L’objectiu s’ha aconseguit: no es construirà cap edifici que pertorbe el Jardí Botànic de la Universitat de València i els terrenys, que són de propietat pública municipal, serviran per a la seua ampliació. Vint-i-dos anys després del seu naixement, l’entitat Salvem el Botànic, recuperem ciutat celebrarà el pròxim 27 d’abril una festa per a donar les gràcies a tots els col·lectius i persones que s’han implicat en una lluita que es considera l’embrió de tot un moviment que es va estendre de nord a sud del País Valencià en defensa del territori: els Salvem. “Atribuir-nos aquest mèrit seria una errada, ja que abans de nosaltres hi van haver altres reivindicacions ciutadanes que van aturar dos despropòsits urbanístics”, expressa el portaveu del col·lectiu, Pasqual Requena, tot recordant les lluites d'”El Saler per al poble” i “El Túria és nostre i el volem verd” de la dècada dels 70.
Això no obstant, Requena reconeix que la seua reivindicació va esperonar altres col·lectius a denunciar la política de destrucció no sols del territori, sinó també del patrimoni cultural i social, practicada sistemàticament per les institucions governades pel Partit Popular. “Vam rebre moltíssimes consultes i ens vam reunir amb molts grups, sobretot de València, com ara Salvem el Cabanyal o Salvem la Punta”, relata Requena, qui subratlla les dificultats i les “pors” d’aquells primers anys d’enfrontament.
“Ens les havíem de veure no sols amb una administració poderosíssima, sinó també amb el sector empresarial que té molts recursos”, explica Pasqual Requena. Però no van defallir i, malgrat que totes les sentències judicials han sigut negatives al seu interés, Salvem el Botànic va fer recular els governs del PP i els constructors en la seua intenció d’edificar tres grans torres al solar de Jesuïtes de València. “Ho hem perdut tot als tribunals, però ho hem guanyat al carrer i en les negociacions”, emfasitza el portaveu de Salvem el Botànic.
L’oposició política, en molts casos, es va fer efectiva al carrer per la seua limitació en l’àmbit parlamentari, ja que algunes forces de l’esquerra no podien accedir a les Corts
És aquest, l’èxit social del moviment Salvem, el que destaca el sociòleg Xavier Ginés. “Si fem un exercici de comptabilitat es pot afirmar que al País Valencià va haver més d’un centenar de grups sota aquesta marca blanca que es va popularitzar molt i molt ràpidament”, explica Ginés, qui també apunta l'”escassa lògica” d’algun d’ells. “Recorde que hi havia un Salvem que eren dues persones que es posaven darrere d’una pàgina web i feien una acció. Això, clar, no tenia molt de sentit, però és que no tots tenien un quadre d’experts voluntaris”, aclareix.
Tot i això, l’autor de Comunicant la Revolta. Moviments socials i mitjans de comunicació subratlla la importància que van tindre aquestes plataformes en un moment en què l’oposició estava completament sotmesa al corró del PP. “L’oposició política, en molts casos, es va fer activa en el carrer per la seua limitació en l’àmbit parlamentari, ja que algunes forces de l’esquerra no podien accedir a les Corts”, defensa Ginés. Una opinió que també comparteix Requena. “Sí, hem tingut la sensació que estàvem fent el treball dels grups de la bancada contrària als populars”, diu l’històric membre del Botànic, qui confessa que en algun moment es van plantejar passar a l’acció política.
El sociòleg també corrobora aquest moviment d’anada i tornada. “Alguns líders veïnals passen a ser líders polítics i després tornen al carrer. És una cosa que va passar prou des de la dècada dels 80 i a partir de 2015, també. De fet, quan les esquerres guanyen, els moviments ciutadans queden orfes de líders”, afirma.
El salt polític
Els que sí es van atrevir a fer el pas van ser alguns membres de Salvem Parcent. El govern popular del municipi de la Marina Alta va aprovar en 2006 tres actuacions urbanístiques –1.800 cases i dos milions de metres quadrats– als paratges mediambientals més importants del seu terme. Contra aquesta decisió es va organitzar un grup de veïns que finalment es van integrar en la llista electoral de Ciutadans de Parcent. La coalició electoral va guanyar les eleccions de maig de 2007, va formar govern municipal i va paralitzar els plans urbanístics.
