Les infraestructures i el finançament marquen la política exterior de Puig

El Consell busca aliances per a fer realitat el Corredor Mediterrani i aconseguir un nou model de finançament favorable
/ València
27 abril 2017 01:00h
El president Puig i la resta dels membres del Consell a l\'acte celebrat a Madrid el 2016 per reclamar un millor finançament.

El desenvolupament del País Valencià depén fonamentalment de la consecució d'un nou model de finançament autonòmic que millore la seua situació financera i de la construcció d'infraestructures productives com el Corredor Mediterrani que facen créixer la competitivitat. Aconseguir un tracte financer just per part de l'Estat i un calendari creïble per a la finalització del corredor ferroviari des de la frontera francesa al sud del país són dos dels principals reptes que té l'actual govern de la Generalitat Valenciana.

Aquests són els dos eixos que han marcat la política exterior del Consell i que han motivat les reunions de Ximo Puig amb altres presidents autonòmics. A diferència dels presidents del PP Francisco Camps i Alberto Fabra, que basaven la seua política exterior en afinitats partidistes –propiciat això sí per un mapa controlat quasi al complet per la formació conservadora–, el cap del Consell ha tractat d'establir aliances territorials per a fer un front comú i, d'una banda, aconseguir un model de finançament que beneficie els interessos valencians i, de l'altra, obligar el govern espanyol a apostar pel Corredor Mediterrani i no pel central.

Precisament per parlar d'infraestructures es reuniran Ximo Puig i el lehendakari Íñigo Urkullu el pròxim 16 de maig a Vitòria. L'objectiu de la trobada –la sisena de Puig amb un president autonòmic– és treballar per a buscar fórmules perquè el corredor ferroviari Cantàbric-Mediterrani siga una realitat i poder connectar així els ports de València i Bilbao. Aquesta connexió passa perquè l'eix ferroviari València-Terol-Saragossa es modernitze i que un viatge entre Sagunt i Terol d'uns 120 quilòmetres no coste les quasi cinc hores actuals. Per a aquesta infraestructura, Adif invertirà enguany només 15 milions d'euros.

L'agenda de temes de la reunió amb Urkullu serà semblant a la de les altres reunions amb dirigents autonòmics. En aquest sentit, també de vies fèrries ha parlat el president de la Generalitat amb el seu homòleg català en les dos trobades oficials que han mantingut. De la mà de Carles Puigdemont va exigir al govern espanyol inversions per a finalitzar les obres del corredor que posen fi a la desconnexió de l'arc mediterrani amb Europa i acaben amb el "model de l'Espanya radial".

Les reunions amb el president català també han servit per a parlar de finançament autonòmic tot i que amb Catalunya absent –per convicció– del debat sobre el nou model, els contactes entre tots dos governs, en aquest sentit, han sigut més tècnics que polítics i els han protagonitzats membres dels departaments d'Hisenda. El conseller Vicent Soler i el seu homòleg català Oriol Junqueras van mantindre una reunió informal a Barcelona per intentar aglutinar esforços al capdavant de la lluita per un model que beneficie tots dos territoris.

El finançament va ser el tema central de les converses amb la balear Francina Armengol. Malgrat les condicions particulars d'insularitat de les Illes Balears, els dos territoris comparteixen el fet de ser autonomies infrafinançades i, en aquest sentit, s'ha buscat la manera de pactar una posició comuna per portar-la a la comissió d'experts que estudien el nou model.

Amb Andalusia i Susana Díaz, Puig ha trobat una aliada potser inesperada per la diferència de plantejaments en algunes qüestions. Malgrat les "interferències" –així les ha qualificades Puig– que hi ha hagut sobre el plantejament de la presidenta andalusa respecte al Corredor Mediterrani, el cap del Consell assegura, com va fer en l'entrevista al Diari La Veu, que aquest territori és un aliat en dos qüestions per a les quals existeix un "acord". Segons Puig, "existeix complicitat" respecte al finançament i al Corredor Mediterrani. "Perquè tot i que últimament hi ha hagut algun tipus d’interferència, és obvi que el Corredor Mediterrani va pel Mediterrani, i això és el que diu Andalusia", va explicar el cap del Consell a aquest diari.

Les infraestructures també van centrar les reunions amb el president d'Aragó, Javier Lambán. En concret van tractar de la millora de les connexions terrestres, com el tren a Saragossa, tant pel que fa al de passatgers com a les mercaderies, inserit en el projecte global del Corredor Mediterrani, i l'eix amb el Cantàbric de què parlaran Puig i Urkullu. També van coincidir en la necessitat d'activar la construcció de l'ajornada autovia des de Saragossa fins a Vinaròs per Alcanyís i Morella. Els dos presidents socialistes no han trobat una entesa pel que fa al model de finançament general de les comunitats autònomes, però hi ha coincidències pel que fa a la cooperació interterritorial en matèria educativa i sanitària de les comarques frontereres del País Valencià i Aragó. 

Pel que fa als contactes bilaterals amb el president ja dimitit de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, les converses van versar sobre el Corredor Mediterrani, la necessitat de mantindre el transvasament Tajo-Segura i, malgrat les diferències polítiques, van coincidir de ple en la urgència de reforma del model de finançament autonòmic, atés que l'actual condemna els dos territoris a estar sempre a la cua del repartiment de les transferències.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next