El compromís polític de Renau resorgeix a l'IVAM

L'exposició "Renau i la Segona República" destaca la importància intel·lectual de l'artista en una etapa cabdal de la història
12 abril 2017 01:00h
L\'exposició reprodueix un dels fotomuntatges de Renau per al Pavelló Espanyol de l\'Exposició de París de 1937

El polifacètic artista Josep Renau (València 1907-Berlín 1981) tenia molt clar a qui volia deixar la seua prolífica obra: "al poble valencià". La decisió la va prendre després de participar en la Biennal de Venècia  de 1976 i conéixer alguns dels artistes de l'avantguarda valenciana que el van instar a tornar a la seua terra. La creació de la Fundació que duu el seu nom, a finals de la dècada dels 70 del segle passat, va permetre que els seus originals arribaren al destí. Primer van ser custodiats en uns magatzems municipals i des de la creació de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) formen part del seu fons permanent. I allí han romàs sense ser exhibits pel centre durant molts anys de govern del PP. 

Ara, la nova direcció del museu, encapçalada per José Miguel García Cortés, ha posat fi a aquest veto. L'exposició Josep Renau i la Segona República n'és la prova més clara, ja que no sols es tracta de mostrar material del cartellista i dissenyador, sinó de subratllar el seu compromís polític i social. "Renau complia amb els tres criteris per a assolir l'èxit: agitar consciències, qüestionar-ho tot i proposar idees encara que semblen impossibles. I la pregunta que jo em faig és si serem capaços d'estar a l'altura del seu llegat", subratllava ahir Cortés durant la presentació. Cortés també va destacar el paper fonamental de Renau per a salvar el patrimoni artístic durant la Guerra Civil espanyola i per a "entendre l'Espanya de la primera meitat del segle XX i altres qüestions encara vigents". 

Originals d'alguns dels llibres, les portades del quals van ser dissenyades per Josep Renau

Aquest "renaixement" de Renau a l'IVAM ha sigut rebut amb especial satisfacció per la fundació. "Cortés es va avançar a la nostra telefonada i ens va sorprendre molt quan ens va comunicar que volia tornar a programar Renau", explica Emili Payà, membre de la fundació i que ahir també va estar present en la inauguració. Anterior a l'actual mostra, el públic havia pogut visitar les col·lectives Tristes Armas de Josep Renau y Martha Rosler ante la guerra, entre el 5 de febrer i el 5 de juliol de 2015; Construyendo Nuevos Mundos. Las vanguardias históricas en la colección del IVAM (1914-1945), entre el 12 de març de 2015 i el 10 d'abril de 2016, i l'última, Perdidos en la ciudad. La vida urbana en las colecciones del IVAM, que es mostra des del 18 de maig de 2016 i que finalitza el pròxim 4 de juny. "I no serà l'última", indica Payà, però sense avançar quina podria ser la pròxima. 

La conservadora i comissària de la mostra també va recordar que el material de la fundació i de fons propis exposat –més de 80 cartells, llibres, manuscrits, fotomuntatges o dibuixos– destaca no sols pel seu innegable valor artístic, sinó perquè palesa la figura política de Renau ."Revisa els primers 30 anys de la Segona República, en què es referma el compromís sociopolític de Renau i s'afilia al Partit Comunista". A la sala s'exhibeixen els cartells que Renau dissenya per a la productora de cinema independent Cifesa, fundada a València el 1932, amb moderns dissenys com La mujer X (1935), El noveno huésped (1934) o La verbena de la Paloma (1935). També s'inclouen els seus treballs per a la revista anarcosindicalista valenciana Orto, en què apareix per primera vegada un dels primers fotomuntatges a doble pàgina de Renau. 

La mostra continua, després del nomenament de Josep Renau com a director general de Belles Arts en 1936 –l'últim de la  República–, amb la documentació sobre la presentació del Pavelló Espanyol en l'Exposició Internacional de París de 1937. La investigació sobre aquesta etapa ha permés a l'equip de Bonilla descobrir que Renau va realitzar part dels  fotomuntatges de la planta superior del pavelló. Una troballa que, en opinió de la comissària, mostra una metodologia "interessant" del seu treball. 

Relació amb Picasso

Un dels aspectes més interessants de l'exposició permet al visitant descobrir la relació entre Renau i Pablo Picasso. "Renau volia que l'artista malageny donara suport a la República. Va viatjar fins a París i el va convéncer perquè realitzara un treball per al pavelló. Fruit d'aquesta trobada és el Guernica", va explicar la comissària tot recordant el 80é aniversari del mural. L'amistat entre ambdós també ha fet possible que les vitrines de la Biblioteca de l'IVAM exhibisquen, per primera vegada juntes, la revista valenciana Nueva Cultura i la francesa Cahiers d'Arten, en les quals es van publicar les fotografies amb què la parella de Picasso, Dora Maar, va recollir l'evolució del quadre.

L'última part, està dedicada al seu destacat paper en la protecció i salvaguarda del patrimoni artístic del Museu del Prado i d'altres museus, arxius i biblioteques, abans dels primers bombardejos sobre Madrid.

"Renau va declarar que era el més positiu que havia fet en la seua vida", va destacar Bonilla, i així ho va deixar escrit a Arte y peligro 1936-1939, presentat el 1980 per l'aleshores alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván.

El compromís social i polític del cartellista valencià quedà palés en tota la seua obra

El 1938, Renau dimiteix com a màxim responsable de Belles Arts i és nomenat director de Propaganda Gràfica. "Va ser una nova època en la qual Renau recupera part de la seua creativitat, aporta novetats estilístiques i reflexiona sobre nous formats de promoció i difusió de la República", va indicar la comissària. La mostra també reflexiona sobre el valor que va donar Renau a la publicació de cartells i fullets per a comunicar els avanços de la República, la celebració del II Congrés d'Escriptors Antifeixista a València o la carpeta de gravats de Picasso Sueño y mentira de Franco, que es venia a la llibreria del Pavelló Espanyol, molt vinculada al Guernica. Tot un llegat artístic i polític que es pot visitar fins al 16 de juny.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next