Graciela Ferrer també ha acabat en la política. Durant anys es va forjar en un dels moviments de defensa mediambiental més importants del territori valencià: Xúquer Viu. Ara, des del seu escó a les Corts, tracta de donar solucions no sols als problemes del riu, sinó també a tot el sector hídric. Tanmateix, la diputada de Compromís assegura que el camí tampoc no és fàcil des de l’administració. “Els activistes sabem les dificultats que existeixen, sobretot quan arribes a les Corts després de vint anys de PP al govern; la maquinària està molt engreixada per als seus objectius d’especulació urbanística i depredació”, lamenta. A més, insisteix que la mobilització social i la política són dos eines diferents per a aconseguir el mateix objectiu, que “és la recuperació dels nostres ecosistemes, el respecte pel territori, l’estima pel patrimoni natural, històric i social i la dignitat de les persones”.
Des d’aquesta perspectiva, subratlla que en aquests dos primers anys de legislatura les Corts han aprovat la Iniciativa del Dret a l’Aigua i al sanejament reconegut per l’ONU el 2010, una altra proposta que insta el Síndic de Comptes a fer un auditoria dels servicis de proveïment i sanejament o una investigació per la contaminació dels aqüífers. “Amb una diferència notable respecte d’altres legislatures: que ara s’escolten totes les veus dels col·lectius afectats”, remarca.
Ferrer recorda les dificultats de Xúquer Viu i la resta de plataformes no sols per a reunir-se amb els representants de les institucions, sinó també per a accedir als mitjans de comunicació públics. “No sols els érem invisibles, sinó que els van utilitzar en contra nostra”, afirma la diputada. “Van tractar de criminalitzar els Salvem perquè tenen unes característiques i una intel·ligència activista que fa molt complicat desacreditar-los. Pensem que tenen el suport dels intel·lectuals i que estan formats per gent molt preparada i formada. I, sobretot, són ultrapacifistes, fan accions molt visuals i les matèries que defensen generen una adhesió popular òbvia. Per això, els polítics han tingut moltíssima por als Salvem”, rebla Ginés.
Per a eixir d’aquest “aïllament” i fer visible una posició comuna es van organitzar dues manifestacions multitudinàries el 2006 en què es van aplegar quasi tots els col·lectius que aleshores hi havia al País Valencià. Malgrat l’embranzida inicial no van aconseguir constituir-se com un únic moviment o plataforma, tal com es va plantejar.
Però més enllà dels èxits propis de cada Salvem, hi ha una clara coincidència entre aquells que hi han format part o els han estudiat. La seua activitat ha sigut clau en el canvi polític a la Generalitat i altres administracions. “Part de la victòria de les forces de l’esquerra ve del treball dels Salvem i plataformes semblants; això és indubtable”, assevera Xavier Ginés. “Els moviments cívics també reivindicaven ciutadania i salut democràtica davant de les agressions d’un govern que imposava les seues decisions. Removien les consciències”, expressa la parlamentària Graciela Ferrer.
Objectius aconseguits
Aquest canvi de forces en el govern també ha sigut una de les causes que expliquen perquè els Salvem han reduït les seues actuacions, atés que han trobat un clima d’obertura i de diàleg a les seues reivindicacions. “L’actitud no és la mateixa, tenim les portes obertes. Fa poc necessitàvem reunir-nos amb l’alcalde de València, Joan Ribó, i vam obtindre una resposta ràpida. I em consta que passa amb altres col·lectius”, indica l’activista del Botànic.
La intensitat de les reivindicacions ha baixat per la crisi i l’aparició de noves formes de mobilització més ràpides i mediàtiques
Però també cal atendre a dos fets objectius. En primer lloc, perquè la crisi va aturar l’especulació del territori i, en segon terme, perquè el desenvolupament tecnològic dels mitjans ha fet possibles noves formes de mobilització molt més mediàtiques i ràpides. “Des del 15-M la gent ja no es mobilitza tant pel tema territorial perquè la intensitat del perill s’ha reduït. Els ciutadans estan més preocupats per la precarització del treball, l’amenaça de les llibertats, la retallada dels drets bàsics”, indica Ginés.
Això no obstant, la pervivència de molts d’ells i l’aparició de nous indica que la societat valenciana es manté en alerta davant qualsevol acció institucional que amenace el benestar social, territorial i patrimonial. “Bufen nous vents, però això no significa que els ciutadans baixem la guàrdia. Hem de continuar lluitant i vigilant, ja que sempre hi haurà qui intentarà dissortadament traure benefici de la seua posició política, siga la que siga”, adverteix Pasqual Requena. De la mateixa opinió és la diputada Ferrer, qui els considera “indicadors de salut democràtica”. “L’empoderament de la ciutadania s’exerceix cada dia i és fonamental, governe qui governe. Una societat que està activa és més crítica i permet avançar cap a un futur millor”, conclou.
