Sergi Tarín / València.
Pressionats, desacreditats i acomiadats. Aquest és l’itinerari que patiren els funcionaris de Solidaritat que contravingueren els afanys de l’exconseller Rafael Blasco per subvencionar amb 1,6 milions dos projectes agrícoles de la fundació Cultural i d’Estudis Socials (Cyes) a Nicaragua. D’aquesta xifra, només 43.000€ arribaren a la seua destinació, 969.875€ es gastaren en pisos a València i 456.960€ engreixaren la trama de l’empresari Augusto Tauroni, líder de la trama, en presó provisional, i segons la investigació soci de Rafael Blasco en el forat a les ajudes en el Tercer Món. La Fiscalia Anticorrupció creu que el polític i la seua cúpula d’aleshores a la Conselleria insistiren en tot tipus de falsedats documentals, prevaricacions i tràfic d’influències. Els testimonis dels treballadors que tramitaren les ajudes així ho corroboren.
Els fets remunten a les primeries de juny de 2008. Les ajudes a grans projectes de desenvolupament s’han convocat uns mesos abans i les ONGs cursen les propostes al registre de la Conselleria. Cyes, una entitat desconeguda al sector, demana 1,6 milions en dos partides relacionades amb la sobirania alimentària, els conreus i la millora del rec d’unes comunitats a Totogalpa, a Nicaragua, prop de la frontera amb Hondures. Els dossiers arriben a mans de Teresa Clemente, cap de servei de Cooperació, qui disposa d’un grup d’uns cinc col·laboradors per a un primer filtre de revisió abans de lliurar la documentació a l’avaluadora externa. És tracta d’un examen bàsic, merament administratiu, per saber si les entitats complixen amb les bases de la convocatòria: estar al dia de la Seguretat Social, número de registre d’ONG, acreditació de sis projectes d’experiència prèvia en l’àmbit i el país demanat i un conveni en xarxa amb un altra entitat, entre d’altres.
La proposta de Cyes està plena de mancances. No demostren l’experiència ni amb quina associació col·laboren. El 9 de juny, Teresa Clemente els reclama més documentació. No hi ha resposta. Un setmana més tard, el 16 de juny, insistix i llavors rep una telefonada de Marcial López, president de Cyes. “Em digué que no li demanara més papers perquè això ja ho tenia parlat i resolt amb el conseller”, recorda Clemente. Acte seguit li ho conta a Agustina “Tina” Sanjuán, secretària general administrativa de Blasco des de 1991, qui botant el protocol i excedint les seus funcions remet personalment l’expedient de Cyes a l’avaluadora.
L’episodi posa en guàrdia la Comissió Tècnica. Són funcionaris de carrera que es coneixen des de fa anys: Carmen Dolz (directora general de Cooperació), Sergio Aguado (cap d’àrea), Manuel Fornás (secretari) i Teresa Clemente. També està Tina Sanjuán, a qui la resta sent com una intrusa i una imposició de Blasco. “No li corresponia tramitar cap expedient, però com que estava molt vinculada al conseller no li podíem dir res”, explica Aguado, qui subratlla que Sanjuán s’interessà només per Cyes i no per cap altra entitat.
La manipulació
A principis de juliol, els expedients de Cyes arriben a l’avaluadora externa. Es tracta d’una UTE (Unió Temporal d’Empreses) encapçalada per Caaz (Castel Aznar) i participada de Bi Consulting (del grup Broseta). La primera és una firma de confiança de Rafael Blasco que ja ha rebut licitacions en anteriors conselleries. Els dos projectes, G001 i G002, van cadascun a un despatx. El 17 de juliol, Mari Carmen Escrivá, de Bi Consulting, culmina el seu informe de G002 tot criticant la manca d’ONG en xarxa i el lliurament de 612.234€, el 51,02% de la subvenció, per a una oficina tècnica. “Era un projecte per a Nicaragua amb despatx a València. Ens semblà molt rar”, declara. I fa una puntuació de 62,14, la més baixa de totes. El 23 de juliol, avaluadors de Caaz valoren l’altra ajuda en uns termes semblants. Els resultats s’envien per correu electrònic a Tina Sanjuán, qui els llig amb preocupació. Aleshores telefona a Luis Fernando Castel Aznar, director de Caaz, i li encarrega d’urgència un informe jurídic favorable als expedients de Cyes. L’avaluadora externa es convertix així en jutge i part. “Em demana [Sanjuán] arguments favorables a l’admissió. És un client i li ho faig”, reconeix Castel, qui també assegura que regala la feina.
