Tres dècades després de nàixer per a Capella de Ministrers (CdM), “sobreviure en el panorama cultural, és un repte”, assegura Carles Magraner, el violagambista i director del consort valencià. Trenta anys han servit per a crear, al voltant del grup matriu, una productora, Cultural Comes, una discogràfica, Licanus, i una Fundació Cultural que veurà la llum aviat i que tindrà seu a Sant Miquel dels Reis. Capella ha fet 1.500 concerts al llarg del món i ha tret al mercat 53 discos.
“Al principi, quasi havíem d’explicar què fèiem”, recorda Magraner. No obstant això, el ventall de músiques que forma el repertori del conjunt abraça 800 anys d’història i música de la Corona de Castella i d’Aragó, àrab andalusina, sefardita, cristiana, de l’Espanya dels virreis, del Nou Món, del Misteri d’Elx, dels Borja, medieval, renaixentista, del Segle d’Or, barroca, del Mediterrani i, fins i tot, sarsuela. Tot un corpus de música antiga que a València “compta amb un públic que l’estima i, encara que fora sempre hem tingut espai”, tres dècades més tard, “la gent vol escoltar Capella de Ministrers”. Magraner ha aconseguit que el consort siga, per al públic, “sinònim de qualitat”, apunta amb temença.
Per al músic d’Almussafes (la Ribera Alta), un dels moments d’inflexió de la història de CdM va ser l’aparició del segell discogràfic propi. D’aquesta manera la producció quedava en casa, des d’on Magraner —reconeix— podia controlar tot el procés. D’aquesta etapa destaca El Llibre Vermell (Licantus, 2002), un projecte que va significar una altra manera de fer llibre-discs. En la part escènica, amb la música en viu, els concerts que el consort ha fet al Palau de la Música de València —com el que faran aquest dimecres— han transmés una sensació especial, entre d’altres perquè “hem pogut fer música de repertori, ja què sovint hem de fer recuperacions”. Recorda un Orfeo de Monteverdi amb especial estima. És un exemple del que explica Magraner, de repertori conegut, habitual i que el públic gaudeix. Especials i destacats com, per exemple, el Rèquiem de Victoria a Saint Patrick, la quinta avinguda de Nova York. “A nivell conceptual fou molt emotiu —raona— perquè hi havia 2.000 novaiorquesos en un lloc que representa el poder econòmic i estàvem interpretant música religiosa espanyola del segle XVII, que transmet l’austeritat”.
Un altre moment destacats per a Capella de Ministrers va tindre lloc a Montserrat, on interpretaren El llibre vermell, o a llocs amb un alt contingut històric com a Gandia, Morella i la Llotja de la Seda, però “l’emotivitat sovint ve per altres camins i no tant pel lloc”, afegeix.
Una nova Salve Regina
El passat mes de gener van celebrar un concert al Palau de la Música, on tornaven després d’uns anys d’absència, per a commemorar el 30é aniversari de la trajectòria artística de Capella de Ministrers. Aquest dimecres tornen a l’auditori del riu Túria per a estrenar la Salve Regina que ha composat Alessandro Ciccolini expressament per al consort valencià. Comptaran amb la participación de tres sopranos amb peculiaritats “distintes”, explica Magraner: Lucía Martín-Cartón, Aurora Peña i Carmen Romeu.
El concert de caire religiós es completarà amb un programa de repertori —com li agrada a Magraner— amb què interpretaran la Simfonia 4 i la Sonata 4, ambdues sota el títol Al Sant Sepolcro i In furore iustissimae irae de Vivaldi. De Haendel interpretaran la Salve Regina i Il pianto de Maria de Ferrandini (atribuït primerament a Haendel) i acabaran amb el Tiento de falses, del compositor valencià del Barroc Joan Baptista Cabanilles.
“València no és un referent”
Al cap i casal, la música antiga té demanda, a la gent li agrada, explica el violagambista. L’única cosa que necessita és normalitat. Tot i que hi ha diferents festivals com l’Early Music Morella, el Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola, el Festival de Música Antiga La Vila del Joy (a la Vila Joiosa) o el Festival de Música Antiga de Guadassuar, València no té cap festival dedicat al patrimoni musical, que almenys abans comptava amb un cicle al Palau de la Música. “És important recuperar el patrimoni, però, a més a més, hi ha indústria” al voltant de la música antiga. Per això, la capital compta amb demanda, però “encara no és un referent com ho és Sevilla o Bilbao, que estan clarament per damunt”.
Carles Magraner insisteix amb la idea que València històricament ha tingut un vincle destacat amb el Segle d’Or. “Cal tirar mà d’ell”, reclama, ja que a banda de la recuperació d’història pot ser un filó “primordial per al turisme”, afegeix lamentant-se que encara no s’ha trobar un espai a València per a dur endavant la proposta.
Una fundació “pobra”
Aquest any d’efemèride tindrà diverses dates destacades per a Capella de Ministrers, com la presentació de la Fundació Cultural que serà aviat, en el marc que simbolitza Sant Miquel dels Reis.
La nova institució “naix de la necessitat de demanar solidàriament col·laboració del sector públic i privat”. “Que vegen —continua— que, ni que siga l’últim, hi ha un espai per a la cultura”, indica. La fundació compta amb un infraestructura supervisada per un comité assessor i un altre d’honor perquè donen raons i mostren que cal invertir en patrimoni, en creació, etc.
La presentació comptarà amb la inauguració d’una exposició dels instruments reconstruïts a partir dels frescos del sostre de la Catedral de València. També hi haurà activitats didàctiques al voltant d’una fundació “pobra”, recalca, i espera tocar la fibra de les institucions públiques i empreses privades. “És important —assegura— que isca endavant, perquè a nivell geogràfic tenim convenis amb els territoris de l’antiga Corona d’Aragó”, un àrea amb què Capella de Ministrers té especial interés.
