Bonig es desentén de la unitat exigida per Rajoy en la lluita pel control del PPCV

Mari Carmen Contelles, favorita de la presidenta al lideratge provincial de València contra Vicente Betoret, s'alça de la taula en la reunió convocada per Génova
20 abril 2017 01:00h
Mariano Rajoy, amb Isabel Bonig durant la cloenda del XIV Congrés del PPCV

Isabel Bonig està disposada a forçar el pols amb Vicente Betoret per a descavalcar-lo de la presidència del PP de la Província de València (PPVAL). Però, aquest joc de mans no es dirimeix només a la demarcació, ara en disputa, o al País Valencià. La pugna pel poder entre la candidata favorita de la presidenta autonòmica, Mari Carmen Contelles, i l'actual president del PPVAL, Vicente Betoret, ha arribat a Madrid. La direcció estatal havia convocat ahir una reunió per tal de buscar una eixida pactada a la confrontació entre els dos aspirants. Els amfitrions van ser el coordinador general, Fernando Martínez-Maíllo, i el d'organització, Juan Carlos Vera. Amb ells, van seure a taula Contelles, Betoret i la número 2 del PPCV i mà dreta de Bonig, Eva Ortiz.

Mariano Rajoy vol que els congressos provincials i locals no suposen fractures greus en les organitzacions territorials del PP. Són els primers que se celebren des de la davallada electoral de les Eleccions Autonòmiques i Municipals de maig del 2015. El PP va perdre nombroses institucions, però manté el govern de l'Estat i el president espanyol dóna per bona la relativa renovació produïda en aquests quasi dos anys i tem que les tensions esclaten en uns congressos endarrerits, precisament, per la repetició de les Eleccions Generals espanyoles. 

Lideratges provincials

Això és el contrari del que ocorre al PPVAL. Vicente Betoret acabava d'arribar a la presidència quan es va donar la derrota de maig del 2015. Tot i que el partit va perdre la Diputació de València, va conservar el lideratge i, durant aquest període, ha intentat mantindre la xarxa d'influència territorial bastida pel seu predecessor, Alfonso Rus. A Alacant, José Ciscar va haver de renunciar a presidir la Diputació a favor de l'alcalde de Calp, César Sánchez, per la pressió del diputat de Ciutadans, necessari per a obtenir la majoria. El premi de Ciscar és repetir, ara, com a president del partit. A la demarcació de Castelló, la renúncia de Javier Moliner a continuar al front de la secció provincial ha propiciat la candidatura de Miguel Barrachina. En qualsevol cas, tant a Alacant com a Castelló hi haurà un sol candidat, amb la benedicció de Bonig i també de Rajoy.

El control total del PPCV per part de Bonig passa, doncs, per la substitució de Betoret per una candidata de la seua total confiança, com és la portaveu del PP a la Diputació de València, Mari Carmen Contelles. Ella va ser qui ahir va alçar-se de la taula de la seu madrilenya del PP i va impedir un compromís que, previsiblement, hauria significat la reelecció de Betoret. El gest va malmetre les gestions de pau de Martínez-Maíllo, número 3 de Rajoy. Espectadora del moment va ser Eva Ortiz, mitjancera habitual entre la presidenta del PPCV i la direcció estatal.

Contelles abandona la negociació

Es tracta, doncs, d'un autèntic pols entre Rajoy i Bonig, no tant perquè el polític gallec desitge que Betoret conserve el càrrec, sinó perquè l'abandó de Contelles de la reunió suposa un desafiament explícit a l'exigència de pau i consens del líder popular.

L'audàcia de Bonig en aquesta pugna contrasta amb la facilitat amb què va recular quan el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va visitar València per a sufocar l'incendi produït per la davallada de les inversions al País Valencià previstes als Presupostos Generals de l'Estat (PGE). En unes poques hores, el rebuig parlamentari del PPCV als comptes espanyols es va convertir en la satisfacció per "la importància que el govern d'Espanya concedeix a la Comunitat Valenciana i el seu compromís amb els valencians". Amb els PGE, estan en joc els interessos de cinc milions de valencians. Amb l'elecció de Betoret o Contelles, Bonig es juga el control quasi total del partit. I això, en una formació que ha viscut guerres de desgast, com la que van sostindre Eduardo Zaplana i Francisco Camps, i lideratges tan febles com el d'Alberto Fabra, el control, preferiblement absolut, ho és tot. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next