El 25 de juliol i amb un cap de setmana per davant, Sanjuán té en la seua taula dos avaluacions contràries i un informe jurídic a favor. Llavors, segons les tesis del fiscal, comença el treball de costura. O bé Sanjuán o bé gent sota les seues ordres suprimixen i retallen els paràgrafs crítics, inclouen Promundis com a ONG en xarxa i unflen la puntuació de 62,14 a 72,14. Els expedients han arribat en word i no en pdf, com és el costum. Manipular-los és senzill. També afegir els logos de les empreses de la UTE per segellar tot d’una aparent legalitat. Però dilluns la resta de membres de la Comissió detecten la feina de mal sastre. Per molt que l’avaluació atorgue a Cyes “àmplia experiència en el sector”, no hi ha documents fefaents que ho corroboren. Sanjuán està mostrant-los una jaqueta sense mànigues i els funcionaris es neguen a vestir-la.
Per què la Comissió Tècnica es quedà en la superfície i no continuà escodrinyant? Per què no detectà el saqueig en forma de compra d’immobles? Per què no esmenà l’avaluació i el informe jurídic? Són preguntes de les defenses en un intent desesperat per involucrar en els mateixos fets criminals funcionaris i clients. Els membres de la comissió argumenten que la seua tasca era revisar merament el llistat de puntuacions i les conclusions de l’avaluadora. Això en condicions normals. Però la sospita sobre Cyes era tan àmplia que no haguera resultat estrany haver fet un examen més profund o demanat la intervenció del serveis jurídics de la Generalitat. Segons les defenses la firma dels tècnics és, al cap i a la fi, la que obrí la porta del saqueig.
La coacció
Arribats al 30 de juliol, la vespra de tancar convocatòria i pressupost, es redacta una primera acta sense Cyes que Sanjuán no aprova. Cal unanimitat. I el 31 pel matí hi ha un segon intent fallit. Un ambient tòxic envaeix la Conselleria. Rafael Blasco, a través del seu cap de gabinet, Xavier Llopis, convoca els funcionaris a les 19 hores. Enmig d’una reunió tensa, “molt desagradable”, recorda Dolz, el conseller desplega la seua autoritat i diu que ell és “el màxim intèrpret de les bases de la convocatòria” i que l’experiència de Cyes “està acreditada”. Dolz i Fornás callen i Clemente i Aguado contradiuen Blasco, qui –enfurismat- clou la trobada.
Els tècnics fan pinya en el despatx d’Aguado. Passats uns minuts Sanjuán toca la porta. El conseller vol tornar a parlar amb ells. És l’últim embat i Blasco arremet amb tot tipus d’intimidació psicològica: “Heu de confiar amb mi perquè vos he mantingut en la Conselleria tot i que m’havien advertit que éreu un mal equip”, “Sempre heu estat tan meticulosos?”, “No heu comés mai cap irregularitat?”. I els amenaça amb dedicar l’estiu a revisar tots els expedients en busca d’errors.
Finalment, s’arriba a un acord. Com que l’acta s’ha de firmar per triplicat, dues còpies les guarda Blasco i la tercera Fornás fins que Cyes documente l’experiència. Si passats uns dies això no ocorre, la trencaran i faran una de nova sense Cyes. Els tècnics abandonen la Conselleria ja de nit, vora les 22.00 hores. Minuts després, Augusto Tauroni rep al seu correu una còpia de l’acta que reenvia a Marcial López a les 23:33 amb una indicació: “requisits que cal complir per a l’experiència prèvia”.
La represàlia
Cap a la segona quinzena d’agost, Sanjuán telefona a Fornás per dir-li que Cyes ja li ha enviat un full on s’enumeren sis projectes d’abans de 2008 a municipalitats de Nicaragua. Fornás i Sanjuán queden en la Conselleria i el primer telefona la resta dels tècnics per llegir-los el document. “Era un informe molt genèric, però suficient”, destaca Aguado. “Tenia una aparença formal de legalitat”, afegix Clemente. Caldrà esperar els escorcolls policials de febrer de 2012 per saber que l’arxiu fou falsificat i creat el 5 d’agost de 2008 amb data de 16 de juny d’aquell any.
Fet i fet, passat l’estiu, els funcionaris reprenen el treball a la Conselleria. Blasco no ha dedicat l’agost a examinar expedients, però sí a teixir la represàlia. Carmen Dolz, afectada pel mobbing, abandona la Conselleria i l’Administració, “per problemes personals”, el 19 de setembre. Als pocs dies, acomiaden Teresa Clemente i Sergio Aguado. A este últim li telefona la secretària d’Alexandre Català, subsecretari, i li diu que Blasco el cessa per diferència de criteris. “Ja saps a què em referesc”, recorda Aguado que li digué. L’últim a eixir, el 30 de novembre, és Manuel Fornás. “Ens pressionaren i no respectaren els nostres criteris”, denuncia. Acte seguit, Blasco tanca files i nomena nova plana de tècnics dòcils. En especial Marc Llinares, cap d’àrea i home de confiança fins a la banqueta dels acusats. Pels fets que denuncien els funcionaris, la fiscalia demana a l’exconseller 14 anys de presó, 36 d’inhabilitació i 43.200€ de multa.
