La Societat Valenciana de Psicologia ha fet públic un informe amb quatre conclusions contundents al voltant del Decret de Plurilingüisme impulsat pel govern valencià. Entre les conclusions afirmen que “l’entorn plurilingüe genera beneficis cognitius innegables”. A més, “la superació del model segregador de les antigues línies (valencià-castellà) presenta aspectes psicosocials molt positius” i, d’aquesta manera, “el nou marc normatiu obri possibilitats a les criatures” i “dóna l’oportunitat” als alumnes d’àmbits “més monolingües de poder conéixer altres llengües”
No és la primera vegada que el col·lectiu emet un informe sobre la situació psicolingüística valenciana. El 1997, a instàncies del Consell Valencià de Cultura (CVC), va realitzar un document per a donar suport al procés de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), institució normativa amb la qual, des d’aleshores, col·laboren habitualment. Fruit d’aquest treball cooperatiu, entre psicòlegs i l’AVL, van tindre lloc, durant l’abril del 2016, unes jornades dedicades a la “Psicologia i Multilingüisme”, de les quals ara han fet públic un informe que conté quatre valoracions derivades de l’estudi psicològic.
Així doncs, avalen el Decret de Plurilingüisme impulsat pel consell, ja que “l’entorn plurilingüe genera beneficis cognitius innegables” i, a més, aporta “més flexibilitat mental i més capacitat d’afrontament de problemes socials i millora de les habilitats socials”. De la mateixa manera, celebren que el model del decret “supere el model segregador de les antigues línies (valencià-castellà)” que va implantar el PP, ja que passar al programa actual “presenta aspectes psicosocials molt positius”.
En tercer lloc, consideren que el nou marc normatiu “obri oportunitats a les criatures escolaritzades i les prepara per a una realitat on gestionar la diversitat i la tolerància”, qüestions que han de ser “uns valors essencials de convivència”. Finalment, posen l’accent en el fet que la normativa “dóna l’oportunitat als alumnes d’àmbits geogràfics i socioculturals més monolingües —com ara les zones castellanoparlants valencianes— de poder, també, conéixer altres llengües (com és cas del valencià i l’anglés) per a garantir, així, la seua igualtat futura (sociolaboral i en altres àmbits), en zones on conviuen diverses llengües”.
Per altra banda, argumenten que l’actual model, donades les peculiaritats lingüístiques dels valencians —bilingües o monolingües, on cap família és monolingüe en valencià—, fa que els “principals beneficiaris d’un sistema educatiu que promou el multilingüisme siguen les famílies de llengua castellana”, raonen. En el mateix sentit, apunten que davant la situació lingüística del País Vaencià, on el castellà és la llengua dominant i d’ús majoritari, “un sistema que prioritza l’ensenyament en valencià i introdueix l’anglés, a més de mantindre el castellà com a llengua d’algunes assignatures, és l’únic que pot garantir l’assoliment de l’objectiu final: tindre competència en tres llengües”.
