La bombolla immobiliària, a banda de generar un creixement econòmic vertiginós amb els peus de fang, va deixar pel camí un reguitzell d’empreses promotores fallides. Ara fa deu anys es produïa el crac d’Astroc, la companyia liderada per Enrique Bañuelos, que va exemplificar com ningú el boom del totxo al territori valencià.
La meteòrica caiguda d’Astroc
Tot va començar amb un informe d’auditoria revelat en Cinco Días que qüestionava la bona salut financera de l’empresa. Astroc havia guanyat 93,2 milions el 2006, el doble que l’any anterior, però la informació desvelava que el benefici procedia de resultats extraordinaris, com ara de la venda de les seus al mateix Bañuelos.
L’impacte de la informació fou immediat. Les accions d’Astroc a la Borsa es van devaluar un 42,9% i al cap d’un mes Bañuelos es va veure obligat a abandonar la gestió de l’empresa, que va passar a ser controlada per Grupo Rayet i es va reconvertir en Quabit.
La d’Astroc (amb posterior renaixement en aquest cas) no va ser l’única caiguda d’una gran promotora valenciana després d’un any d’escalfament del mercat immobiliari. Noms com Llanera, Sedesa o Marina d’Or-Loger també van topar amb el final d’una època daurada per a l’especulació amb la vivenda.
Llanera, atrapada per Lehman Brothers
El començament del declivi de l’empresa de la família Gallego va començar el 2007. Un any abans, Llanera Inmobiliaria va projectar una macrourbanització sobre uns camps de taronges a Xiva (la Foia de Bunyol). La iniciativa estava finançada per Lehman Brothers i l’expectativa de negoci era elevada. Tanmateix, la caiguda del banc nord-americà va arrossegar la promotora al concurs de creditors, amb un deute de 746 milions d’euros.
Tot i que el 2009 va aconseguir dels seus creditors una quitança, quatre anys després Llanera va quedar sentenciada. La companyia confiava que Immochan (la immobiliària del grup Auchan, propietari d’Alcampo) l’indemnitzara amb 20,6 milions per no haver tirat endavant l’operació Nou Mil·leni a Catarroja. El Suprem va revocar aquesta compensació i va conduir Llanera a la liquidació.
Sedesa, esguitada per la corrupció
Un any després de la liquidació de Llanera arribava el mateix desenllaç per a Sedesa, presidida per Vicente Cotino, nebot de Juan Cotino, que va presumir en el judici de Terra Mítica que la seua empresa va ser la primera a col·locar una màquina en les obres del parc temàtic. Les licitacions públiques, de fet, van engrossar la facturació de l’empresa.
En frenar en sec la bombolla immobiliària, Sedesa va intentar salvar-se venent el seu negoci a Ezentis el 2010, però l’operació va fracassar. A banda del deute de 105 milions d’euros, sobre l’empresa pesava l’ombra de la corrupció, en haver aparegut el seu nom vinculat al finançament irregular del PP en el ‘cas Gürtel’. Aquesta ombra va dificultar a la companyia l’accés a contractes públics i la va abocar a la liquidació.
Jesús Ger: PAI anul·lat i números rojos
Als anys noranta l’empresari barceloní Jesús Ger va planejar un gran complex urbanístic a la costa d’Orpesa (la Plana Alta), Marina d’Or, i es va llançar a fer-lo realitat amb la promotora Marina d’Or-Loger. Dels apartaments –en va construir 15.000– va passar als hotels i fins i tot va apujar la persiana d’un balneari d’aigua marina el 2003. El seu projecte estrella era Mundo Ilusión, un parc temàtic projectat a Cabanes que va topar amb problemes jurídics i va acabar anul·lat el 2014 pel TSJ valencià.
El calvari de la promotora de Ger, però, va començar el 2012, quan la companyia immobiliària va entrar en números rojos i devia 232 milions d’euros. El 2013 va canviar de nom a Comercializadora Mediterránea de Viviendas (Comervi) i un any després va acollir-se al concurs de creditors. En plena crisi econòmica, l’empresa va passar de facturar 94 milions el 2014 a només 10,6 milions el 2015, any en què va perdre 5,6 milions d’euros. L’empresa només mantenia activitat al Marroc i la Sareb (el banc roín) va haver de quedar-se milers d’apartaments buits.
