El gir copernicà del Partit Popular (PPCV) respecte del problema de les inversions en infraestructures que pateix el País Valencià es va completar ahir durant la sessió de control parlamentari al president Ximo Puig. El que fa tres setmanes estava originat per la “marginació” a què l’Estat sotmet els valencians té ara unes causes i uns responsables ben diferents. La nova línia política dels populars desvia el focus cap al “ridícul” inversor dels Pressupostos de la Generalitat i cap al poc rigor a l’hora d’executar-los.
Isabel Bonig volia passar al contraatac després de quedar en evidència per no assistir –com es va comprometre el 5 d’abril– a la reunió de parlamentaris del 25 d’Abril, on s’havia de visualitzar la unitat de totes les forces polítiques de totes les institucions en la protesta per la davallada inversora de l’Estat. Només havia calgut la visita del ministre de Foment, Íñigo de la Serna, a la seu del PPCV, set dies després, perquè la “marginació” es convertira en “compromís cap als valencians”. Entremig, Bonig va obrir un conflicte amb la direcció estatal del seu partit a propòsit de l’elecció del president provincial de València que pot portar-li funestes conseqüències. Ahir necessitava que s’oblidara el seu posicionament reivindicatiu enfront de Rajoy i tancar definitivament almenys aquest episodi.
La pregunta al president de la líder popular es va convertir en l’exigència que tots els grups signaren una declaració institucional en què “s’obligue el Consell a realitzar inversions” al País Valencià. La proposta només va rebre el suport de Ciutadans, que estrenava portaveu després de la destitució d’Alexis Marí com a conseqüència de la seua assistència a la reunió del 25 d’Abril. La iniciativa del PPCV va donar una mica d’aire a Carmen Sánchez al seu debut com a dirigent parlamentària de C’s, just minuts després que Alexis Marí reiterara la seua posició contra els PGE amb l’exhibició d’una samarreta on es podia llegir: “Sí, haurem de ‘montar el pollo'”, en referència a l’actitud suggerida per la vicepresidenta Oltra respecte de Rajoy.
Els tres partits del Botànic se’n van desentendre de la proposta de Bonig i Ximo Puig va dedicar la seua resposta a recordar-li els problemes de corrupció del seu partit amb la detenció d’Ignacio González i la dimissió d’Esperanza Aguirre. L’encarregat de deixar constància explicativa de la non nata declaració institucional va ser Rubén Ibáñez. El diputat del PPCV va reblar el joc de paraules avícola d’Oltra tot acusant els que volen ‘montar pollos’ –armar un canyaret– de ser “autèntiques gallines” per la seua “covardia i falta de valentia” per no atrevir-se a signar el document.
