Una nova ludopatia comença a estendre’s entre els adolescents. Cada dia que passa augmenta el nombre de menors addictes a les apostes en línia. Així ho adverteix el director del Màster Universitari en Educació i Rehabilitació de Conductes Addictives de la Universitat Catòlica de València, Ángel Turbi, qui explica que els joves són molt conscients del perill de la ludopatia clàssica –màquines escurabutxaques, bingo o casinos tradicionals–, però no així de les apostes esportives a través de les xarxes i, sobretot, de les seues conseqüències.
“Fins i tot, la imatge social que transmeten és positiva, ja que d’alguna manera està lligada amb l’esport d’elit”, subratlla el professor. És per això que lamenta que alguns ídols esportius s’hagen convertit en protagonistes dels anuncis que publiciten els portals webs d’apostes esportives. “És realment preocupant que els esportistes s’impliquen en aquestes promocions. Fan molt de mal. Si s’ha eliminat la publicitat del tabac i l’alcohol en els esports, també s’ha de fer amb les apostes”, reclama Consuelo Tomás, responsable de l’Institut Valencià de Ludopatia i Addiccions no Tòxiques.
En opinió de Turbi, la gravetat d’aquesta nova addicció reclama la intervenció de tots els sectors implicats, atés el creixement dels que es troben atrapats en les apostes en línia –s’han convertit en la segona causa de tractament per ludopatia– i, sobretot, perquè els seus usuaris són cada vegada més joves. “Necessitem una normativa ja, perquè hem tingut algun cas de xics de 13 anys”, adverteix Tomás.
Entre els 20 i els 25 anys
El psicòleg clínic Ángel Turbi assenyala que es tracta d’una addicció amb un doble vessant. “D’una banda, pot explicar-se des de la ludopatia clàssica d’addicció al joc i, d’altra banda, des de la dependència extrema de les noves tecnologies, ja que aposten per un partit i després segueixen les evolucions des dels diferents dispositius mòbils”, argumenta. “Són generacions que pràcticament han crescut amb dispositius mòbils”, indica la responsable de l’Institut.
En aquesta “perillosa” dinàmica es troben atrapats joves d’entre 20 i 25 anys. Són xics –la incidència entre les xiques és residual– que comencen apostant en partits de futbol i que acaben fent-ho en carreres de cavalls, gossos o en qualsevol esport, segons les dades recollides en diferents estudis.
Existeix una falsa creença entre els jugadors de considerar-se més intel·ligents i tindre una estratègia única sense comptar amb el factor de l’atzar
Ángel Turbi també lamenta la facilitat per a accedir a les apostes, els pocs diners que fan falta –hi ha opció de sols 20 cèntims– i la immediatesa del premi. A més, la responsable del primer centre de l’Estat en ludopaties assegura que existeix la falsa creença, entre els jugadors, que tenen habilitats especials. “Pensen que la seua estratègia és única, que són més intel·ligents que la resta. Obliden, però, que hi ha l”atzar, que no el poden controlar”, subratlla.
El professor també adverteix del procés que envolta l’addicció en aquest tipus d’apostes i que pot acabar encomanant-se als que estan més pròxims. “Un grup d’amics ix a prendre alguna cosa i aposten perquè al bar hi ha una màquina que els permet l’accés. A més, competeixen entre ells per ser qui en guanye més”, explica. “A partir d’eixe moment –afegeix– l’addicte torna a apostar si guanya, perquè pensa que és fàcil i pot guanyar-ne més, i també si perd, amb la intenció de recuperar els diners”.
La possibilitat de seguir-ho fent des de casa o des de qualsevol lloc amb un dispositiu mòbil facilita que continue enganxat durant les vint-i-quatres hores del dia. “En tot moment, en algun lloc del món, hi ha una competició en viu en què poder apostar”, emfasitza.
Quan el deute es fa inassumible arriba la següent etapa de la ludopatia. La persona es veu obligada a furtar a casa, entre els familiars i a vendre objectes personals. En la fase de la desesperança, el jugador transmet el problema sota la pressió familiar. “Hi ha joves que estudien fora de casa i que s’han gastat el lloguer, els diners de les despeses, dels llibres. I és així com s’assabenta l’entorn”.
La ludopatia se soluciona, però el primer pas és que l’addicte reconega que té un problema psicològic. El suport de la família i l’entorn més pròxim és fonamental
El psicòleg apunta que el tractament necessita “suport de la família, control de la despesa i de l’ús del mòbil, així com una intervenció terapèutica en diferents àmbits de la persona, fonamentalment per a reestructurar les activitats i responsabilitats quotidianes que, com a conseqüència de l’addicció, s’han abandonat. La ludopatia se soluciona, això ha de quedar ben clar, però primer l’addicte ha de reconéixer que té un problema psicològic i això sols passa quan ha tocat fons”, assenyala la psicòloga. “Tampoc no podem oblidar els efectes que tot això comporta en àmbits com el familiar o en l’entorn social”, subratlla el professor, qui també insisteix en la importància de la conscienciació tant de joves, famílies i docents, així com en la detecció precoç del problema. “Com més prompte s’identifique, més fàcil serà la solució”, indica.
2016: un any de rècord
Les dades publicades per la Direcció General d’Ordenació del Joc, dependent del ministeri d’Hisenda, són prou reveladores pel que fa a aquesta ludopatia. El 2016, el joc a través d’Internet va superar un nou rècord històric, en facturar 10.885 milions d’euros, un 27% més que en l’exercici anterior, quan es van recaptar 8.562 milions. Aquestes xifres queden molt lluny dels 2.726 milions del 2012, quan va començar a legislar-se el sector. Entre les apostes en línia continuen dominant les que es fan al voltant de l’esport, si bé la diferència amb els casinos cada vegada és menor.
