La seqüència és peculiar. El ministre arriba a la ciutat de bon matí. Es reuneix amb el president autonòmic. Visita una carretera en obres. Fa una roda de premsa a la delegació del govern espanyol a la ciutat. Es reuneix amb la presidenta “regional” del seu partit. Se’n va.
Íñigo de la Serna va viatjar ahir a València en missió diplomàtica. Tal vegada per això, la compareixença amb la premsa es va produir a l’ambaixada i no a la seu del govern amfitrió. I per a demostrar que hi acudia amb caràcter plenipotenciari en defensa dels comptes públics espanyols, no només va parlar de carreteres, trens i aeroports, sinó que va cantar les excel·lències del model de finançament autonòmic i els efectes benèfics per a la hisenda de la Generalitat dels préstecs del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica). Amb una excepció. A la pregunta de per què la ciutat de València s’ha quedat un any més sense contracte programa per al transport metropolità, De la Serna va recordar que “encara que no ho semble” això no és de la seua competència i que caldrà esperar la resposta “del govern central”, és a dir del seu company de gabinet, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.
L’incendi dels PGE
La reunió amb el president de la Generalitat no s’havia convocat per a complir amb cap protocol. De la Serna va acudir a Palau a apagar un foc: el de la indignació per la davallada de les inversions de l’Estat al País Valencià prevista als Pressupostos de 2017. Una compareixença conjunta i amb torn de preguntes dels periodistes podria haver derivat en un estira i arronsa ben allunyat del que marquen els manuals de diplomàcia o pitjor encara, en una artificial demostració de bones maneres polítiques. Almenys Ximo Puig no volia aparéixer al costat del ministre i córrer el risc de projectar una imatge de cordialitat en plena guerra Consell-Estat pels PGE de 2017.
La defensa del ministre de l’actuació del seu govern havia d’escenificar-se sense rèplica possible i en terreny propici. Abans, però, i com que una imatge, diuen, multiplica el valor de qualsevol paraula, De la Serna va visitar les obres d’ampliació de l’antiga Nacional-332, en un tram que es convertirà en autovia (A-38) entre Cullera i Favara.
Res no s’havia deixat a la casualitat. El tros de carretera en qüestió és la continuació de la circumval·lació de Sueca que havia de desdoblar-se en dos carrils per sentit fins a Favara. Es va quedar a mig fer el 2010, quan el govern de José Luis Rodriguez Zapatero va suspendre’n les obres com a part de les retallades en les inversions produïdes per la crisi econòmica.
El cas de la variant de Sueca
El ministre es va referir així a l’obra durant la roda de premsa: “L’A38, la variant de Sueca, el tram Favara-Cullera que acabem de visitar, que suposa una inversió global de 118 milions d’euros”. De la Serna va sumar la inversió de l’obra en curs entre Cullera i Favara (10km) a la dels trams Sueca-Cullera (6,7km) i Sollana-Sueca (8,2km) inaugurats en 2008 i 2011 respectivament pel govern de Zapatero. No va desglossar la inversió per trams ni va especificar quants diners estan consignats enguany per a la recta de Favara. La major part dels 118 milions es van gastar fa una dècada, però en boca del ministre van semblar ahir ben actuals.
“Les obres que no tenen assignació pressupostària no és per falta de recursos, sinó perquè no estan en una fase d’execució”. Aquest és l’argument principal emprat per De la Serna per a justificar la baixa xifra d’inversions estatals en 2017. Els projectes només demanen inversions fortes quan s’estan fent les obres. Abans hi ha uns tràmits que cal fer, però necessiten menys diners. El ministre va reconéixer implícitament la deixadesa dels seus predecessors a l’hora de tramitar projectes al País Valencià. En cas contrari, n’hi hauria molts més “en fase d’execució”, com ell mateix va garantir que n’hi haurà en un futur proper. Així, va calcular que, només en carreteres, el pressupost s’incrementarà en “un 60%”.
Incompliments dels governs anteriors
L’implícit reconeixement del poc interés d’Ana Pastor en els afers valencians va convertir-se en explícit recordatori que “l’obra Cullera-Favara forma part de l’ampli paquet de paralitzacions del govern socialista de l’any 2010”, única autocrítica a l’actuació del govern central si es considerara la trajectòria històrica d’una institució des d’un punt de vista no partidista.
No sol ser aquest el cas i per a demostrar encara més que un ministre també pertany a un partit concret, De la Serna va culminar la visita a València amb una reunió amb la presidenta local, Isabel Bonig, i diputats del PP de les Corts i del Congrés. Una visita, sembla, “obligada” cada vegada que el ministre ve a València i que va molestar la Generalitat en considerar que es tracta d’una deslleialtat institucional.
Les crítiques reiterades de Bonig contra els Pressupostos Generals de l’Estat es van convertir després de la presència balsàmica del ministre en la constatació de “la importància que el Govern d’Espanya concedeix a la Comunitat Valenciana i el seu compromís amb els valencians”.
Durant la roda de premsa, De la Serna ja havia apel·lat a l’esperança d’un futur immediat millor atés que “els pressupostos de 2018 hauran de començar a negociar-se en 4 o 5 mesos”. El PPCV va captar el missatge i es va agafar a aquesta idea per a tractar de girar full a l’agra sensació deixada pels comptes de 2017. “S’ha posat l’accent en la necessitat de començar a treballar en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de l’any 2018”, va concloure el comunicat de premsa enviat pel partit.