Hui 25 d’abril es commemoren els 310 anys de la batalla d’Almansa on van lluitar els partidaris del Borbó Felip V contra els de l’Arxiduc Carles l’Àustria, per optar per la corona dels regnes d’Espanya i on les tropes castellanes i franceses van derrotar a l’aliança austriacista que prometia mantenir la independència del Regne de València i per la qual cosa els Maulets (la societat civil de l’època) van donar suport. Aquesta efemèride va suposar la prohibició dels furs (els drets com a poble valencià) per part de la corona de Castella i per tant el desmantellament del Regne de València. A més a més es va fer violentament, fent valer el “drets de conquesta”, arrasant ciutats senceres, com Xàtiva, expropiant propietats i terres dels valencians maulets, prohibit l’ús de la llengua dels valencians i imposant la llengua de Castella.
A la II República i després a la transició es van intentar restablir els drets del poble valencià, desenvolupant l’estatut d’autonomia, però igual que al 25 d’abril la feblesa del PSPV i l’estratègia centralista del PP va mantenir aquesta desfeta construint una comunitat autònoma de segona, dèbil, sense autogovern, al servei de les elits, un niu de corrupció i obediència a Madrid. Per això encara no tenim corredor mediterrani, mentre hem de pagar entre tots i totes les valencianes dels deutes generades per les obres faraòniques que va construir el PP, com tampoc tenim televisió pròpia o patim una infrafinanciació endèmica. També és per això que s’és permissiu amb l’economia submergida a les nostres comarques, mentre es desmantellen els drets de les treballadores i treballadores o s’implementen polítiques de retalls i privatitzacions, com també no es vol desenvolupar un teixit industrial potent modernitzat i europeu. Sense oblidar que tanmateix s’utilitza la diversitat i la pluralitat cultural com a enfrontament, i és per aquest motiu pel qual la llengua pròpia dels valencians és constantment denigrada i menysvalorada.
Sembla per tant que els vents que vénen d’Almansa, i que “a tot el món alcança”, encara bufen.
La història serveix per a recordar i aprendre d’ella, per construir futur, i el 25 d’abril ens recorda que tenim un deute pendent com a poble i ciutadans valencians. Que no podem permetre més desfetes com ho han sigut els governs del PP. No pensen que perquè no tinguen el govern valenciè, ja no tenen el poder, cal ser més valents políticament, no tindre cap tebiesa, tant en les institucions com en el carrer, per seguir aprofundint en els canvis necessaris, per anar conquerint drets socials, polítics i culturals. Per això necessitem una força política ferma i conscient de desenvolupar autogovern al País Valencià i aquesta deu ser Podem PV.
