectius concrets i mesurables. El segon document serà el pacte mateix, un full de compromisos signat per tots els intervinents i obert a la incorporació de qualsevol actor social o econòmic. La signatura implica, doncs, l’obligació de complir amb els compromisos expressats.
La vicepresidenta, Mónica Oltra, va detallar algunes de les partides que el Consell destina al combat contra la violència de gènere, com els 9 milions en ajudes directes, indemnitzacions i préstecs per a dones víctimes, que en 2017 “tenen per primera vegada la consideració de crèdit ampliable”.
Una partida de 600.000 euros es destina a ajudes per a l’ocupació de dones amb protecció i amb recursos insuficients i 100.000 euros més es dediquen a fons d’emergència, per a ajudes des de 200 fins a 2.000 euros segons cada cas. Al manteniment de centres d’atenció a les víctimes es destinen 8,2 milions d’euros. El combat contra la feminització de l’empobriment es lliura amb la garantia d’ingressos prevista a la Llei de Renda Bàsica i les alternatives residencials estan considerades a la Llei de la Funció Social de la Vivenda.
