Els canvis en la mobilitat urbana de València: un problema de comunicació

La regidoria de Giuseppe Grezzi s'ha convertit en la protagonista de la política municipal i el centre de les crítiques
/ València
18 abril 2017 01:00h

L'Ajuntament de València té un projecte definit per a canviar la manera com els habitants de la ciutat s'hi desplacen. L'objectiu és la substitució progressiva del vehicle privat de motor pel metro, l'autobús, la bicicleta i l'estricte anar a peu. El model de mobilitat integra el taxi i les seues variants, amb el benentés que és un mitjà de transport habitual per a una minoria o per a desplaçaments concrets d'un segment social més ampli.

El regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, recorda que "hi ha un document del 2013 aprovat pel ple de l'Ajuntament, el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que és la base de les reformes". Grezzi afegeix que "Compromís, en l'oposició, va introduir-hi esmenes basades en les propostes elaborades pel col·lectiu Terra Crítica, encapçalat per Vicent Torres, professor, ara jubilat, d'Urbanisme a la Universitat Politècnica de València". A més, tot i que el PMUS "no té un objectiu definit pel que fa a les emissions contaminants, València es va adherir al Pacte d'Alcaldes, propiciat per la Unió Europea, que en demana una reducció del 40% per a 2030".

L'aclariment és necessari perquè, sovint, la imatge resultant del trasllat a l'opinió pública dels canvis és la de la improvisació i els pedaços. El desenfocament té dos causes principals. D'una banda, les mesures s'apliquen de manera progressiva i, de l'altra, s'anuncien quan ja estan preses. Això limita la visió de conjunt i a llarg termini. Des de la regidoria de Grezzi matisen, però, "que cada mesura passa per la Mesa de Mobilitat i les diferents subcomissions on hi ha representants de tots els actors implicats, com ara veïns, col·lectius amb diversitat funcional, conductors de l'EMT i hotelers, entre molts altres".

Una desena de rutes de l'EMT travessen la plaça de la Reina en direcció a la de l'Ajuntament. / EMT

L'última de les polèmiques l'ha protagonitzada la prohibició d'estacionar durant la nit al carril bus. Aquesta mesura anunciada per Grezzi afectarà tots els trams per on transiten els autobusos nocturns, la freqüència dels quals es vol incrementar.

Des de l'equip de Grezzi recorden que el permís d'aparcar data de l'any 1999 i que València és un cas "excepcional", atés que cap gran ciutat de l'Estat ho preveu. Es tractaria, doncs, d'una tornada a la "normalitat".

A més, la interdicció està lligada, com a alternativa, a l'acord amb pàrquings privats per tal que establisquen tarifes nocturnes reduïdes per als qui fan servir el cotxe les nits del cap de setmana. La mesura va tractar-se a la Mesa de Mobilitat sense oposició, atés que afavoreix el descans del veïns, perquè evita embussos a les zones d'oci i permet l'accés als autobusos de les persones amb problemes de mobilitat. Els taxistes també hi estan a favor.

Tensions al Govern de La Nau

Malgrat la unanimitat de la Mesa de Mobilitat respecte a aquesta mesura, no tots els socis de govern van reaccionar de manera positiva a l'anunci. La tinent d'alcalde i portaveu municipal del PSPV, Sandra Gómez, va reaccionar en contra de la prohibició tot demanant que la Policia Local no aplicara tot el rigor possible a l'hora de multar els cotxes aparcats al carril bus. Almenys, fins a estudiar de manera pausada la implementació del canvi El diari Levante-EMV també s'hi va oposar i l'entrada en vigor de la mesura, prevista per a aquestes vacances de Pasqua, s'ha ajornat, de moment, fins a finals d'abril.

El conflicte obert entre Compromís i el PSPV pel carril bus ha tingut característiques d'autèntica crisi de govern i ha fet surar una tensió de més profunditat entre els socis del tripartit municipal. La principal queixa dels socialistes és que Compromís, amb l'alcalde Joan Ribó al capdavant, pren mesures unilaterals sense consultar-los. L'enquesta sobre la percepció ciutadana de la gestió municipal publicada la setmana passada –i més concretament el bloc sobre intenció de vot– ha aprofundit en aquesta percepció.

Des de Compromís neguen que s'oculte res als altres partits i retrauen al PSPV que no estiga disposat a avançar en les reformes al ritme necessari.

Grezzi, boc expiatori

La personalitat del regidor de Mobilitat el fa el blanc perfecte per als atacs. Les seues eixides de to quan era assessor municipal de Compromís i també de regidor i el seu activisme contra el PP i Rita Barberá, amb les fotografies del Lancia de la llavors alcaldessa abandonat a l'edifici de l'Ajuntament com a moment culminant, l'han convertit en l'objectiu predilecte de l'oposició política i del diari Las Provincias.

Giuseppe Grezzi, regidor de Mobilitat de València

Qualsevol mesura relacionada amb la mobilitat es converteix en un conflicte de proporcions molt superiors a les estrictament urbanes. Les reformes, encertades o no, precipitades o ben calculades, coherents o descompensades, es carreguen de valors negatius com la mala fe o l'autoritarisme. Tot plegat constitueix la segona causa que indueix al fet que les polítiques de mobilitat de València es perceben, en el millor dels casos, com a improvisacions i, en els pitjors, com a mesures radicals o aberrants.

La introducció del doble sentit a l'avinguda de Baró de Càrcer i els problemes causats perquè molts vianants la travessen amb el semàfor en roig i sense mirar a les dos bandes, converteixen l'atropellament d'un autobús en un crim anunciat.

La topada d'una bicicleta que circula per una vorera tot incomplint l'ordenança de trànsit amb un vianant converteix els ciclistes i el seu gran valedor en amenaces per a la integritat física de qualsevol transeünt.

Sense tindre en compte que les solucions finals de totes les reformes urbanes les dissenyen els tècnics municipals, qualsevol desajust en una cruïlla o en un tram de carril bici és responsabilitat directa i personal de Grezzi, a qui es pressuposa alguna intencionalitat oculta. O no tan oculta. Segons aquest raonament, el regidor és enemic declarat dels conductors i dels comerciants del centre, als quals qualsevol restricció al trànsit els suposa pèrdues milionàries.

L'alcalde de València, Joan Ribó, i els regidors Pere Fuset i Giuseppe Grezzi, en bicicleta

Estratègies de comunicació

L'anunci informal dels plans de Joan Ribó de convertir la plaça de l'Ajuntament en un espai només per a vianants apunta que els reptes de l'actual govern municipal van molt més enllà del que s'ha fet fins ara. Catorze línies d'autobús travessen ara aquesta plaça, a la qual l'alcalde va definir com "una gran rotonda".

El departament de Grezzi ha optat per comunicar-ne els canvis quan ja estan molt madurs i a punt d'executar-se. "Si ens avançàrem molt, obriríem 200 fronts alhora i això és molt més difícil de gestionar", apunten des de la Regidoria de Mobilitat.

A dins, es viu una certa situació de setge tot i "el compromís de la majoria de tècnics i treballadors". "Les retallades pressupostàries han fet que tinguem 35 tècnics menys que el 2008. Treballem molt, però no podem forçar la màquina. A més, tot no depén de nosaltres", expliquen des de les oficines de l'antiga fàbrica de tabac al carrer d'Amadeu de Saboia.

Mobilitat metropolitana

El cas de l'estacionament al carril bus es relaciona amb les mancances de transport públic entre la capital i el seu cinturó metropolità. L'alternativa del pàrquing privat no evita l'ús del cotxe. A la nit no hi ha un servici de metro com en altres grans ciutats i el d'autobusos és pràcticament inexistent.

El transport metropolità és una competència autonòmica que ja ha produït friccions en aquesta legislatura. El cas més sonat va ser el de l'autobús a Mislata, una línia suprimida per l'EMT durant el mandat de Rita Barberá que ara sufraga la Generalitat mitjançant un operador privat i que circula en paral·lel a la línia de MetroValència.

L'EMT, dependent de la regidoria de Grezzi, va demanar recursos autonòmics i la col·laboració econòmica de Mislata per a rescatar l'accés al Mercat Central de València. La picabaralla amb l'alcalde socialista de la localitat, Carlos Fernández Bielsa, va concloure amb la concessió de la línia a l'empresa Fernanbús i l'absència de representants de la ciutat de València el dia de la inauguració.

Els responsables de Mobilitat de València expliquen que si la ciutat ha d'esperar-se i ajustar del tot els canvis que necessita el transport metropolità, el ritme s'alentiria fins al punt de l'aturada quasi total. La manca de fons, un any més provinent dels Pressupostos Generals de l'Estat, per a aquesta matèria encara fa més inviable, si cap, que els models de mobilitat urbana i metropolitana acaben ballant al mateix ritme.

next