Una ciutat ferida

L'exposició "Tempesta de ferro. Els refugis antiaeris a València" acompanya l'obertura del refugi de l'Ajuntament
/ València
20 abril 2017 01:00h
València va rebre més de 400 incursions aèries amb diferents objectius, entre ells, causar víctimes entre la població civil per a provocar el terror i la desmoralització.

Unes petjades en forma d'avió condueixen el visitant fins a l'entrada del refugi antiaeri que la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València ha rehabilitat com a mostra del seu compromís per a la recuperació de la memòria històrica. L'empremta triada com a logotip juntament amb la torre del Micalet i la típica tipografia amb què es retolaven els refugis per a l'exposició Tempesta de Ferro. Els refugis antiaeris a València no és casual.

Els aeroplans dominen una mostra temporal que emmarca el moment històric en què es construeixen els refugis a València, especialment subratllant que van ser la resposta del govern republicà, a través de l'anomenada Junta de Defensa Passiva, davant els nombrosos bombardejos que va patir la ciutat durant els anys que va durar la guerra. 

L'exposició mostra les greus conseqüències que els atacs i els bombardejos van tindre sobre la ciutat i la població civil / DANIEL GARCÍA SALA

L'exposició presenta tres eixos temàtics: els atacs i bombardejos que es van fer sobre València tant des del mar com des dels avions italians que tenien la base d'operacions a Mallorca; les conseqüències d'aquests atacs sobre les edificacions, sobre el port com a objectiu a destruir –sobre aquest indret es van produir 550 bombardejos, alguns dies de forma repetida– i sobre les víctimes entre la població civil, i, per últim, la protecció dels habitants mitjançant la construcció de refugis.

Entre les curiositats de la mostra, el públic podrà observar com en els anys posteriors al final de la guerra, que van ser de repressió, fam i misèria, molts dels refugis en desús i fortificacions abandonades van resultar un bon lloc per a arrecerar de la intempèrie centenars de famílies sense recursos. Només a la zona dels Poblats Marítims es van comptabilitzar, en un cens del 1942, nou refugis habitats per 218 persones. 

Entre les destrosses ocasionades, hi ha la quasi total desaparició dels edificis del port i de les drassanes. També es van enfonsar 20 vaixells de diferents dimensions i nacionalitats. / DANIEL GARCÍA SALA

Per a desplegar aquests temes s'han elaborat una sèrie de panells amb abundant informació gràfica, que s'ha completat amb materials originals, com ara premsa del moment, bans, plànols de refugis, fotografies originals, cartells, material bèl·lic, llibres, maquetes i diversos objectes originals, cedits per a l'ocasió per diverses institucions i particulars que han col·laborat en el projecte. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next