“No sap vosté com estem de contents i d’agraïts perquè estiga ací amb nosaltres”. El comentari va adreçat a l’alcalde de València. Joan Ribó, qui acompanyat del regidor de Règim Intern, Sergi Campillo, participa en un acte organitzat en una ludoteca del barri de Campanar dins de la campanya ‘Tertúlies amb Compromís’, un cicle de cinc actes amb la participació dels membres del govern municipal de la formació, que conversen i parlen amb la ciutadania sobre la seua acció política.
L’assistència és massiva, atés que és un fet pràcticament insòlit. Un polític, i més en el cas del primer edil, compareix davant els ciutadans per a respondre de la seua gestió. Els valencians s’havien acostumat al fet que els representats públics els parlaren des de la talaia o a veure’ls sols les setmanes prèvies a les convocatòries electorals.
Aquesta llunyania, però, sembla que tendeix a reduir-se. “Fer política de proximitat és abandonar els vells costums de tancar-se en un despatx per a mantindre reunions discretes o prendre les grans decisions de govern al voltant de la taula d’un restaurant. Això ha canviat i, ara, l’alcalde ix al carrer i xafa la plaça pública perquè se li puguen fer aplaudiments, crítiques i suggeriments”, explica Ribó al Diari La Veu.
Joan Ribó: “Fer política de proximitat és abandonar els vells costums de tancar-se en un despatx per a mantindre reunions discretes. L’alcalde ara ix al carrer perquè se li puguen fer aplaudiments, crítiques i suggeriments”
El retorn als orígens
“Compromís ha fet de la necessitat una virtut perquè no podia competir respecte dels grans partits amb convocatòries multitudinàries. L’estratègia els va funcionar molt bé de cara a les eleccions del 2015 i ho estan aprofitant. A més, la resta de formacions han començat a imitar-los”, indica el politòleg Francesc Miralles, tot matisant que els partits tradicionals també fan actes de proximitat, sobretot a les localitats menudes on el boca-orella continua sent la millor publicitat. “A les grans ciutats, aquestes coses queden més desdibuixades”, explica Miralles.
És precisament aquesta relació tan propera i quasi de confiança la que està propiciant “el retorn als orígens”. “És un factor molt important. Pensem que ja no són activitats que es convoquen a les seus dels partits, llocs on, d’alguna manera, queda prefixat el discurs que escoltaràs. Les convocatòries són a espais habituals, fora del control formal i del temps electoral, on la gent fa la seua vida i l’ambient és molt més relaxat”, subratlla el politòleg.
Francesc Miralles: “Compromís no podia competir amb els grans partits i ha fet de la necessitat una virtut. Ara comencen a imitar-los”
Un altre expert apunta els factors que estan contribuint a aquest “replegament”: l’economia, el desencís i un major control de les despeses. “Organitzar actes multitudinaris suposa mobilitzar autobusos i llogar espais. A més, després de tots els casos de corrupció, els mecanismes de control són més exhaustius. I no podem oblidar un component important: la ciutadania està molt enfadada amb la política tradicional”, explica Anselm Bodoque.
Des de la seua perspectiva, l’únic partit que està movent-se cap a la ciutadania és Compromís, però “sols alguns membres”. I la resta? “Podem és un partit que està en construcció; Ciutadans és una marca; el PSPV, que podria haver-ho fet, està molt feble, i el PP ja té prou amb salvar els mobles”, subratlla Bodoque.
En aquest sentit, ambdós experts consideren que el camí de recuperació encara és llarg. “S’han posat molts esforços en l’escena tecnològica i en els mitjans de comunicació i no tinc molt clar que això, després, tinga una resposta electoral proporcional”, assenyala Miralles, tot apuntant que les estratègies han de buscar la quotidianeïtat. “Tractar de compartir emocions”, resumeix Bodoque.
“No m’ha agradat mai el model de polític que anava una vegada cada quatre anys al mercat a fer-se la foto, quan venien eleccions, i després se n’oblidava. Això cap dins d’una campanya de màrqueting, però de forment ni un gra; i la gent se n’ha fartat. És molt millor agafar un autobús amb normalitat i parlar amb la gent”, expressa Ribó en clara alussió a la seua antecessora, Rita Barberá.
Bodoque convida els polítics a fer un exercici pràctic a València: programar una vista al mes a un barri de la ciutat però per a escoltar el que diuen a peu de carrer, no a amollar el discurs. “En una legislatura, tens huit visites fora del que és estrictament la temporada electoral”, indica.
