L'AVL recomana a À. que utilitze un valencià "pròxim" per a "guanyar credibilitat"

La institució suggereix que faça servir el Llibre d'estil per a mitjans que va editar el 2011

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) recomana a la nova ràdio i televisió valencianes que utilitze un valencià "pròxim" a l'usuari de la llengua. La institució suggereix que seguisca el model lingüístic basat en la seua normativa "integradora" si vol captar l'atenció dels futurs espectadors. 

Aquesta és la principal línia de l'informe que ha presentat l’acadèmic Josep Palomero, com a representant de la institució en la Comissió per a l’Assessorament Lingüístic, al Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). "El sentir de la institució normativa és aconseguir de la futura ràdio i televisió valencianes uns mitjans de comunicació integradors i vertebradors del tot el territori", indiquen en una nota de premsa.

Els acadèmics recorden les diverses jornades organitzades per l’AVL amb els diferents sectors immersos en el món audiovisual valencià i també el Llibre d’estil destinat als mitjans audiovisuals en valencià editat l’any 2011, que, a juí dels acadèmics, "pot representar un punt de partida de cara a la nova ràdio i televisió pública".

Finalment, els membres de l’AVL reiteren la total disposició a col·laborar, braç a braç, amb el Consell Rector de la CVMC i amb la directora general, Empar Marco, perquè s’establisca un model de llengua pròxim, inclusiu, integrador i acostat a les recomanacions dictaminades des de la institució normativa.

 

Comentaris

Miquel Boronat Cogollos València/Tavernes de la Valldigna
26.
Convindria començar per contractar el personal legalment seguint els principis de mèrit, capacitat i publicitat. Si actuen aixina, la resta vindrà rodada, tot i que segur que no mos agradarà a tots al cent per cent. Jo pronuncie «Valéncia» i «Dénia» o «Novetlè», perquè són les pronúncies que la llengua tradicional de la Safor i la Ribera fea servir quan jo era menut. Per contra, hi ha unes causes i circumstàncies que han provocat i que provoquen que s'escriga «València» ( i «però» o «perquè»). Doncs, amb mitjans audiovisuals i bona cosa d'ús del valencià, segur que es poden resoldre les discordances derivades del desús i la discriminació lingüística.
  • 1
  • 0
Roger Benicarló
25.
Hi ha el tema que l'AVL no acaba de fer el pes i no és una entitat que meresca tots els respectes dels valencians. El diccionari que ha editat ha obert l'aixeta de molts termes qüestionables, per no parlar d'errades en la toponímia proposadas i dolorosas de vegades per part de l'AVL. No té en compte el treball i els avanços que ha fet l'ensenyament durant tots els anys que s'ensenya valencià als centres i prefereix acceptat una variant valenciana que no és ni l'estàndard aconseguit en aquests àmbits; prefereix fer marxa enrere i obviar el treball dels ensenyants i professionals que s'han estimat la llengua i han treballat per ella. I tot per por i perquè no els titllen de catalanistes. Perquè arrosseguen el complex d'inferioritat dels blavers.
En l'AVL ha hagut -i n'hi ha encara?-membres indignes de pertànyer a una institució com aquesta, volguda digna pels valencians, membres que han necessitat la traducció de filòlegs becats en acabar la carrera per traduir-los escrits del castellà o que han parlat a casa i als fills el castellà; o que han posat pals a les rodes de la normalització lingüística als centres d'ensenyament on han estudiat els fills. Tot això fa que l'AVL no s'haja guanyat el prestigi que tots desitjaríem. Almenys encara no. Ens hem de refiar de les directrius d'aquesta institució?
Temps al temps. Se l'haurà de guanyar.
  • 6
  • 4
Alex
Llig, per favor
http://www.avl.gva.es/documents/31987/58581/MANUALS_02/af7454cc-fa9c-4b03-8461-092f9c52a61d
En resposta a Alex
mol
24.
No vaig a fer una esmena a la totalitat, és clar. Tampoc puc comentar tot el que diu, no és el lloc. I vaja per davant que no soc filòleg.
Per exemple en l'apartat de fonètica diu que la poca espontaneïtat provoca pronúncies afectades. Precisament aquesta espontaneïtat que volia transmetre Canal9 era la que provocava aquestes pronúncies afectades, creant artificialitat i la sensació de poc creïble, tendint a l'exageració i a l'estridència però és veritat que abans el document senyala els registres i segons aquests... però una entrevista o debat no pot fer-se en un registre formal? sinó es fa, tal vegada estem transmetent poc rigor i aleshores l'espectador pot creure que estem al Salvame.
Estic d'acord amb les errades d'ultracorrecions que tampoc s'acosten a la realitat de la llengua però tot seguit ens diuen que hem de dir Valéncia, qué, conéixer,perquèèè? No hi estic d'acord, ens allunya de la norma que ens vincula a un nivell estàndard.
Potser no hi ha ninguna contrada del tot el País on la o es faça tant tancada com d'on vinc i t'assegure que no són en els exemples que l'acadèmia ha posat: poma, brot. Sí en ou, pou. Per mi hi ha matisos que no puc fer-los esdevenir norma per tots, igualment l'acadèmia no hauria de fer-ho. Enmudir la tz... però patixca!!! Déu! tot açó crea un grau elevat de desconeixement de la norma, quan la majoria de la gent jove fins més o menys els 40 anys ja ho té coll avall, com la pronúncia de la x d'examen. I sobre les llicències com bellea o gradea són ridícules, haurien d'estar prohibides.
En fí, al principi es diu que l'estàndard oral no està fixat, sí que ho està, i està relacionat amb la normativa i avui amb els dispositius pots tornar a veure els audiovisuals dos o més vegades(podcast). És veritat que fa referència a registres i aquests a la vegada estan relacionats amb els continguts. Esperem contiguts seriosos en À. I també esperem escoltar València i analitzem i no analissem perquè hi ha que parlar adequadament per escriure bé si volem interioritzar el nostre idioma. A TV3 hi ha un presentador d'esports que diu la victória i no la victòria, cada vegada que surt sempre pense "tireu-lo ja!"
Definitivament em reafirme en el sentit comú.
  • 5
  • 3
mol
Vaig a posar-te un exemple. Tinc una àvia que té 95 anys, llevat d'uns anys que va passar a Poblenou, la resta la passat ací. Un dia estava vegent una entrevista que li feien a Joan Culla i ella va parar atenció. Em preguntà que aquet home què parlava, jo abans dir més li vaig preguntar si l'entenia. Ella va deixar anar un clar rotund però ella no sabia identificar la procedència exacta. Clar Culla parla un llenguatge estandaritzat i entenedor per a qualsevol, comú doncs. No estic encontra dels dialectes, però tampoc d'un execiu dialectalisme i menys per a una tele que ha de ser referència. El dialectalisme pot provocar situacions de areferència, vull dir que els parlants d'una llengua no es reconeguen entre ells provocant la desvertebració. Aquet punt ja saps que ha provocat no sols als Països sinó dins del País València: localisme, desvertebració i el fenómen oposat, assimilació de lèxic castellà. Salut!!!!
En resposta a mol
Alex València
23.

Llig, per favor
http://www.avl.gva.es/documents/31987/58581/MANUALS_02/af7454cc-fa9c-4b03-8461-092f9c52a61d

  • 2
  • 0
Miquel Torrijos de la Torre Valencia
22.

Perquè hem ddfrdsfmprd distinció entre c un LTE i popular?
En la TVE que castellà utilitzen, el culte o el popular?
Cadascú parlarà el que sap!!!


  • 1
  • 1

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat