En l’imaginari col·lectiu, el País Valencià apareix vinculat pràcticament en exclusiva a un territori banyat per aigües cristal·lines i densament poblat. Però aquesta és sols part d’una realitat molt menys idíl·lica. Les dades són clares: en el 80% dels 23.255 quilòmetres quadrats del país sols hi viu un 20% de la població, que en l’última revisió del cens de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de l’1 de gener del 2016 se situava en 4.959.968 habitants.
En aquest context, el despoblament és ja un dels problemes més importants a què ha de fer front el Consell amb urgència. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ho va confirmar ahir durant la presentació de l’Agenda Valenciana Antidespoblament (AVANT). “Tenim 72 municipis que tenen un risc molt greu de despoblament”, va advertir Puig, tot subratllant els grans desequilibris no sols territorials sinó també socials que aquesta distribució està generant. “Necessitem fer visible el problema i donar-li resposta. Hem de posar murs de contenció contra la marea de despoblament que envaeix moltes de les nostres comarques i que està frenant l’economia”, va indicar. La intenció del Consell és portar al ple del Consell d’aquest divendres l’aprovació de la comissió interdepartamental que farà possible el funcionament del programa AVANT.
>
Luis del Romero: “Benvingudes siguen totes les polítiques que puguen contribuir a resoldre un problema que l’arrosseguem des de fa dos-cents anys”
Entre les iniciatives presentades pel president, destaca la convocatòria d’un congrés per al primer trimestre del 2018, en què participaran ajuntaments, universitats, la societat civil i experts europeus. A més, Puig va anunciar que, en qualitat de representant del Comité de les Regions, defensarà a Brussel·les una proposta per a renovar els compromisos econòmics de la Unió Europea a partir del 2020. “A tots els organismes europeus s’ha plantejat que cal situar una major inversió en l’àmbit de la lluita contra el despoblament”, va puntualitzar Puig.
Planificació del medi rural
Del Romero, però, mostra poca confiança en les ajudes que puguen arribar des d’Europa, atesa la gestió que s’ha fet fins ara dels fons que han arribat. “Els programes Leader han servit per a potenciar el turisme rural, però aquest ha de ser un complement de l’economia de les zones que es troben en perill de despoblament, no en la seua base”, emfasitza el professor. També es mostra molt crític amb els diners de la Política Agrària Comuna. “S’han incentivat les grans superfícies de conreu i explotació ramadera, però s’han oblidat completament dels xicotets agricultors i ramaders, que són els que realment garanteixen la supervivència del món rural amb tot el que això implica”, explica el professor.
En aquest sentit, Del Romero, que també és el coordinador del grup Recartografies, troba a faltar una planificació “assenyada” de l’ordenació territorial i, més concretament, del medi rural. “No hi ha res. La realitat és molt greu i ens fa pensar en pobles virtualment tancats d’ací a vint anys. Pensem que, no fa molt, la principal causa del despoblament era que la gent marxava en busca d’oportunitats, era com una expulsió “forçada” perquè les ciutats i les àrees metropolitanes no disposaven de mà d’obra. Però, ara, és que la gent mor”, lamenta.
A més, critica que la majoria de solucions que s’han plantejat per a frenar l’abandonament dels pobles han sigut des del vessant de les infraestructures. “No podem abordar el repoblament sols construint carreteres, centres socials o piscines. Què passa, per exemple, amb les infraestructures digitals?”, expressa, alhora que reclama incentius fiscals, econòmics i d’ajuda a l’habitatge per als joves que decideixen quedar-se a les poblacions rurals. “Al Consell tenim molt clar que hem d’apostar per una discriminació positiva quant a la fiscalitat. Puc avançar que l’Institut Valencià de Finances està treballant en la qüestió de servicis financers, però no puc concretar més”, va indicar Puig sense detallar cap mesura.
D’altra banda, el cap de l’executiu va explicar que, en les pròximes setmanes, es posarà en marxa la segona part del Pla del Fons de Finançament de les Entitats Locals, aprovat pel Consell, el passat 27 de gener, per un import de 20 milions d’euros, amb càrrec a les línies de participació en el Fons Europeu de Desenvolupament Regional a través de les línies de finançament comunitari. “La majoria d’aquestes ajudes es destinaran a aquestes poblacions”, va expressar Puig.
La Generalitat prepara una bateria d’incentius fiscals per a atendre necessitats bàsiques de les zones despoblades
El professor també adverteix dels perills que suposa el despoblament per al medi ambient i per a la cultura associada als pobles. “Em fa molta llàstima i ràbia pensar que potser estem gaudint de l’última generació de ramaders, que és gent que estima la terra i la protegeix com ningú”, indica. Un punt coincident amb els que va destacar el president Puig en defensa de la pervivència del món rural. “Hem d’aconseguir fer atractiu viure als pobles. No ens podem permetre aquests desequilibris territorials i socials si volem aspirar a un futur millor”, va reblar el president.
